-
Julien, en un passi per a mitjans gràfics abans de 'Hamlet solo'
Adrià Martínez Alegret
"Reescriure Shakespeare no és un repte senzill", ha exposat Francesc Cerro, artífex del cicle Grans Mestres, abans de l'inici de 'Hamlet solo' al Fortuny de Reus, aquest passat dimarts al vespre. No obstant això, el dramaturg ha imprès el seu caràcter i el seu estil al "clàssic de clàssics", tal i com l'ha descrit als assistents just abans que l'intèrpret Josep Julien (un dels seus habituals còmplices) s'hagi convertit en el príncep danès.
Ni mitges blanques, ni la calavera
Cerro ho va advertir durant la presentació del cicle, temps enrere. Res de mitges blanques, ni un tipus tristot a l'escenari amb una calavera a la mà, ni Ofèlia i la seva "melangiosa bellesa". El seu 'Hamlet solo' beu de referències pretèrites però també actuals, precisament pel caràcter vigent i immortal del seu discurs.
Si en l'anterior proposta del cicle, 'UK Manifesto', ja es va potenciar el suport audiovisual, en aquest últim cas ha estat un protagonista més. D'aquesta manera, els passatges que ha abordat Julien han anat acompanyats de clips en què dansa, imatge i música l'han abraçat.
La ràbia, la venjança
De Divine, la musa de John Waters, a Radiohead. De Lindsay Lohan (que evoca Ofèlia) a T.S. Eliot. És la venjança, la ràbia, l'odi, la revolució, al capdavall. Julien, vist a l''Otel·lo' que va presentar-se el passat estiu al FAR, ha sabut teixir delicadesa quan ha calgut, fatxenderia quan ha estat necessari i una forta presència escènica en tot moment.
Si Shakespeare va beure de moltes fonts, Cerro i Julien han fet el mateix per construir un 'Hamlet solo' marcat per l'equilibri d'allò més clàssic i el contemporani. Un Hamlet 2.0, de fet.
