Dimarts, 19 de Març de 2024

Cal Massó, una segona oportunitat per a l'art?

04 de Desembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Interior de Cal Massó

    Reusdigital.cat

Etapa acabada. Quatre anys després que el periodista i gestor cultural Isaac Albesa assumís la gestió de Cal Massó de Reus a través d’una fórmula de concurs públic, el que és segur és que l’espai no continuarà obert sota la mateixa visió. Sense entrar a valorar a fons la tasca privada d’aquest període que els testimonis d’aquest reportatge han respectat atesa la situació, el fet que el concurs públic hagi deixat de moment l‘espai tancat permet reflexionar sobre els orígens d’aquest equipament i sobre si el projecte sota el qual es va concebre és encara vigent i necessari o si cal continuar explorant el mateix camí encetat el 2013. Una reflexió encara més oportuna si tenim en compte que estem a pocs mesos de tancar una Capitalitat Cultural de la ciutat en què les propostes relacionades amb l’art contemporani en tota la seva extensió han estat més aviat l’excepció d’una programació densa en activitats. Per aquest motiu, Reusdigital.cat ha preguntat a diferents persones sobre el passat i el possible futur que hauria de tenir aquest equipament.

Projecte que ve de lluny

Inaugurat l’any 2007 a l’espai de l’antiga destil·leria Massó que s’atribueix a l’arquitecte municipal Pere Caselles, la trajectòria del Centre d'Art Cal Massó cal cercar-la en la tasca desenvolupada des dels anys 80 des del Consell d’Exposicions del Centre de Lectura, segons Aureli Ruiz, artista visual i comissari independent d’exposicions. Una feina que el 1997 ja va trobar suport municipal a través de diferents exposicions i programes però que fins el 2007 no va comptar amb un “container” concret de la mà d’aquest equipament, segons l’artista.

Concebut com un espai de caire experimental i multidisciplinar, el projecte definitiu es va plantejar ser un punt de trobada i projecció dels nous creadors i les noves tendències de la cultura contemporània a la ciutat de Reus. “S’acabava de restaurar un tros sense massa projecte definit”, recorda l’exregidora de Cultura Empar Pont que a inicis del mandat 2007-11 va recollir la proposta inicial formulada per l’anterior regidor del ram, Xavier Filella, i la va impulsar aprofitant els recursos dels fons Zapatero per ampliar-ne l’abast físic. “Enlloc de fer totxo vam fer això i la idea era que fos un lloc de trobada i experimentació” explica la republicana. Després de l’ampliació, el centre va triplicar el seu espai fins arribar als 800 metres quadrats. “Exposicions visuals, teatre d’arts escèniques en petits formats molt trencadores,…” Pont comenta la varietat de propostes que s’hi van dur a terme des de la seva regidoria al llarg d’aquest període. Al respecte de serveis com el del bar, Pont defensa el seu paper “de suport” atès que “en el món de la restauració també hi ha innovació”. 

Sobre els resultats que el centre va donar, Pont confessa que no va ser “fàcil” perquè el col·lectiu al qual s’adreçaven “no està massa organitzat perquè aniria en contra de la seva mateixa essència”. Per aquest motiu, comenta que el consistori d’aquell moment va teixir complicitats amb altres ciutats mitjanes que també treballaven el tema i que volien oferir una oferta en aquest camp a un públic amb inquietuds. “Fora de Barcelona que s’ho menja tot, hi ha vida” assegura la republicana qui afirma desconèixer si actualment l’eix transversal del qual formava part Reus amb altres ciutats com Lleida i Terrassa encara funciona.

El rol públic davant l’oferta cultural

Més enllà de les exposicions plàstiques, l’exregidora recorda, especialment, el cicle R-evolució Escènica. “Era l’espai adequat per aquest format” i “ajudava molt a un tipus de producte” assegura Cèsar Compte, director gerent del CAER en aquella etapa, qui es mostra convençut que “s’ha de tornar al triangle Fortuny-Bartrina-Cal Massó”. Compte afirma que “moltes coses que passen no tenen cabuda al Bartrina o al Fortuny” en el sentit que no s’adrecen al gran públic i que neixen fruit de l’experimentació. L’exgerent del CAER opina, a més, que “l’administració pública no pot programar igual que un privat” i que aquest suport “és necessari” per als creadors. Una idea en la que també coincideix Ruiz que creu que “l’Ajuntament hauria de tornar a assumir el seu rol” en aquest camp. La creació, a més, no està renyida amb l’èxit de públic segons confirma Compte que recorda no només la qualitat d’algunes propostes que s’hi van veure sinó també que determinades apostes van omplir l’equipament. “Un dimecres vam coincidir amb la Copa del Barça i vam omplir” comenta mentre afirma que es van plantejar, fins i tot, sortir a celebrar el triomf i després reprendre l’obra. L’oferta, a més, va comptar amb propostes que, posteriorment, van rebre un Lleó d’Or a Venècia, un fet que destaca Compte.

