Dimarts, 19 de Març de 2019

El president de la Generalitat presidirà a Falset la presentació del llibre biogràfic d'Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló

L'acte tindrà lloc aquest dijous, a les 6 de la tarda, al teatre l'Artesana de Falset, amb la presència, entre d'altres, de l'escriptor Albert Sánchez Piñol

02 de Gener de 2019, per Redacció
  • Detall de la coberta del llibre.

    Cedida

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, presidirà aquest dijous, dia 3 de gener, a partir de les 6 de la tarda, al teatre l'Artesana de Falset, la presentació del llibre 'Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720)', treball pòstum de l'historiador Antoni Muñoz, publicat per Rafael Dalmau Editors. Entre d'altres, l'acte també comptarà amb la presència de l'escriptor Albert Sànchez Piñol, que va rebre l'assessorament d'Antoni Muñoz per al seu llibre 'Victus', i amb unes paraules de l'alcalde de Falset, Jaume Domènech; l'editor, Rafael Català i Dalmau, i el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté.

Fins ara el coronel Antoni Vidal, fill de Xerta, no disposava de biografia, tot i que fou el cap militar de les tropes que, el 2 de setembre de 1714, van obtenir la darrera victòria catalana de la Guerra de Successió, en recuperar el castell de Falset, defensat pel capità borbònic Manuel Santa Cruz. Antoni Vidal, ferit greument en un dels darrers assalts, va morir quatre dies després a Falset. Antoni Muñoz parteix d'aquesta figura, poc coneguda, per posar al dia el coneixement sobretot del període 1714-1720.

La trajectòria de Pere Joan Barceló (Carrasclet o Carrasquet) és el fil conductor que enllaça els fets del castell de Falset (Barceló era capità de diversos destacaments catalans del coronel Vidal) amb la Guerra de la Quàdruple Aliança, en la qual França atorgà a Barceló el grau de coronel per tal que dirigís amb rang oficial les tropes de miquelets catalans que des de feia mesos combatien Felip V per fer front a la repressió política i fiscal filipista. En aquest sentit, és molt significativa la recerca detallada que Muñoz exposa en relació amb la vida quotidiana a les terres del Priorat, la Conca de Barberà, el Camp de Tarragona, el Penedès i fins a Igualada i Martorell, i també cap a Tivissa i el Perelló. Crida l'atenció com, per tal de subsistir, els habitants de molts pobles es veien abocats a triar entre sumar-se a les partides de miquelets o integrar-se en les esquadres. No resulta estrany que el ministre Manuel Toledo proposés suprimir les esquadres "porque son de su misma Especie".

Antoni Muñoz (Valladolid, 1947 – Barcelona, 2018) no ha pogut veure publicat en forma de llibre aquest darrer estudi seu perquè va morir el 25 de maig de 2018, al cap de tres setmanes d'haver lliurat la revisió de l'original a Rafael Dalmau. L'edició i l'acte de presentació constitueixen, doncs, una aportació cabdal sobre els anys finals de la Guerra de Successió, però també un acte de reconeixement al seu autor, sempre amatent, ell mateix, a la defensa de la justícia i de la llibertat.

Muñoz té un extensa obra publicada d'estudis de la història de Catalunya dels segles XVII i XVIII. Conjuntament amb Josep Catà han col·laborat amb el Memorial 1714 i tenen editats: 'Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1716)', 'La traïció anglesa: comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)', 'Absolutisme contra pactisme. La Ciutadella de Barcelona (1640-1704)', '25 presos polítics del 1714' (aquests dos darrers als 'Episodis de la Història') i 'Ambaixadors catalans a Madrid: els inicis de la Guerra de Separació (1640-1641)'. Muñoz, a més, és l'autor de 'L'11 de Setembre. Poble a poble' i va assessorar Albert Sànchez Piñol a l'obra 'Victus'.

COMENTARIS (0)

Reportatges