Divendres, 29 de Març de 2024

Estrella Morente omple l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca

19 de Novembre de 2017, per Tomàs Sanz
  • Actuació d'Estrella Morente a l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca

    Rubén

La Gala benèfica organitzada per la Fundació Auditori Josep Carreras de Vila-seca d’aquest passat divendres, ens va donar l'oportunitat de presenciar a l'auditori de mateix nom, a una de les figures més importants del panorama flamenc actual. Encara que el seu nom artístic porta només el cognom del seu pare, sobre l'escenari i en les seves pròpies faccions predomina el de la seva mare, Carbonell, que li correspon per ser integrant d'aquesta dinastia gitana consagrada des de fa molts anys a la guitarra i el ball flamencs.

Sobre les taules vam tenir bona mostra d'això. L'acompanyament musical va recaure en la guitarra del seu oncle José Carbonell, conegut com ‘Montoyita’ en record de 'don' Ramón Montoya, que es va quedar sol a l'escenari per  interpretar la ‘Rondeña’ heretada del seu mentor i pare de la guitarra flamenca. Al costat d'ell hi havia el seu fill Monti. Entre els dos van sostenir tot el pes melòdic del concert com és preceptiu en aquest gènere musical tan virtuós com a auster. Als palmells hi havien el ‘cantaor’ Antonio Carbonell i la balladora Victoria Carbonell ‘La Globo’, que també van tenir les seves estones de lluïment personal en les seves respectives facetes. Tancaven l'elenc dos familiars més, tot i que no es noti pel cognom, el ‘cantaor’ Ángel Gabarre, que va fer cors i palmells i el seu fill Pedro a la percussió, proveït únicament d'un calaix i una darbuka. Així doncs, tot l'art quedava en família.

El recital es va iniciar per Tonàs a l'estil Morente, cantades a diverses veus. Es van afegir les guitarres que acompanyaven per Canya, el gènere més antic pròpiament flamenc. En aquest ambient “ranci i vell” va sortir Estrella a recrear un repertori concebut per convèncer a l'afeccionat més exigent i complaure al públic en general. No va faltar la Taranta que el seu pare va aportar al repertori miner, ni la Siguiriya, la joia de la corona gitana, ni l'afegit morentià dels Tangos corals, ni les lletres de Lorca i altres poetes que constitueixen l'univers sonor de l'enyorat geni granadí. Però el principal senyal d'identitat d'Estrella Morente Carbonell és la fusió d'ambdues sangs que van créixer a l'ombra de l’Alhambra, mamant el compàs de la zambra del Sacromonte.

L'alquímia perfecta es produeix quan Estrella canta per Tangos amb aquest sabor tan característic de Granada, per això és el compàs més recurrent que igualment serveix per encadenar cobles centenàries que composicions més recents, melodies que d'origen van ser Cançó, Cobla, Bolero o Tango argentí. Segurament Estrella Morente és la millor intèrpret del món de Tangos flamencs. En aquest terreny és on enamora, bressola l'ànima i poleix el 'desgarro del cante jondo’ amb la seducció i l’enciclopedisme. Llavors és quan l'auditori s'inunda de ‘duende’, les cares s'il·luminen de somriures i brollen els ‘olés’ de forma espontània. I en aquest punt tot és màgia, hi ha elegància en la coqueteria, complicitat en el dol i gràcia en els desvergonyiments. El recinte es converteix en una cova de la seva Sacromonte natal on brollen cants a Catalunya, a Granada, a l'amor, a la vida, al pas del temps, enfilant melodies amb poemes, fins que el públic posat en peus s'adona que està assistint a una felicíssima encarnació del millor flamenc fester que pot gaudir-se avui. I arriben els aplaudiments, els balls, els riures, les floretes i les flors per aquesta artista que amb tant d'afecte ha dedicat la seva vida a embastar tantes i tantes joies del patrimoni flamenc.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics