Cookie control
Dimarts, 15 d'Octubre de 2019

El fundador de Canya Dolça vol refer el grup d'havaneres pel seu 25è aniversari

Jaume Balañà segueix component a la recerca de nous integrants per a la històrica formació

04 de Juliol de 2019, per Marina Sáenz de San Vicente
  • Balañà, l'ànima de Canya dolça, a la redacció de Reusdigital.cat

    Marina Sáenz de San Vicente

El músic i compositor Jaume Balañà (Reus, 1954) va ser un dels pioners i fundadors de Canya dolça, grup d’havaneres format fa 25 anys. Al llarg dels anys, la formació es va anar fragmentant en diversos grups: Arrels de Canya dolça, o Balandra en són alguns exemples. El proper 16 de juliol, dia de la Mare de Déu del Carme, es complirà el quart de segle del debut de la formació. 

País Valencià, Euskadi, la Catalunya nord

Els membres del grup, recorda Balañà, van començar a assajar per primera vegada a finals de l’any 1993. El 1994 van dur a terme l'abans comentada primera actuació, a Reus, davant l’alcalde Abelló. Durant aquell any, en van realitzar 40. Hi va haver temporades en què van actuar cada dia, i fins i tot en van arribar a tenir dues, en una única jornada. Balañà era cantaire, i el mànager del grup. “Jo cantava, tocava la percussió i anava a vendre les actuacions. També feia muntatge i desmuntatge”, explica a Reusdigital.cat. “Canya Dolça aportava la creació, la música i el cant en el món de l’havanera”, afirma.

El grup va actuar a Pamplona (per San Fermín) , també a Benicarló, al País Valencià, A Bilbao i a Vitòria, a Euskadi; a Andorra i a la Catalunya nord. “Als altres grups d’havaneres els vam deixar enrere, estàvem de moda”, assegura Balañà. “Llavors cobràvem 100.000 pesetes per actuació”, detalla. “També vam fer un concert benèfic per uns refugiats de l’Havana”, recorda el concertista. En un principi, Canya Dolça tenia nou integrants. L’any 1997, Balañà va deixar el grup a causa d'una discussió amb un altres dels membres del grup. Més endavant, es va prendre una altra decisió i es va formar el grup de Les Veus de Reus, i Joan Solé i Pep Ferré van fundar Balandra.

Vol refer la formació

Tot i així, Balañà vol intentar refer el grup. “Però és molt difícil, actualment, perquè al jovent les havaneres no li agraden”, lamenta el compositor d’havaneres. Balañà explica les seves experiències més recents en el sector de la música: “Jo m’he mogut. L’any passat vaig trobar quatre nois molt joves i macos, vam estar assajant sis mesos i per l’actuació van marxar tots i em van deixar a l'estacada”, lamenta. A més, indica que amb aquests fets “et desanimes perquè et truquen, et diuen que vindran, no vénen, i et falten als assajos”. Amb tot, no es rendeix. El músic vol trobar grup femení a Reus, ja que "si bé és molt difícil, no és impossible”, afirma el músic. “Tantes coses, vull intentar... Però trobar gent seria que vulgui venir i compleixi amb els assajos és el més difícil”, apunta. “Em proposen actuacions i no hi puc donar resposta. Tinc el nom, però no tinc el producte”, lamenta Balañà.

Actualment, Balañà segueix component: ‘Que dolça és la mar’, dedicada als castells; i ‘Les filles del mar’, una havanera reivindicativa dels drets de les dones, són algunes de les seves recents obres. “De fet, si formés un grup d’havaneres femení, s’anomenaria d’aquesta manera”, revela el compositor. Una de les havaneres més destacades del grup és ‘Cambrils’. Aquesta explica la història de l’amant d’una noia al qual l’ha endut el mar. A la nit, ella va davant de les onades, per veure si el torna a veure. “A 'Ràdio Estel', em van dir que trucava molta gent demanant aquesta cançó”, comenta. ‘El meu avi’, ‘La bella Lola’, ‘Mare, vull ser pescador’, ‘Mariner de terra endins’, o ‘Llops de mar’, entre altres, són altres peces al repertori del conjunt.

“Hi ha una llegenda de la qual n'estic fent una havanera, i que inclou gralla que s'anomena ‘El món casteller’, i que és vinculada a Reus”, explica Balañà. La cançó evoca la llegenda segons la qual, al segle XIX, el general Prim duia a terme torres humanes, a l’Àfrica, per observar els enemics “I en això treballo ara”, avança. En té una altra dedicada als Xiquets de Reus, anomenada ‘Els tres Xiquets de Reus’. "La lletra és meva i hi estic treballant”, diu. El músic té un prec per al batlle Pellicer. "Un dia que el vaig veure li vaig dir que a Reus hi hauríem de tenir el carrer de l'Havanera", conclou. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics