Dimarts, 19 de Març de 2019

Bones vibracions als recitals d'Aba Taano a Vila-seca i Alcover

30 d'Abril de 2018, per Tomás Sainz
  • Actuació d'Aba Taano

    Cedida

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir del quintet africà Aba Taano en dos auditoris excel·lents, el passat dissabte en el Convent de les Arts d'Alcover, i el diumenge a l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca, cosa que demostra que els melòmans no han d'estar pendents només de la programació musical que s'ofereix a les capitals sinó també de les propostes d'institucions d'aquest tipus, compromeses amb la qualitat artística. Van venir des d'Uganda al seu ritme, fent escala en escenaris amb bona acústica, en una gira que els portarà fins a Leipzig (Alemanya) per a participar el 9 de maig en 'A Capella Contest’, un concurs internacional de corals, en el qual tenen moltes possibilitats d'aconseguir l'or, com ha succeït en els concursos de Riga (Letònia) i Kaunas (Lituània). En el seu viatge de tornada passaran per l'auditori Pau Casals del Vendrell el 4 d'agost. Després no digueu que no us hem avisat. És una molt bona ocasió d'escoltar i/o contractar al vol un petit però gran cor de gòspel.

Què té un cor de gòspel que no tinguin altres grups? Per començar no porten micròfons, amb la qual cosa la veu sona amb la potència, timbre i lluentor naturals sense efectes de cap tipus. En segon lloc no fan servir instruments, sense desmerèixer ningú -perquè hi ha instrumentistes fantàstics-, cal dir que qui porta la veu cantant té doble mèrit perquè és músic i alhora, instrument. A més a més, poden incloure en el repertori cançons de totes les èpoques, llocs i gèneres.

Però, què tenen Aba Taano que no tinguin altres grups de gòspel? La seva reconeguda qualitat tècnica està basada en la profunditat de les veus baixes, cal especificar que tres dels cinc integrants són baixos i l'única dona és mezzosoprano, aconseguint tonalitats negres que toquen fons en els Cants Espirituals que integren la tanda indispensable d'un repertori gospel, donant-li al gènere el timbre precís per esborronar-nos amb girs de veu rancis que deixen regust de roure americà. Un altre punt a favor seu és la rítmica dels temes africans, quan interpreten melodies de Sud-àfrica, Zimbàbue i Tanzània, que són els que lliguen amb la seva imatge; a Alcover i Vila-seca portaven vestuaris diferents però tots dos deixaven palesa la procedència africana d'aquest grup ugandès que porta la llegenda ‘The Joy of Africa’ perquè brilla molt especialment en aquests gèneres cadenciosos, engrescadors i no menys espirituals.

Com a valor afegit cal assenyalar la seva empatia, d'entrada hi ha una predisposició favorable cap a ells perquè és un concert benèfic, la recaptació se'n va cap a l'organització Música per Salvar Vides que contribueix a millorar la situació dels desfavorits. Però a part d'això, la seva actitud dalt l'escenari no pot ser més positiva: canten, ballen a un nivell com de dansa folklòrica i fan versions a cappella de l'’Al·leluia’ de Cohen, la guajira ‘Guantanamera’, una barreja d'Abba i d'altres temes força coneguts. Tot plegat llueix la darrera adquisició del cor, la veu d'alt masculina. Com que no porten micròfon, es mouen lliurement proporcionant sonoritats que serien impossibles d'aconseguir amb amplificació, per molt bé que es regulés el botó del balanceig perquè els bafles estan fixos i ells es mouen contínuament.

El súmmum de la panoramització arriba quan es baixen de l'escenari per cantar entre el públic que queda immers a dins de la música i rep les seves salutacions. Finalment deixen la platea en un ambient de celebració i fan mutis per la porta d'accés, de manera que a la sortida te'ls trobes en el hall per poder compartir amb ells la felicitat del moment viscut gràcies a la bellesa de les seves veus i la humanitat del seu feeling.

Enjoy Aba Taano!

 

COMENTARIS (0)

Reportatges