Cookie control
Dijous, 20 de Febrer de 2020

Crema Londres a Tarragona (43): 'Somrius Internacional'

23 de Desembre de 2013, per Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta
  • Roser Arques

No pateixis que no ets una de sola sinó una de les múltiples i diverses que hi ha. Una entre tantes. Una part destriable però alhora imprescindible de la multitud. I amb això sol n'hi ah prou per no tenir por, per no acotar el cap, per no callar ni entomar sempre i a tota hora. I això és això des de sempre però encara més des que precisament al Londres que crema, el 1864, s'hi fundà l'Associació Internacional dels Treballadors (l'AIT). I quan deien "treballadors" aquells mascles diuen que també volien dir "treballadores".

Et collen per un salari mínim que no és el mínim perquè a Anglaterra no n'hi ha. I la misèria s'apodera de qui feineja com abans ho feia només de qui no treballava. Els obrers i les obreres, els i les qui venem la nostra força de treballa a amos més o menys explotadors assistim fascinats al nostre propi fracàs, a la derrota més absoluta dels ideals de la Internacional i de pràcticament totes les seves conseqüències. Ni Engels, ni Marx, ni Bakunin ni la mare de déu recitant la Bíblia en vers poden fer res per guiar-nos fora d'aquest fangar on nosaltres mateixos ens hem posat per inacció no saber-ne prou o fer-ho tot tan moderat que les diferències entre uns i altres esdevingui només de sigles. I aquí uns i altres és nosaltres i ells,m els explotats i els explotadors (poseu-ho també en femení malgrat els piqui a alguns, sobretot...)

I mentrestant els i les economistes del règim inventen mil i una trampes per ofegar-te més i fer-te sentir la desesperació de les hores perdudes aportant beneficis als amos, convertint-te en esclava en democràcia, exprimint-te fins a la darrera gota de suc per tal que els ric ho siguin una mica més. És clar que passat cent cinquanta anys cal encara ara la unió de les explotades, que som nosaltres, per trencar-los el somriure i socialitzar el riure, col·lectivitzar el temps lliure i repartir la felicitat que genera no treballar. Aquí i arreu...

Mentrestant, no permetrem que ens robin ni el somriure ni el temps ni l'alegria ni l'esperança. Que cremi Londres i el món sencer!

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics