Cookie control
Dimarts, 18 de Febrer de 2020

2020, l'Any Bartrina a Reus

Autodidacte, de sensibilitat romàntica i seduït pels corrents naturalistes i positivistes, Joaquim Maria Bartrina va destacar al teatre, la poesia i la premsa de l'època

11 de Gener de 2020, per Redacció
  • Una imatge de la plaça de Catalunya, on hi ha el monument a Bartrina

    Reusdigital.cat

Unes setmanes enrere, en la seva tradicional trobada de Nadal amb els mitjans locals, el batlle Pellicer va anunciar la seva voluntat de dedicar l'any que tot just ha començat a Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemus (Reus, 1850-Barcelona, 1880). Després que el 2019 es recordés la figura de la ballarina Roseta Mauri i la seva influència en el món de la dansa, des del consistori s'ha considerat oportú celebrar la trajectòria d'un poeta "no sempre recordat com caldria", en paraules de l'alcalde. 

Teatre i poesia

Encara per presentar-se oficialment i a l'espera de revelar els continguts de l'Any Bartrina, és previsible que aquest abordi la rellevància de la seva obra en la literatura del país. Ara que es complirà el 140è aniversari del seu traspàs, cal posar en valor la seva "esponjosa receptivitat intel·lectual i la seva oberta curiositat científica", tal i com s'hi han referit els experts. Autodidacte, de sensibilitat romàntica i seduït pels corrents naturalistes i positivistes, segons l'estudiós Joaquim Santasusagna va deixar els llibres perquè tenia "poques ganes d'anar a missa" (va ser alumne de les Escoles Pies) i s'estimava més implicar-se en la vida cultural de la nostra ciutat. 

A l''Eco del Centro de Lectura', la revista de l'ateneu, hi va publicar la primera obra, 'Pàgines d'amor'. Interessat igualment en les arts escèniques, va dirigir i escriure obres de teatre "satírico-propagandístiques i d'alt contingut polític", segons l'historiador Pere Anguera. Van ser 'Lo matrimoni civil' (1869), justament quan a Reus s'hi va celebrar el primer enllaç d'aquest tipus a l'estat, i 'El nuevo Tenorio' que va escriure amb Rossen Arús. De la seva creativitat poètica els experts en destaquen 'Algo' (la primera edició va ser el 1874 i, la segona i ampliada, 13 anys més tard), 'De omni re scibili' i 'Epístola'. Col·laborador de la premsa local del moment, va fundar 'El Sorbete' i 'El Mosquito', dos periòdics satírics. 

Víctima d'una agressió

Ja malalt i instal·lat a Barcelona, va esdevenir una ploma habitual a la premsa de la capital del país, va prendre part als Jocs Florals i va tradior diverses obres al castellà. És pare d'algunes peces crítiques amb la jerarquia eclesiàstica, tals com 'El Clero: su origen, sus vicios y sus crímenes. Historia de los sacerdotes de todas las religiones'. o ¡Guerra a Dios!: folleto en apoyo del de Suñer y Capdevila'. Va morir amb tan sols 30 anys, de tuberculosi pulmonar, i per al record queda la concepció d'un 'telèfon hidràulic' que hauria servit per transmetre música a distància. "Però totes aquestes coses es van quedar en projecte", va deixar escrit Pompeu Gener, 'Peius', a la corona fúnebre de Bartrina. 

Com a curiositat, cal recuperar la recerca de l'historiador local Jaume Massó, publicada a Reusdigital.cat, que detalla una agressió física de la qual va ser víctima Bartrina, relacionada precisament amb la seva col·laboració amb 'El sorbete' i 'El mosquito'. Va ser cap a finals de juny de 1869. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics