Dijous, 28 de Març de 2024

‘El Cigala’ contra ‘El Cigala’

El ‘cantaor’ va repassar bona part del disc ‘Lágrimas negras’ en una actuació irregular al Festival Internacional de Música de Cambrils

05 d'Agost de 2019, per Enric Garcia Jardí
  • 'El Cigala', durant la seva actuació a Cambrils

    Cristina G.

Des de la primera cançó, Diego ‘El Cigala’ anuncia, sense gaire subtileses, la pugna que es produirà dalt de l’escenari del Festival Internacional de Música de Cambrils, davant d’unes 2.000 persones, en una nit xafogosa d’estiu. No hi haurà campana que avisi, amb un so metàl·lic, dels temps dels assalts pugilístics, ni àrbitres professionals que aturin els excessos d’una de les parts. Com en la novel·la de Robert Louis Stevenson, les dues cares que ‘El Cigala’ mostrarà durant l’actuació són la manifestació d’una relació de forces interna, en aquest cas, entre l’artista que encara conserva tocs de genialitat i el personatge que, per desgràcia, tan sovint el devora.

El concert arrenca amb ‘Si te contara’, del disc ‘Dos lágrimas’, que ‘El Cigala’ afronta amb la veu enrogallada, i que serveix perquè el pianista que l’acompanya, el gitano gracienc Jaime Calabuch ‘Jumitus’, es reivindiqui, ja des d’un inici, amb un ‘solo’. Digníssim substitut del llegendari Bebo Valdés, ‘Jumitus’ serà la sorpresa de la nit, com a mínim per als qui encara no havien topat amb el seu mestratge.

La irregularitat d’‘El Cigala’, que s’escapa de l’escenari un parell d’ocasions, es veu compensada per uns músics que no perden en cap moment els estreps, que l’esperen pacientment, i que toquen de meravella. Amb ‘El Cigala’ absent, ‘Jumitus’ al piano, Marco Niemetz al contrabaix i Israel Suárez ‘Piraña’ al ‘cajón’ interpreten les notes de ‘Lágrimas negras’ amb el suport d’un públic que ja s’ha habituat al desconcert i que assumeix el paper vocalista durant uns segons. El repertori de l’espectacle, d'unes dues hores de durada, rememora també altres cançons del disc homònim, publicat l’any 2003, com ‘Se me olvidó que te olvidé’, ‘Veinte años’ i ‘Corazón loco’.

Una llum s’encén, però, dins del 'cantaor', en el darrer tram de l’espectacle. Després d’escurar vuit combinats, ‘El Cigala’ ja no emet contínuament aquell soroll desagradable pel nas, com si s’empassés els mocs, que causa rialles indulgents entre els assistents, ni profereix comentaris en plena actuació. Sembla que després d’haver estat tan a prop del ‘knockout', l’artista de veu prodigiosa ha tornat per domesticar la bèstia i redreçar la situació en l’últim moment. ‘Ahora sí, qué grande que eres, Diego, vamos allá. ‘El Cigala’ victoriós sobresurt a ‘Te quiero, te quiero’, ‘Vete de mí’, ‘La bien pagá’ i ‘Dos gardenias’. El públic agraeix el darrer punt de gir, que possibilita el desenllaç feliç, alçant-se i movent els malucs. En la salutació final, 'El Cigala' assenyala els seus músics, i ell també els aplaudeix.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics