Dimarts, 19 de Març de 2024

Dos provocadors genials

El periodista montbrionenc Pere Francesch Rom publica 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus', en què s'endinsa en l'univers creatiu dels dos artistes

02 de Novembre de 2019, per Marc Busquets
  • Detall de la portada del llibre de Pere Francesch Rom

    Cedida

Serge Gainsbourg. Salvador Dalí. Dos artistes, dos provocadors, dos genis. El periodista montbrionenc Pere Francesch Rom (1981) repassa la seva relació (desconeguda, per a molts) en el seu debut literari. "Ha estat un viatge d'uns 10 anys. La figura del pintor ha estat un ganxo per donar a conèixer la del cantant francès", especialment recordat per la cèlebre i sensual 'Je t'aime moi non plus' (1969). A través de testimonis que van col·laborar-hi, la recerca d'informació i la seva pròpia experiència, l'autor s'endinsa en l'univers creatiu i personal de dues icones culturals del segle XX. 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' (Cal·lígraf, 2019) es presentarà al Centre de Lectura el gener de l'any que ve. Abans, al poble de l'autor (1 de desembre al migdia, al Cinema nou). 

Un viatge al cementiri de Montparnasse

El relat del periodista s'inicia quan a les seves mans hi va caure el disc de Gainsboug 'La histoire de Melody Nelson' (1971). "Em va atrapar, i el vaig estar escoltant un cop rere l'altre durant una temporada", recorda ara. D'aquesta manera va voler aprofundir en la carrera de l'intèrpret, mort el 1991. Va consultar biografies, va buscar articles de la premsa catalana que en parlessin i va anar modulant, potser encara sense ser-ne del tot conscient, el seu primer projecte literari. Una escapada pels 20 anys del traspàs del cantant al cementiri de Montparnasse, on és enterrat, va ser el següent pas. 

Gainsbourg i Dalí van trobar-se en diverses ocasions. El primer va passar algunes nits a l'apartament que el pintor havia deixat a la capital francesa tot fugint dels nazis. "Descobrir tot aquell luxe va marcar profundament" el cantant, si bé en aquella època també feia anar el pinzell. El curiós del cas és que, ja convertit en estrella pop, va adquirir obres de l'empordanès. "S'admiraven mútuament. No van tenir una relació d'amistat, però es respectaven", comenta el montbrionenc. De vincles entre l'un i l'altre, de fet, n'ha trobat una bona colla. 

És més, Gainsbourg hauria manllevat a Dalí el cèlebre 'moi non plus' ('jo tampoc'). El gal, però, va negar-ho tot assegurant en una entrevista que no ho sabia pas, que la frase en qüestió ja tingués pare. El montbrionenc destapa fins i tot una possible col·laboració artística entre tots dos genis que no va passar d'una idea, d'un projecte sense fructificar. La principal similitud que cal trobar entre "dos grans homes, si bé molt tímids" és l'ús del que Pere Francesch Rom defineix com la 'màscara'. El cantant va arribar a crear una mena d'alter ego "totalment deixat anar" anomenat Gainsbarre. Va ser la seva manera "d'exorcitzar les inseguretats", detalla l'autor. En una entrevista, el diví Dalí ho va dir sense embuts: "Sí, vaig emmascarat". 

A Tarragona

Amb tot, Pere Francesch Rom estableix també les no poques diferències entre Dalí i Gainsbourg. Si al català "li sorgia de forma natural fer-se el boig", en el cas del francès "va haver d'aprendre'n". "Tota l'experiència acumulada pel cantant el va alliberar i va fer que visqués fora de segons quins codis per ubicar-se en una zona políticament incorrecta", descriu el periodista. "Es va haver de fer ajudar per ingents quantitats d'alcohol", no obstant això. El pintor, al seu torn, "es comportava com un nen perquè sabia que tenia el poder de fer-ho", indica. 

De la feina feta després d'una colla d'anys, l'autor se n'endú la satisfacció de poder difondre el seu debut literari, però també "haver passat de ser fan a ser crític" amb alguns aspectes de la figura de Gainsbourg i contribuir "a donar-lo a conèixer a Catalunya". El cantant mai va actuar a casa nostra, raó que explicaria en part que part del gran públic el desconegui. Un cop va ser a Tarragona, això sí, i el polifacètic reusenc Salvador Sainz el va veure en un restaurant, com es recull al llibre. Aquestes i moltes altres anècdotes fan de 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' una delícia per als amants de la música pop i un retrat àgil de dos grans talents que van tenir més a veure del que d'entrada molts es pensen. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics