Aturar-se, mirar i escriure

Les experiències viscudes al llarg d'una jornada (bones i dolentes) fan un camí que, quan es fa fosc, val la pena contemplar. "Perquè cada dia és un regal, i és millor que l'acabem amb imatges que valen la pena, que ens hagin fet somriure". Amb aquesta recepta, el periodista i escriptor Òscar Ramírez (Reus, 1971) ha presentat el llibre 'Les arrels del camí que no et retorna', que ha editat amb el seu propi segell, La Banya edicions. En una conversa compartida amb el director de Reusdigital.cat, Marià Arbonès, ha dibuixat paisatges mentals i ha recomanat "calma en temps veloços com els actuals". L'acte s'ha dut a terme a la seu del Centre d'amics de Reus. 

Precisament ha estat el president de l'entitat, Joan Maria Mallafré, l'encarregat d'introduir Ramírez i Arbonès. Aquest ha recordat que els camins de tots dos s'han creuat "en la comunicació i la cultura", i ha plantejat una sèrie de qüestions a l'autor, que s'ha referit a 'Les arrels del camí que no et retorna' com un "recull de dietaris de viatge" que duran el lector a diversos indrets del Camp, Itàlia i Grècia. Tot plegat marida experiència i ficció. "No deixa de ser joc. D'aquesta manera, cadascú pot imaginar-se el que vulgui", ha assenyalat Ramírez, entusiasta d'allò que anomena l''agricultura mental'. 

Es tracta, ha precisat, de la "voluntat que tothom hauria de tenir de nodrir i nodrir-se" del que ens envolta per seguir creixent. I és el que el camí, ha apuntat l'autor, "és també aprenentatge". Val a dir, a banda, que 'agricultura mental' és igualment el nom del bloc on hi publica pensaments i escrits ja fa una colla d'anys. Unit emocionalment a Itàlia a través de la figura de Franco Battiato (amb el qual manté una relació epistolar de dècades), Ramírez ha volgut llegir al públic assistent alguns dels passatges del llibre, en alguns casos relatius a Roma. "És una ciutat que em va atrapar i que encara avui m'enamora", ha revelat. 

Del conjunt, ha argumentat Arbonès, se'n transmet un tarannà reposat, fins i tot introspectiu. "És que són temps veloços, i jo que el recomano és aturar-se, mirar i escriure", ha aconsellat Ramírez. Potser és per aquesta raó, trapelleries al marge, que les pàgines de 'Les arrels del camí que no et retorna' no són numerades, ni hi ha un sumari, ni un índex. "La lectura, com tantes i tantes altres coses, millor si és en petites dosis. S'assaboreix i es paeix millor", ha raonat l'autor. 

En aquest context, i a petició d'Arbonès, ha indicat la seva recepta per a tots aquells que vulguin començar a escriure un dietari. "Escriure és com pintar. És anar fent pinzellades, i quan menys us ho penseu, tot agafarà forma", ha dit. "Tingueu esperit de pausa i contempleu. Sigueu a la Mussara, o davant de la Prioral, contempleu. D'aquí us en sortiran les paraules. I, com si es tractés d'un quadre, ompliu-lo de detalls, de colors i de sensacions. Si us deixeu anar, començareu a escriure", ha conclòs.