Amb una vida extremadament curta, Ruiz recorda que el centre d’art va ser l’únic equipament cultural que va tancar les portes després del canvi de govern de 2011 fins que dos anys més tard la gestió privada el va reobrir.”Es va tallar tot de cop” comenta crític amb l’etapa de Quim Sorio a la regidoria de Cultura, una percepció que no té amb l’actual responsable de la cartera de qui subratlla com a positiu que combini les carteres de Promoció Econòmica i Cultura. “Pel que he vist la part econòmica de l’ajuntament s’està recuperant i ara és el moment de replantejar, de posar damunt la taula què fem amb aquest equipament” opina l’artista. De fet, tant a nivell individual com col·lectiu, Ruiz ha intercanviat opinions amb la regidora Montserrat Caelles qui, de moment, ha recuperat la interlocució amb el sector. “La petita polèmica a les xarxes que va generar la proposta de la CUP” de municipalitzar l’espai també va motivar aquests contactes tot i que Ruiz descarta que de moment hagin servit per anar més enllà del diàleg.

Despesa assumible

Definida històricament com a pionera en molts camps i amatent sempre a reivindicar la seva capitalitat, retornar a l’esperit inicial de Cal Massó representaria, per a Compte, situar en el panorama cultural a la ciutat perquè “aquest tipus de creació no hi és però tampoc la té ningú de la demarcació”, destaca. I és que tot plegat va molt més enllà de fer “només exposicions”, segons Ruiz que fa memòria d’accions com les intervencions a l’espai públic a través del programa d’escultures, dels premis-beca Cal Massó, de les visites guiades que fomenten les mostres, etc. Vessants sobre les quals destaca la “part pedagògica” que pot tenir un projecte d’aquestes característiques. “La importància que té la interpretació de les imatges a la nostra societat és tan important”, afirma, que calen projectes com aquest per ensenyar a reflexionar i ser crítics amb el món que ens envolta.

Tenint el continent, Ruiz considera que el contingut és assumible per la institució municipal sobretot ara que hi ha nous interlocutors a la ciutat com l’escola d’art i disseny. “Tampoc representa una gran quantitat de diners pagar a un curador perquè tiri endavant una sèrie de programes al voltant del fet expositiu i el manteniment de l’espai tampoc és un desgavell” conclou mentre es mostra partidari que “s’enxarxin els espais i els col·lectius que hi ha” per generar noves sinèrgies i compartir experiències.

La reobertura quotidina de l’espai, en estudi

Fonts municipals consultades per Reusdigital.cat, informen que en l’actualitat hi ha algunes empreses i particulars interessades en assumir la gestió de l’equipament. Ara mateix, la regidoria està valorant els projectes rebuts i determinarà a partir de les propostes si és oportú obrir un nou procediment  negociat per seleccionar-ne els més adequat. El consistori destaca que el que es vol és que el projecte escollit s’adapti a les condicions que garanteixen activitat cultural i servei al públic tot i que no fixa un termini concret per decidir al respecte. Les mateixes fonts recorden que Cal Massó continua disponible i operatiu perquè s'hi facin activitats com la recent Nit del Comerç celebrada fa pocs dies.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Joan Huertas  05 de Desembre de 2017

Cal Massó....

....sería adequat per instal·lar´ hi una sala de festes que obris els cap de setmana. Com espai cultural no cal perdre el temps. Ho volgueu reconeixer , o no, no està en un lloc on la gent passe.Ni tan sols la gent saben on es trobe. Això a part,la gent, actualment, estem saturats d´´ imatges , d´´ informació, de publicitat. Que si TV, que si ordinadors, que si mòbils. Una exposició , per exemple, ja només interessa quan es tracta d´´ un Dalí, d´ un Picasso, d´ un Miró per exemple