Cada diumenge de maig, ‘El ball del Sant Crist' de Salomó a escena

Tot està a punt per a les escenificacions d''El ball del Sant Crist' de Salomó (Baix Gaià, Tarragonès), que començaran aquest diumenge, al migdia, a l'església parroquial. Més d'un centenar de veïns i veïnes s'han implicat en la posada en escena d'aquest espectacle teatral declarat element festiu patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. “No hi haurà canvis estructurals, tan sols alguna renovació de papers”, diu el president de l'Associació del Ball del Sant Crist, Joan Boronat, que explica que l'actual format es va adoptar l'any 1972 amb l'ajuda de l'Institut del Teatre de Barcelona. Llavors es van introduir canvis importants en el text, el vestuari i l'escenografia i es va portar a l'interior del temple.

Anteriorment es representava al carrer, com és habitual en els balls parlats del Camp de Tarragona, i com un acte més de festa major el 3 de maig, sense periodicitat establerta però amb intervals que van dels vuit al dotze anys. “Algunes representacions van ser els anys 1901, 1911, 1925, 1939, 1940, 1941, 1954 en places del poble i el 1965 a l'envelat. Eren molt apreciades. Per exemple, l'any 1901 el servei ferroviari oferia bitllets especials per venir a veure 'El ball del Sant Crist'”, destaca Boronat.

Es creu que l'origen d'aquestes representacions es remuntaria probablement a la primera meitat del segle XVIII. El manuscrit del ball més antic conservat data del 1843. Això sí, la devoció al Sant Crist és anterior i ja estava molt arrelada al segle XVII. Precisament, El ball del Sant Crist, amb música, dansa i teatre, explica la combinació de llegenda i història protagonitzada pel mercader salomonenc Josep Nin, que al segle XVI i donada la fam que passava el poble per les sequeres i les guerres, va decidir viatjar a Alger a comprar blat. Allí va descobrir la imatge d'un crucifix, que després de molts entrebancs i un fet miraculós, va poder comprar per trenta monedes i portar-lo fins a Salomó. Un cop al poble, la imatge va ser considerada miraculosa i va generar molta devoció tant a Salomó com al Tarragonès.