Dijous, 28 de Març de 2024

El batec cultural reusenc no defalleix durant el 2018

L’any que tanquem ha donat molt en cultura. Us en deixem una mostra del més destacat

29 de Desembre de 2018, per Marià Arbonès
  • Exposició de la col·lecció BEEP d'art electrònic

    Reusdigital.cat

  • Presentació del llibre 'Fot-li que és de Reus' de Josep Baiges i Jordi Romero

    Reusdigital.cat

  • Presentació del disc 'Cru' de Fito Luri

    Reusdigital.cat

  • Acte inaugural de Ciutat de la Música

    Fabián Acidres

  • Jordi Cervera i Xavier Pàmies, en la presentació del llibre 'Gran Hotel Reus Continental'

    Reusdigital.cat

  • Presentació dels actes del centenari de l'Orfeó Reusenc

    Reusdigital.cat

  • El Castell del Cambrer ha estat un dels espais recuperats enguany

    Reusdigital.cat

  • Presentació de l'any dedicat a l'arquitecte Pere Caselles

    Reusdigital.cat

  • El compositor portuguès Rodrigo Leao al Teatre Fortuny

    Fabián Acidres

Deixada enrere la capitalitat cultural del 2017, Reus obria el 2018 amb l’anunci de ser la Ciutat de la Música amb l’objectiu de promoure aquesta disciplina. La inauguració es va fer uns mesos després, a l’abril, amb un espectacle a la plaça del Mercadal dirigit per Albert Galcerà i amb la participació d’unes dues-centes persones entre escoles de dansa, corals, bandes, solistes i actors. L’any que acaba també ha estat designat com l’Any Caselles, distinció amb la qual s’ha volgut recordar i estudiar la vida i obra de Pere Caselles. Conferències, exposicions, activitats a les escoles i concerts han format un ampli programa dedicat a aquest il·lustre arquitecte reusenc. Reus també s’ha sumat a la commemoració de l’Any Fabra, dedicat a la figura de Pompeu Fabra, coincidint amb els cent cinquanta anys del seu naixement i els cent anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

Una de les entitats locals més representatives, l’Orfeó Reusenc, ha fet cent anys de vida aquest 2018 i ho ha celebrat amb un ampli programa d’activitats desplegat durant tot l’any. Un centenari que s’ha vist premiat amb l’obtenció de la Creu de Sant Jordi el juliol. L’escriptora i professora Margarida Aritzeta, la filòloga i activista cultural Roser Vernet i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense també han estat distingides enguany amb aquest guardó.

En clau musical, enguany han destacat la publicació del setè disc del cantautor Fito Luri, ‘Cru’, amb una onzena de cançons que el cantautor va presentar a Barcelona l’octubre; la publicació del disc ‘Vivir la vida’ d’el Toubab; el concert que va oferir a Reus durant les festes de la Misericòrdia Sau30, el projecte que reuneix tot l’equip que va formar part de Sau; Joan Masdéu, que va presentar les cançons del seu disc ‘Innocents’; el Festival Accents, que va programar més d’una vintena d’artistes i que el 2018 s’ha estès a Cambrils, Mont-roig del Camp, Falset, Riudoms i Alcover, i el concert que el compositor portuguès Rodrigo Leão va fer el desembre al Teatre Fortuny amb motiu del desè aniversari d’aquest mitjà.

L’activitat musical local s’ha completat amb els cicles Música als terrats, Vermusic, el Festival de Jazz i Blues de Reus, el Festival d’Arts de Reus, els Divendres Musicals, la programació de l’Associació de Concerts de Reus i la commemoració del 20è aniversari del grup d'havaneres Les Veus de Reus, entre altres activitats. Gairebé totes les propostes musicals organitzades han estat incloses en la celebració de la Ciutat de la Música.

En l’apartat de literatura local, el 2018 ha estat important per la publicació del llibre ‘Fot-li que és de Reus’, amb textos del periodista Josep Baiges i perfils del dissenyador Jordi Romero, i que ens acosta a un centenar de personatges de la capital del Baix Camp; la novel·la ‘La casa de Rose Warren’, de l’escriptora Maria Lluïsa Amorós; l’obra ‘Roseta’, dedicada a la ballarina Roseta Mauri, de la mateixa Amorós juntament amb Teresa Llorach i Carme Puyol; la novel·la ‘Mirolina’, de Pep Macaya, i l’obra ‘Gran Hotel Reus Continental’, de l’escriptor Jordi Cervera, coeditat per Reusdigital.cat i que va ser presentat en un acte al Palau Bofarull el mes d’abril.

En teatre han estat notícia La Gata Borda, per les representacions de la seva obra ‘Patró’, que la companyia ha presentat a Barcelona i a Madrid després que l’obra fos seleccionada a la Mostra del Teatre Català de Madrid; el Cicle Grans Mestres, amb la representació de set espectacles al Teatre Fortuny protagonitzats per actors capdavanters de l’escena catalana; l’èxit de l’obra ‘Entre llençols’, de la companyia Entrellaçats, i la dimissió del reusenc Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure. Cal incloure-hi com a destacada l’oferta teatral dels espais, públics i privats, grans i petits, de la ciutat, que ha estat variada i prou interessant.

Pel que fa a equipaments, enguany s’ha recuperat el castell del Cambrer com a espai cultural. L’octubre es va inaugurar aquest espai remodelat de la plaça del Castell amb l’exposició ‘II Certamen Miró&Art’. Al mateix mes, l’Ajuntament adjudicava a l’empresa Quatre Quaranta Gestió Cultural i Social la gestió del centre d’art Cal Massó després de dues licitacions. Amb aquesta empresa, aquest espai ha començat una nova etapa després de la renúncia del periodista Isaac Albesa, anterior gestor del centre, el setembre del 2017. La Casa Navàs, amb l’empresari Xavier Martínez com a nou propietari, ha ampliat el nombre de visitants, i a finals d’any, els seus representants han definit algunes línies de treball en l’àmbit cultural i museístic.

Enguany, la biblioteca Central Xavier Amorós ha celebrat el 15è aniversari de la seva obertura amb un ampli programa d'actes, una efemèride que ha comptat amb la intervenció activa de l'escriptor i poeta reusenc que li ha donat nom.

Pel que fa a l’art i a l’activitat museística, cal apuntar en aquest resum l’exposició ‘Aproximacions creatives a la col·lecció BEEP d’art electrònic’, inaugurada l’any 2017 i que tancava el març d’aquest any. Més de cinc mil persones van passar pel Museu de Reus per a veure la col·lecció d’art tecnològic de l’empresa BEEP. Aquest mateix espai va acollir, el maig, les dotze obres finalistes del segon premi Art Contemporani, que convoca la Fundació Privada Reddis. També s’ha d’afegir l’exposició al Museu de Reus que roman oberta fins al 12 de gener: ‘Reus, motor econòmic del sud de Catalunya’, que mostra peces representatives de l’activitat econòmica reusenca de diferents moments.

Cal tenir en compte la bona feina en exposicions que fan les sales i els espais, com Anquin’s, Antoni Pinyol, Cori Torroja Art Gallery o Constantí Art, que enguany ha celebrat els deu anys de funcionament; el Centre de Lectura, que ha recuperat el pols de l’art contemporani, o el Palau Bofarull. A tall d’exemple, apuntem el cicle d’art contemporani ‘Street Publicity’, de Ramon Cornadó, o la mostra escultòrica de Joan Roig i Solé al Centre de Lectura; les exposicions ‘Immersions’, d’Oriol Teixidor, i ‘Artists from Berlin’ a la sala Anquin’s; l’exposició ‘Com sense jo: sense jo’, d’Aureli Ruiz, a la sala Antoni Pinyol; l’exposició de pintura de Lluís Pardo a la sala Constantí Art per a celebrar l’aniversari, i l’exposició ‘Paisatges de petit i gran format’, de Josep Bahima, al Palau Bofarull.

Quant a dansa, cal esmentar la donació del fons personal de 400 documents de la fundadora de l’escola Artis, Enriqueta Prats, a l’Arxiu Municipal de Reus; la representació al març de l’obra ‘Els rentadors’ que narra com es vivia en els rentadors públics a través de diversos autors; l’espectacle al Teatre Bartrina a l’abril d’escoles de dansa de les comarques de l’Alt i Baix Camp dedicat als refugiats; la gala de dansa al Teatre Fortuny al mateix mes, dedicada al coreògraf Marius Petipa, amb la participació de 300 alumnes d’escoles de dansa; els actes previs a la celebració de l’any Roseta Mauri previst per al 2019; i l’òptima contribució que en aquesta disciplina fa el festival COS.

El batec cultural de Reus no defalleix, segueix actiu i a l’alça, gràcies sobretot al seu ric teixit associatiu. Destaquem el rol actiu de les entitats en un any que la videofonoteca del Centre de Lectura ha fet vint-i-cinc anys i la biblioteca infantil, deu; Carrutxa ha estat reconeguda amb el premi Best de l’Agrupació Bestiari de Catalunya; el Bravium Teatre ha consolidat el cicle de teatre infantil; Òmnium Baix Camp ha impulsat el llibre ‘L’1 d’octubre a Reus, el dia que vam abraçar la llibertat’, que recull vint-i-sis relats que expliquen les vivències durant aquesta jornada a Reus; el Lleó petit s’ha estrenat a les festes de Misericòrdia; el premi de poesia Francesc Martí Queixalós del Centre d’Amics de Reus ha batut el rècord de participació; s’ha consolidat la programació de la sala Santa Llúcia; i així un llarg etcètera.

El resum cultural del 2018 també està marcat per la mort, al maig, de l’actor Jordi Boronat, conegut com ‘Jorbo’, estretament vinculat al Bravium Teatre, una persona molt estimada a la ciutat. Enguany, també ens ha deixat el dibuixant Macario Gómez; la impulsora del Memorial per la Pau Josep i Liesel, Liesel Vidal; la professora Assumpció Anguera, i el periodista musical Mario Prades.

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Resum Cultura 2018 Diari Reus Digital
Resum Cultura 2018 Diari Reus Digital
Resum Cultura 2018 Diari Reus Digital
Resum Cultura 2018 Diari Reus Digital
Diari reus Digital
Diari Reus Digital
Diari Reus Digital
Diari Reus Digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Fart de mentides  04 de Gener de 2019

No enganyin, sisplau.

De veritat vostè creu que ha donat molt. Reus fa pena, Reus ha entrat en una decadència que costarà molt superar comercialment i culturalment. Si us plau no enganyin, que els reusencs no som "tontos".