Els llibres que ens van atrapar

La Diada de Sant Jordi d'enguany serà recordada anys i panys per anòmala. Confinats a casa, la celebració haurà de ser virtual a través de les xarxes socials. El cas és que sempre és un bon moment per fer recomanacions literàries, en especial ara que tenim més temps i que l'hem de passar a casa. Per tot plegat, i també perquè el 23 d'abril és una data d'allò més especial per a Reusdigital.cat (fa 12 anys que ens vam posar en marxa), hem demanat a redactors i col·laboradors que ens expliquin quin va ser el llibre que els va atrapar, que els ha marcat i acompanyat. 

Marc Busquets recomana 'Wilt', de Tom Sharpe

Un company em va parlar d'aquest llibre, quan érem adolescents. Era una lectura recomanada a classe, en va fer cas i em va deixar el seu exemplar d'aquesta novel·la còmica (1976) de Tom Sharpe. De seguida vaig connectar amb les desventures del nostre pobre antiheroi Henry Wilt, atrapat en una feina depriment com a professor de joves conflictius, i en un ambient familiar més que peculiar. Un malentès, un matrimoni de nord-americans, un inspector de policia incompetent i una nina inflable contribueixen a crear una història delirant, que de passada és capaç de dibuixar (amb ironia i molta, molta mala llet) la societat britànica i la crisi de la mitjana edat. 

L'èxit de 'Wilt' va ser l'origen d'una saga formada per cinc llibres. La primera novel·la va ser portada al cinema el 1989. La trajectòria de Sharpe va estar marcada per l'humor (una mica barroer) i es va anar perfilant a través d'obres com 'El bastard' (1990) o 'Els Grope' (2009). 

Si voleu llegir (o redescobrir) 'Wilt', el 'grup62' l'ha editat en català i en format de butxaca. 

Alba Cartanyà recomana 'Odio', el número 5 de la 'revista 5W'

No és pas una novel·la, el que vull recomanar. Us proposo la lectura d'aquest recull de cròniques d’arreu del món, d’articles de reflexió i de galeries d’imatges que s’endinsen en aquest sentiment, l’odi, que sembla haver-se situat al centre de la vida i ser el motor “que mou el món”, segons s'assenyala a la seva coberta. Sacseja, provoca i convida a la reflexió. 

Es pot adquirir a la pàgina web de la revista, per un preu de 29 euros.

Marià Arbonès recomana '2666', de Roberto Bolaño

Un dels meus llibres de capçalera que recomano per aquest dia de Sant Jordi és ‘2666’ (2004) de Roberto Bolaño, l’obra pòstuma de l’escriptor xilè considerada una obra mestra. Potser les mil cent i escaig pàgines que té el llibre sigui un fre per llegir-lo, però el bagatge de Bolaño, com un dels escriptors imprescindibles dels nostres temps, és un incentiu per fer-ho. Un cop has superat el fre i t'has introduït en el llibre, descobreixes personatges i trames relacionades en un món de fantasia, ficció i realitat, on la literatura i la violència són els eixos. 

El llibre es divideix en cinc novel·les, que inicialment l’autor volia publicar-les per separat. La primera és sobre la recerca de cinc professors i crítics literaris d’un escriptor inventat per l’autor, Benno von Archimboldi. La segona està basada en el professor xilè Amalfitano. La tercera se centra en un periodista que es troba amb els feminicidis a Mèxic. La quarta relata els assassinats a Santa Teresa i l’última part és sobre la vida de l’escriptor Archimboldi.

Les cinc novel·les tenen com a nexe comú la ciutat fictícia de Santa Teresa, una representació que fa Bolaño de Ciudad Juárez.

Isabel Martínez recomana 'Leer Lolita en Teherán', d’Azar Nafisi

És un llibre que parla sobre la literatura i com aquesta és un recurs, fins i tot, en les situacions més difícils i injustes de l’ésser humà. ‘Leer Lolita en Teherán’ és un exemple sobre el fet que la llibertat és un dret que es pot exercir en tota circumstància, per adversa que aquesta sigui.

La novel·la permet també un repàs de les obres i els interessos de grans autors com Jane Austen, Henry James, Scott Fitzgerald i, evidentment, Vladimir Nabokov.

Més informació en aquest enllaç.

Jordi Siré recomana 'Goebbels. Diario. Las últimas anotaciones'

Resulta revelador veure com la persona probablement més informada del Reich s'acabava creient les seves pròpies mentides. La realitat era irrellevant, i l'important era la construcció de relats i eslògans que continuaven convencent a una part significativa de la població.

I això, a més, malgrat que gairebé a diari va ser als búnquers antiaeris. És un llibre d'actualitat permanent. L'edició del llibre, a càrrec de Plaza y Janés, va ser el 1979.

El podreu adquirir (usat) en aquest enllaç.