Divendres, 29 de Març de 2024

Els ressons de la literatura universal en les novel·les de Jordi Tiñena

L’escriptora Margarida Aritzeta va pronunciar, aquest dimarts al vespre, la conferència inaugural de les jornades dedicades a l’obra de Tiñena

20 de Febrer de 2019, per Enric Garcia Jardí
  • Imatge del moment de la intervenció de Margarida Aritzeta

    Cedida

L’escriptora Margarida Aritzeta va ser l’encarregada d’iniciar les jornades ‘Jordi Tiñena: obra literària i pedagògica’, organitzades per la Càtedra Josep Anton Baixeras de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el passat dimarts 19 de febrer al vespre, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. Durant la seva intervenció, Aritzeta va reflexionar sobre els ressons de la literatura universal en l’obra de Tiñena, que va morir el passat 23 de març de 2018. A partir del concepte d’intertextualitat plantejat pel teòric Roland Barthes, i de la imatge de la biblioteca de Babel del conte de Jorge Luis Borges, Aritzeta va resseguir, novel·la per novel·la, les mencions i els jocs literaris de l'autor que impliquen un diàleg amb obres destacades de la història de la literatura.

En la primera novel·la que va publicar, i que porta per títol ‘Mort a Menorca’ (1995), Tiñena ja parla, tal com va explicar Aritzeta, del ‘Faust’ de Goethe, així com de Victor Hugo i Alexandre Dumas, a tall d'exemple. L’obra narra les peripècies del secretari i negre literari d’un fulletonista famós, que acompanya el seu amo en un viatge a Menorca, a la recerca d’una història escabrosa que mai no s’arribarà a escriure. “És una evocació del temps perdut a Menorca”, va assegurar l’escriptora, que va fer esment de Marcel Proust i la cèlebre magdalena. Aritzeta també va recordar que en l’obra apareixen un pescador que treu de l’aigua uns baguls amb obres de Ramon Llull, i un home que es fuga a París amb una neboda jove, i que remet al ‘Bearn’, de Llorenç Villalonga.

Entre els nombrosos casos d’intertextualitat, Aritzeta també va dedicar part de la conferència inaugural a exposar la relació de la novel·la ‘Un dia en la vida d’Ishak Butmic’ (1995) amb l’‘Ulisses’ de James Joyce. “L’obra de Tiñena, com la de Joyce, recull 24 hores en la vida d’uns personatges, a través del seu recorregut per la ciutat”, va explicar Aritzeta. “És un homenatge, una crítica, un joc de miralls”, hi va afegir.

Aritzeta també es va referir a la influència de ‘Pamela’, de Samuel Richardson, en la trama de la novel·la ‘Els vespres de don Magí Castellarnau (1995), així com del joc ucrònic que s'hi estableix amb ‘Moby Dick’, de Melville; el paper fonamental de ‘Viatge al purgatori’, de Ramon de Perellós, i el ‘Tirant lo blanc’, de Joanot Martorell, dues obres de la literatura medieval catalana —que Tiñena havia editat per als estudiants de secundària—, i del 'Decameró' de Bocaccio, en la novel·la ‘La dona del grill’; l’eco de Molière i en ‘El comediant de Perpinyà’ (1997); l’evocació d’‘El procés’ de Franz Kafka en ‘El Mercant’ (2005); les referències a Victor Hugo en ‘El Gos Suïcida’ (2012), i els paral·lelismes, en el procés de recreació, d’‘El somriure del víking’ (2017) amb ‘Paraules d’Opòton el vell’, d’Avel·lí Artís Gener ‘Tísner’, entre d’altres.

En una sala plena a vessar, Aritzeta va manifestar que “al llarg de l’obra de Jordi Tiñena, se’ns recorda sovint que el relat és l’eina que tenen els pobles per construir el seu imaginari, i que per això des dels orígens dels temps hem contat i ens hem contat històries”. L’escriptora també va remarcar el fet que a les novel·les de Tiñena sempre hi aparegui “algú que es distingeix dels altres perquè escriu, és a dir, perquè és capaç d’imaginar, de recordar, d’evocar”. Les jornades ‘Jordi Tiñena: obra literària i pedagògica’ s’allargaran fins al pròxim divendres 22 de febrer.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics