Dilluns, 28 de Maig de 2018

Carrutxa treballa en l’edició ampliada i corregida del llibre ‘Viure sota les bombes’ del 2010

Aplega nous testimonis i documentació sobre els bombardejos a la ciutat entre 1937 i 1939

  • Bombardeig del 1938 sobre Reus.

    Arxiu Comarcal del Baix Camp (Fons de Pere Martorell)

L’estudi i documentació de la Guerra Civil continua donant novetats a la ciutat de Reus, tal i com va demostrar fa unes setmanes la troballa imprevista d’un nou refugi sota les vies a l’estació de trens de RENFE. En el camp editorial, Carrutxa prepara una versió ampliada i corregida del llibre ‘Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus 1937-39’ que el 2010 va publicar l’Arxiu Municipal i que abans que acabi l’any es reeditarà amb dades ampliades. Una de les principals novetats del volum serà que la xifra de bombardejos a la ciutat augmenta des de la setantena documentada el 2010 al centenar que s’ha pogut corroborar actualment. 

Sota la base del mateix plantejament històric del volum del 2010 i amb noves fotografies del fons Perera de l’Abadia de Montserrat, els autors Ezequiel Gort i Salvador Palomar ampliaran tant els testimonis com nova documentació que en vuit anys ha aparegut sobre aquesta matèria. “En aquests anys hem trobat algun bombardeig més a l’Arxiu que no havíem localitzat” comenta Ezequiel Gort, una font a la qual s’afegiran, entre d’altres, “els treballs [històrics] que s’han fet” sobretot en l’àmbit militar. “Els últims dies van ser una bogeria de bombardejos” al Camp destaca Gort qui marca el darrer bombardeig sobre la ciutat el mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes, el 15 de gener de 1939, una data de la qual es compliran 80 anys el proper 2019. De forma similar a la reedició ampliada i modernitzada que es va fer ara fa un any sobre ‘La formació de Reus’, Gort afirma que el títol definitiu de l’obra canviarà tot i que mantindrà les idees bàsiques de l’edició del 2010. 

Pel que fa als nous testimonis, Gort explica que, tot i ser persones d’edat avançada, en continuen apareixent puntualment i que més que aportar noves dades serveixen per confirmar la ja existent. “És molt important recollir-lo” perquè, segons el seu parer, “confirma la sensació que una cosa es recorda” per diferents testimonis, comenta l’historiador. 

Els paper dels refugis

“Als refugis s’hi va treballar fins el dia 14 de gener del 39” afirma Gort qui no descarta que  puguin sortir nous exemples encara no identificats com va passar fa unes setmanes. Una situació que els autors ja van advertir en l’edició del llibre de 2010 en què es va publicar un inventari de refugis de juny de 1938 on assenyalaven que probablement n’hi hauria més, tal i com ha succeït. Tot i això, Gort considera que, a banda del de la Patacada, “s’hauria de fer un esforç per estudiar-los” i documentar-los sense la necessitat de preservar-los tots o  d’obrir-los a la visita del públic en general. 

Com es van viure els bombardejos

Malgrat que la versió ampliada i corregida continuarà destacant la vessant de “com va viure la gent” uns atacs que en ocasions van representar “una tensió constant de 10 alarmes diàries”, Gort comenta que la publicació no oblidarà “la batalla aèria” que es vivia damunt dels caps dels reusencs del moment. Amb una mitjana d’entre 3000 i 3500 quilos de bombes dels avions Savoia cada cop que hi havia un atac i uns 800 dels avions Isidros, Gort destaca que “el nombre de morts a la ciutat va ser relativament baix” en relació a altres poblacions com Granollers o Lleida que “per una qüestió de sort” van patir moltes més víctimes de forma comparativa. 

COMENTARIS (0)

Reportatges