El dol per la 'desaparició física' de Castro

Ara farà un parell d'anys, el 25 de novembre de 2016, la història de Cuba va canviar. El líder de la revolució, Fidel Castro, va morir als 90 anys, tot obrint un nou període marcat per la incertesa. La periodista Sofia Cabanes era a l'illa per estudiar en un taller documental, on va coincidir amb Jesús Labandeira i Rudy Jordán. Testimonis d'uns fets tan rellevats, presenten 'Nueve días sin Fidel' al Memorimage 2018, en una projecció que tindrà lloc aquest vespre de divendres (a les 9) a l'Orfeó reusenc. 

El poder de la televisió

Decretats nou dies de dol, el que d'entrada va sorprendre Cabanes va ser el tractament que els mitjans del país van donar al succeït. "D'entrada sí que es va parlar obertament de la mort" del 'comandante', recorda. El cas, però, és que al llarg de les següents jornades "es va construir un altre discurs" mediàtic, basat aquest en conceptes força més abstractes com la 'desaparició física' del revolucionari. "D'alguna manera, miraven de transmetre que Fidel ja no hi era, però que el seu llegat perviuria", assenyala la realitzadora. 

Es va construir un relat, per tant, "que va passar de gestionar el cop" per la pèrdua de Castro a un altre escenari en què l'esperit de la revolució va dominar el discurs. "El discurs oficial va agafar més i més força fins que gairebé va dominar l'opinió pública", destaca. Els mitjans, en essència, "van contribuir a preparar el futur sense Fidel", segueix Cabanes. La realitat, amb tot, ha acabat sent "una mica diferent". "La societat s'ha obert una mica, i ha quedat clar que el model econòmic comunista és obsolet", rebla. 

En un país en què l'accés a la xarxa és un luxe, segons com, la televisió va evidenciar el seu poder com a mitjà massiu. De fet, és un dels aspectes sobre els quals 'Nueve días sin Fidel' vol que el públic faci un exercici de reflexió. "Hem intentat ser subtils, perquè l'espectador es faci preguntes i pugui treure les seves pròpies conclusions", avança Cabanes. I el camí, a banda, no ha estat fàcil. "Ens ho hem fet tot nosaltres, sense suports ni ajuts econòmics", revela. Fer el documental, diu, "era un deure que teníem com a periodistes". "Calia explicar allò que vam viure", conclou la periodista rapitenca.