Diumenge, 24 de Febrer de 2019

El Centre Miró acull la presentació d’un nou llibre sobre la relació de l’artista amb Mont-roig

‘Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta’ se centra en el període 1930-1983 i és obra de Martí Rom

23 de Març de 2018, per Isabel Martínez
  • Martí Rom davant de 'Paisatge català'

    Cedida

Després que el 2012  l’autor i president del Centre Miró, Martí Rom, publiqués un ampli assaig sobre les visites de l’artista Joan Miró a Mont-roig entre els anys 1911-1929 (‘Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí’), el Centre Miró acollirà, aquest dissabte a les 6 de la tarda, la presentació d’una nova obra que reprèn l’estudi de la vinculació del pintor amb aquest poble del Baix Camp. Amb 400 pàgines d’extensió, la nova obra de Martí Rom sobre el genial artista, ‘Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta (1930-1983)’, “és com un riu”, en paraules de l’autor qui comenta que descriu 3 capes sobre la figura de l’artista. En primer lloc, “l’obra de Miró”, a continuació, “l’aspecte vivencial” de les visites de 4 mesos que l’artista va fer entre 1911 i 1976 anualment a la vila de Mont-roig, i, per últim, “la descripció de com es vivia a Mas Miró” durant aquest període. Això significa, comenta l’autor, “parlar dels conreus, de la vida quotidiana, dels menjars, o de la vida dels masovers” que es van encarregar de Mas Miró.

A banda dels documents consultats a la Fundació Miró per escriure la publicació, ‘Joan Miró i Mont-roig: el xiscle de l’oreneta’ s’ha basat en entrevistes a persones que van conèixer estretament a l’artista de ‘La Masia’ com ara membres de les tres famílies que van dur el mas (els Boquera, els Calaf i els Rovira), un dels pagesos de la finca més pròxima o el taxista que l’acompanyava en els seus viatges pels pobles de l’entorn que eren força freqüents. Així mateix, el suport d’aquests testimonis ha generat una obra que recull anècdotes diverses sobre aquest artista de renom internacional que entre el 1911 i el 1976 va passar llargues temporades a Mont-roig en el Mas Miró, un indret, per cert, que està a punt de reobrir parcialment com a centre d’interpretació. “He treballat molt la memòria oral” comenta Rom a qui, de petit, la seva mateixa àvia li explicava anècdotes sobre el pintor. Unes dades sovint intrascendents sota la denominació de “mironianes” que, des de molt jove, va començar a col·leccionar i que el van impulsar, posteriorment, a elaborar un primer documental (‘D’un roig encès: Miró i Mont-roig’) que es va realitzar encara en vida de l’artista, el 1979 i al qual li van seguir dues produccions més.

Anècdotes

“En un context rural l’artista xocava molt” comenta Rom en el sentit que després de les seves visites a París, per exemple, importava modes com la boxa o practicar esport, un hàbit que encara no havien arribat als pobles catalans. Aquestes situacions novedoses generaven en si mateixes anècdotes que han quedat recollides entre els habitants de Mont-roig. “La modernitat –entesa com el turisme massiu- no arriba fins els anys 1962-63” a Mont-roig descriu Rom qui assenyala que el 1974 és un any transcendental en el canvi de l’entorn mironià perquè l’autopista passa al costat del mas familiar. “El 1976 és el darrer any que realitza la visita anual de 3 o 4 mesos”, comenta i el 1979, el poble li fa un gran homenatge en què hi és present. 

Títols mironians

“Miró no feia res casual” afirma Rom qui ha extret els seus títols de conceptes desenvolupats per l’artista a la seva obra o en els seus escrits. “En una nota dels anys quaranta explica que farà un quadre on vol que sorti el xiscle punyent de l’oreneta”, una expressió que ell mateix ha près de l’escrit de l’artista i ha reconvertit en la carta de presentació sobre aquesta nova obra sobre Miró i Mont-roig.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges