Divendres, 29 de Març de 2024

Enric López (Pinkponi): ‘La ràbia i la calma són necessàries en la música’

30 de Maig de 2018, per Adrià Díaz Bages
  • Imatge promocional del grup Pinkponi

    Cedida

El grup Pinkponi actuarà aquest dijous, a la nit, a l’Absenta de Reus, on presentarà el seu segon disc ‘La ràbia i la calma’ (Satélite K) publicat recentment. El nou treball inclou sis cançons, influïdes per aspectes socials i també personals. En aquest treball, el grup barceloní progressa en el seu pop amb un so més madur i enèrgic. Enric López, bateria del grup, ha estat a Reusdigital.cat per parlar del disc i de Pinkponi.    

La ràbia i la calma són dos conceptes aparentment contraposats, oi? 

Sí, aparentment, però necessaris un per l’altre, sobretot en la música. Tot neix quan tens la ràbia, però hi ha moltes maneres de canalitzar-la. Una d’elles és respirar, pendre’s-ho amb calma i no trencar res, que és el que hem fet en aquest disc.

Són conceptes que defineixen el contingut del nou disc? 

Sí, resumeixen el contingut del disc i bastant la situació que vam viure l’any passat, tant a nivell social com a nivell polític.

Per què el disc ‘La ràbia i la calma’ només conté sis cançons? El primer que van publicar, ‘Diumenges’ inclou 11 cançons. 

Perquè teníem ganes de treure’l. Teníem altres temes, però no eren prou madurs i volíem que sortís això a la llum en aquest moment. Per això ens vam avançar i vam treure aquest EP, aquest mig disc, diríem.

Això apunta a una segona part i amb el mateix concepte? 

Apunta, sí. Amb el mateix concepte i sonoritat, que hem anat investigant i madurant. I també juntament amb tot allò nou que s’està preparant o que s’ha quedat a les portes d’aquest EP.

Ens pot avançar alguna cosa del pròxim EP? 

No, home, no encara. Acabem de treure aquest nou, deixem que respiri una mica (somriu).

Com valora l'arrencada del disc ‘La ràbia i la calma’? 

Bona. Tot just el disc físic fa tres o quatre dies que ha sortit, i la percepció que hem tingut ha estat molt bona. Ha arribat a poc llocs encara perquè és molt jove, però les crítiques són molt bones i positives.

Han publicat dos o tres senzills del disc, veritat? 

Sí, un parell.

Parli'ns del pop que fan. Que entèn com a pop d’autor? Les lletres prenen un significat especial quan es fa pop d’autor? 

Sí, tot i que no ens agraden gaire les etiquetes, però les coses s’han de definir d’alguna manera. Sí, penso que el fet de posar-li l’etiqueta de música d’autor és perquè nosaltres li donem molta importància a la música evidentment, però les lletres també tenen molta importància, i el que diem agafa força.

Incidim en la part de les lletres del disc, van a cavall entre les sensibilitats socials i personals. És així? 

Sí. Tot això ve que en aquest EP hi ha un canvi important en la formació respecte de l’anterior, i és que en el procés de presentació de l’altre disc, el cantant va deixar la banda per qüestions personals, i això en aquell moment va ser un sotrac. Que la persona que hi ha al davant del projecte deixa la banda fa que entrin en joc la ràbia i la calma. En un primer moment hi havia impotència i ràbia, i ho vam transformar, com no podia ser d’una altra manera, en calma i continuïtat.

En temes socials fan referència als refugiats i als fets de l’1 d’octubre a Catalunya, però també tracten temes personals.

Sí, hi ha dos temes, ‘La frontera’ i ‘Octubre’, que tracten aquesta temàtica més candent, social i política. I també hi ha unes lletres que parlen més d’experiències personals. Hi ha un retrat que és una metàfora de la part personal fosca que hi ha dins de cadascun de nosaltres, que a segons quines persones no li apareix, però que quan surt, arrasa amb tot el teu entorn, i la cançó esdevé una reflexió sobre aquest tema. 

Com ha estat la progressió musical des del primer disc al segon? 

Bona, estem contents. Hem assolit un so més contundent, més madur, més seriós i conscient amb les composicions i n’estem satisfets. Conservem la sonoritat de Pinkponi, aquesta sonoritat especial amb el so de les guitarres i les bases, però en aquest disc hem volgut donar-li, conscientment, una mica més de contundència. 

Influïts una mica pel so britànic? 

Sí, evidentment, però també tenim clares influències del que s’està fent a casa nostra, a Catalunya, que s’estan fent coses realment interessants.

Opina que el pop, dins de l’aparador musical, mereix una millor comprensió? 

Sí, és molt possible. Estem molt influïts, ens deixem portar per músiques molt llatines, que com a grup respectem, en general, però sí que és veritat que hi ha música molt comercial i el pop és quelcom malvist, vist molt senzill i lleuger, però creiem que dins del pop hi ha molt que oferir i molt què dir.

Recordem l'actuació a l’Absenta. 

Sí, ja vam tocar-hi fa un parell d’anys i ara hi tornem el pròxim dijous per presentar el nou disc.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics