Dijous, 28 de Març de 2024

Els Pastorets, història i present del Nadal reusenc

Carrutxa presenta algunes de les dades recopilades en una recerca feta de les representacions del clàssic a la ciutat

04 de Gener de 2018, per Marc Busquets
  • Ferret i Palomar, a la xerrada d'aquest passat dimecres al vespre

    Marc Busquets

Els hem vistos molts cops, els Pastorets, però ens segueixen agradant perquè són un mirall que reflecteix la nostra manera de ser. D'aquesta manera descriu Salvador Palomar aquesta tradicional peça del teatre popular català, en l'exposició parcial dels resultats d'una recerca encara oberta impulsada per Carrutxa. La seu de l'entitat, als Horts de Miró, ha acollit aquest passat dimecres, al vespre, una xerrada en què l'etnòleg i Raquel Ferret han exposat algunes de les dades recopilades fins ara. L'estudi s'ha fet a partir de les llibretes de Cal Jansà en què hi figuren els registres de lloguer de vestuari per a les funcions d'aquest clàssic representades entre els anys 20 i 50. 

Una icona simbòlica

En el seu parlament, Palomar ha destacat el caràcter "canviant" i la capacitat d'adaptació dels Pastorets als temps actuals. De passada, l'etnòleg ha destacat que el Nadal és la festa "dels pastors i la canalla", perquè representen "la puresa i l'honestedat" en la nostra societat. És més, el pastor és una icona carregada de simbologia, segons l'expert, perquè si bé és un integrant més de la comunitat, al mateix temps passa força temps allunyat d'aquesta, el que permet fer una lectura "de vegades humorística, de vegades crítica" de tot allò que veu quan torna a casa després d'una temporada a les muntanyes. "El teatre popular ha permès que els pastorets puguin dir allò que molts pensen però que potser no gosen dir", ha subratllat. 

Per tot plegat, podem considerar els Pastorets gairebé com un gènere propi del teatre català. En aquest sentit, Palomar ha recordat que "molt sovint recordem els noms dels protagonistes, no pas de l'autor" per argumentar la seva teoria. L'excepció, en tot cas, és la versió de Folch i Torres. "Anar a veure els Pastorets és un ritual festiu. Ja sabem què diran, ja sabem què passarà, però això no ens impedeix gaudir-ne", ha manifestat. Si bé "anacrònic", el text de la peça s'ha anat canviant en determinats moments i en determinades poblacions, quelcom que evidencia que "encara funcionen perquè poden ser actuals" i perquè són una mostra més de la lluita "eterna" entre el bé i el mal

Una tradició preservada

Ferret, per part seva, ha detallat algunes de les funcions dels Pastorets dutes a terme a la ciutat, des de les fetes al Teatre Principal, a partir de 1870 ("tothom crida i ningú s'entén", es va dir a la crònica del Diari de Reus) fins als anys de la guerra civil. Abans, però, a principis del segle XX, l'acadèmia froebeliana, "pionera pels seus mètodes pedagògics" i en què els més petits hi van tenir el protagonisme. D'aquesta manera, els registres de les llibretes de Cal Jansà mostren que el Centre Catòlic, el Centre Tradicionalista i l'Orfeó Reusenc van donar continuïtat a la peça, tot i algunes excepcions (el Centre Catòlic la va representar el 1931, però no pas els dos exercicis següents). 

Ferret ha destacat especialment el paper de l'Orfeó a l'hora de "preservar i mantenir" la tradició fins al present, tot recuperant el que en el seu dia, l'any 1938, es va publicar al Setmanari Reus: "És una peça que perdura a la ciutat i que il·lusiona nois i menors", es va dir. Ni tan sols el conflicte bèl·lic va aturar l'entitat a l'hora de dur a l'escenari els Pastorets, tot i que "és evident que va afectar, i molt, el teatre català de l'època". Una sèrie de funcions al teatre de La Salle, als anys 70, i el paper del Bravium en la preservació del clàssic són altres dels elements que ambdós experts han destacat durant la seva intervenció. 

La recerca de Carrutxa, encara oberta, pot aportar més dades rellevants sobre la història i l'evolució d'aquesta joia de la cultura del nostre país. "Penseu-hi. Els Pastorets ens agraden perquè de fet som nosaltres, els catalans", ha reblat Palomar per cloure l'exposició. 

 

 

 

 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics