Cookie control
Diumenge, 05 d'Abril de 2020

Generositat Amaya, a La Herrería

La ‘bailaora’ Karime Amaya va actuar la nit del passat dissabte en el festival Tarragona Sona Flamenc

18 de Febrer de 2019, per Enric Garcia Jardí
  • Imatge de Karime Amaya i els músics que l'acompanyaven a La Herrería, al final de l'actuació

    Reusdigital.cat

Comença la guitarra sola. La segueixen els palmells de les mans dels dos ‘cantaores’, que aviat s’acompanyen també dels peus per marcar el ritme. La intensitat s’apuja cada cop mes, fins al moment que la cortina s’obre i apareix la protagonista de la nit, la ‘bailaora’ Karime Amaya. Del vestit negre amb el qual enceta l’espectacle n’emergeixen colors vius, com el vermell, el verd i el groc. “El flamenco son las fatigas”, deia Amaya en una entrevista. De les penúries quotidianes en surt una expressió artística entranyable, perquè surt de les entranyes.

Coll altiu, rostre seriós i, de sobte, un crit d’emoció que serveix de prefaci del terratrèmol corporal que s’aproxima. Amaya es colpeja les cames i el pit, alça els braços, mou els canells, s’agafa el vestit i l’agita, gira infinitat de vegades. Necessitaria tres pàgines senceres per intentar descriure, sense èxit, tots els moviments que Amaya traça en tan sols un minut. El seu desgast d’energia a cada peça és desbordant. En poca estona, la temperatura del local ha incrementat, el seu rostre s’ha amarat de suor i l’arracada de la seva orella dreta ha sortit disparada damunt la tarima, sense que ella s’immuti. Amaya s’ha acoblat al ritme de la música i està plenament implicada dalt de l’escenari, fent honor al seu nom d’origen àrab, que s'associa a la generositat.

Quan la família coincidia a manifestar-li que tenia dots de ‘bailaora’, la petita Amaya, enamorada dels animals, es revoltava i deia que volia ser veterinària. Tot i que s’esmercés a portar la contrària a una nissaga on el cognom pesa, i molt, la sang gitana i ardent de La Capitana ja corria per les seves venes. Ella també havia nascut flamenca, i com a flamenca s'havia d'erigir. Originària de Mèxic, amb 9 anys va iniciar les seves classes de ball, i als 12 anys es va estrenar amb la seva mare, Mercedes Amaya ‘La Winy’. Al llarg de la seva trajectòria, i havent superat fa poc la trentena, ja ha compartit escenari amb ‘bailaores’ com Antonio Canales, Maria Pagés i Farruquito.

‘Taranto’, ‘alegrías’, ‘rondeña’ per a guitarra i ‘seguidilla’. La festa acaba amb 10 persones juntes ballant a la tarima. “Olé, olé, olé”. El públic tarragoní també es mostra agraït amb l’artista i els músics Tati Amaya, Juanjo de Nayeli, José de la Miguela i José de Mode, als quals ofrena ‘palmas’ i aplaudiments. El 'tablao' La Herreria ha contribuït, en pocs anys d’existència, sota el lideratge de Jesús Blanco, a fer escola a la ciutat. Ara s’hi afegeix la iniciativa Tarragona Sona Flamenc, en el marc de la qual s’inscriu l’actuació d’Amaya. Fins i tot els qui som més aviat profans en la matèria, ens deixem emportar per la força de l’espectacle. Aquella jove que vaig veure dansar, des de la llunyania del primer pis de la Sala Barts, en un concert del guitarrista Tomatito, l’abril del 2016, ha fet tremolar, aquesta vegada, les fustes de La Herrería a Tarragona.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics