Dilluns, 15 d'Octubre de 2018

'No és art modern ni postmodern, és art postcontemporani'

Aureli Ruiz presenta ‘Com sense jo: Sense jo’ i ‘Perfomance (a l’alçada del teus ulls/a l’alçada dels teus peus) Film’ de manera simultània a la galeria Pinyol i al Centre de Lectura

10 d'Abril de 2018, per Adrià Díaz Bages
  • 'Com sense jo: Sense jo' pot veure's a la Gerlia Antoni Pinyol

    Cedida

  • ‘Perfomance (a l’alçada del teus ulls/a l’alçada dels teus peus) Film’ es mostra al Centre de Lectura

    Cedida

  • Cedida

  • Cedida

  • Cedida

Les exposicions ‘Com sense jo: Sense jo’ i 'Perfomance (a l’alçada del teus ulls/a l’alçada dels teus peus) Film’ de l’artista visual Aureli Ruiz estan basades en "instal·lacions" artístiques representades amb multitud de materials i modalitats, que tracten temes com els tòpics, la intimitat en l'era de les xarxes socials, la globalització i els afectes, tant personals com col·lectius. Les mostres es poden visitar de forma gratuïta des del passat divendres dia 6 d’abril i fins el dia 28 d’abril, (a la Galeria Antoni Pinyol) i al Centre de Lectura (fins al 5 de maig), respectivament. “No es tracta d'art modern, ni postmodern, és art post contemporani", assenyala a Reusdigital.cat.

Sobre els treballs que ara s'exposen, Ruiz indica que “estan connectats a través de les referències visuals i amb la temàtica” que situa com a eix central els vincles que s'estableixen entre les persones, el món globalitzat i les noves formes comunicatives.

Materials i temàtica 

Les seves obres, principalmnt fetes a partir de materials domèstics i elements quotidians, com coixins i pantalons, aglutina diversos materials i suports (pintura plàstica sobre pasta de cel·lulosa, dibuix, escultura expandida, dibuix sobre dina4 o  carbonet a la paret), de forma que l’autor crea un relat, una història conjunta però que “queda oberta a la interpretació per part de l’espectador”, afirma, tot afegint que “aquesta és la meva intenció, que el visitant se senti interpel·lat i li doni un significat”, ja que que l’exposició inclou multitud d’elements figuratius i referencials per tal l’espectador pugui trobar-hi un sentit propi.

Objectes efímers (fets de plastilina), projecció de diapositives o vídeo són alguns dels elements que formen part de la posada en escena de la 'instal·lació' artística. “La mostra no és una ‘performance’ com a tal, sinó que es converteix en una ‘performance’ quan hi intervé l’espectador per interpretar la obra i donar-li significat”, manifesta, amb l’objectiu de que se senti cridat a prendre-hi part.

Les obres fan referència al context social de la cultura occidental i a la transformació de la intimitat, tot i que la mostra de la Galeria Pinyol ho fa des d'un àmbit públic, i la mostra del Centre de Lectura ho fa des d'una vessant privada, "fent referència a la intimitat, que ha passat de ser quelcom privat i personal a ser compartit a les xarxes socials, on ens venem com un producte”, denuncia. En les mostres també treballa els tòpics, la transversalitat de la societat i, sobretot, els afectes humans, a banda de la "facilitat de passar d’una emoció o sentiment a l'oposat en un espai molt curt de temps".

Interpretació i significats

“No vull que l’espectador es quedi amb una interpretació rígida, sinó que aquesta estigui oberta”, explica. L'autor creu que és possible que d’aquí una dècada les obres segueixin en peu, però que la narrativa i el discurs siguin diferents, a causa del context i a la multitud d'interpretacions possibles, tot i que els eixos centrals siguin els mateixos. El contingut de les obres és atemporal i reinterpretable, aclareix Ruiz. No hi ha res posat a l’atzar. “S’ha d’apel·lar a la memòria per associar-ho amb un significat, i això no vol dir que en sigui l'únic", sinó que és el sentit personal que l’espectador ha trobat", assegura l'artista, que posa èmfasi en que l’esforç associatiu s’ha de fer de forma individual per connectar significats. A partir de la perspectiva personal, subratlla, s'ha de construir el relat propi per "completar el significat de l'obra".

Ruiz, que ja ha exposat obres artístiques similars, ha volgut donar-li continuïtat als altres projectes ja realitzats, com per exemple ‘Love Indifference’ (2005), que serveix de precedent per aquestes dues exposicions, a través de les referències materials , figuratives i conceptuals, a l’hora de tractar els afectes, els tòpics, les tradicions, l’aspecte immaterial i comunicatiu de la societat actual.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

aureli ruiz antoni pinyol centre lectura performance
aureli ruiz antoni pinyol centre lectura performance
aureli ruiz antoni pinyol centre lectura performance
aureli ruiz antoni pinyol centre lectura performance
COMENTARIS (0)

Reportatges