Cookie control
Dimecres, 29 de Gener de 2020

Carrutxa ha descrit una cinquena part del seu fons sonor predigital

Les cintes magnetofòniques que en formen part ja estan digitalitzades i ara es treballa en el seu buidat i descripció

16 de Novembre de 2019, per Isabel Martínez
  • Carrutxa fa un gran treball de recerca i documentació del nostre cançoner

    Pau Benavent

“A la plaça ballen coques/ mare, deixeu-m’hi anar/ no hi vagis Catarineta/ que ton pare arribarà...”. “És una de les cançons que apareix gairebé a cada cinta on hi ha informants del cançoner”, explica Judit Gamundi, membre de Carrutxa i encarregada de les tasques de buidatge i descripció de les 500 cintes magnetofòniques que formen part de l’extens fons de memòria oral de l’entitat. “A partir dels anys 2003-2005 les entrevistes ja són en digital” explica Gamundi, un format menys fràgil cara a la seva conservació i que resta també pendent del seu buidatge i descripció a l’espera que l’entitat la pugui emprendre.  “Aquest és un treball que no es veu però que és essencial per a la recerca interna” comenta respecte a la tasca d’escoltar les cintes, identificar els temes principals dels quals parlen els informants, comprovar que les cassettes no estiguin duplicades i, finalment, introduir els descriptors que informin als investigadors sobre els continguts d’aquests àudios. Gamundi precisa que la feina no és una transcripció literal del contingut però que ajuda als investigadors a determinar si un contingut sonor pot ser útil per una recerca endegada. Actualment, una cinquena part de les gravacions antigues efectuades en cintes magnetofòniques, un centenar, ja han superat totes aquestes fases, segons informarà Gamundi, aquest dissabte, en el marc d’una Jornada de Treball de Carrutxa que serà oberta a tothom i que se centrarà en les recerques en curs de l’entitat.

Concretament, el treball realitzat fins a la data ha permès establir gairebé un miler de fitxes descriptives perquè, tal i com comenta Gamundi, la majoria de cintes eren de 60 o 90 minuts i contenen més d’una entrevista a diferents informants. Majoritàriament, el perfil dels informants és el d’una persona de més 60 anys tot i que, evidentment, n’hi ha de totes les edats i hi abunden sobretot entrevistats de L’Aleixar, Prades i Reus, en el cas de la comarca del Baix Camp, i d’Ulldemolins, al Priorat. 

Amb la informació extreta fins al moment, la col·laboradora de Carrutxa explica que els temes relacionats amb el folklore (música, instruments, cançons, balls, cicle festiu, etc) conformen principalment el fons buidat actualment. Una dada que té coherència amb el fet que el treball s’ha iniciat amb les cintes més antigues conservades, unes sèries relacionades amb les investigacions sobre el cançoner popular al Baix Camp i el Priorat al caliu de les quals va nèixer l’entitat durant els primers vuitanta del segle XX. ‘La Coronela’, ‘La presó de Lleida’ o les múltiples versions de ‘La Catarineta’ són alguns exemples de cançons àmpliament aportades pels entrevistats d’aquells anys. “Moltes eren cançons que es cantaven fent feina al camp” explica Gamundi qui després de repassar alguns arguments conclou que abundaven “els amors tràgics” en les cançons llargues i que hi ha exemples tant en català com en castellà malgrat que la majoria és en llengua catalana. Gamundi també precisa que hi ha moltes altres tipologies de cançons com poden ser les nadales, les cançons de joc o les cançons de bressol, entre d’altres.

“Probablement el buidatge del fons digital aportarà més dades sobre memòria personal, Guerra Civil o moviments polítics” assegura Gamundi, una tasca que encara haurà d’esperar mentre es finalitza la descripció d’aquestes cintes fruït del món predigital.

Més enllà del fons sonor, els assistents a la Jornada rebran informació sobre 5 recerques més en curs dels col·laboradors de l’entitat: ‘La llum a casa’ de Raquel Ferret; ‘La ramaderia al Montsant’ d’Albert Margalef; ‘40 anys de festa major a Reus’ de Graciel·la Pereda; ‘Memòria del front a Montsant, hivern 1938-39’ de Salvador Palomar i ‘Montsant i muntanyes de Prades en temps medievals’ d’Ezequiel Gort. A més, i recuperant una tradició de deixar testimoni d’aquestes recerques que va ser habitual durant els anys noranta, la Jornada servirà per presentar ‘Els Fulls de Treball’ de Carrutxa que recullen diferents articles i ponències sobre matèries d’estudi de l’entitat.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics