-
Roser Arques
Amb tots els fils, fills i teles que serveixen per fer uns pantalons com els teus amb traus i botons no n'hi hauria prou per fer un aparell de televisió encara que fos tèxtil per tal de poder sintonitzar dia i nit programes decents i que fos capaç alhora de programar dibuixos animats cada dos per tres sense la intenció intensa d'il·lustrar les cadenes que portem amb sonriures infantils en cares d'adults i que només serveixen per tancar espais de llibertat que ja tenim i alhora per obrir les ments més fosques en nits de claror espaterrant com les d'avui i d'ahir mateix i de calor podridora com si res del que tenim davall dels texans no fos perible i no servís de totes les formes o de cap per alimentar la terra i els cucs quan el cor deixi de glatir.
Enmig de la carretera de Salt.
Salta amb mi, però salt!
Sal, pertot arreu on anem.
Anèmies en un indet de la Manxa.
Txa-txa-txa en les nits de lluna plena.
Plena de qualsevol nit.
Tant de nit com de dia.
Tanit.
A tornallom.
O colllloga. Ànima. Son. Me'n vaig a dormir... Locatiu, genitiu... cap al llit...
un llapis que ho conté tot i s'amaga a la butxaca dels texans que portes per emmirallar les teves amigues i els teus amics mentre no te'ls treus. Encara ara.
