Cookie control
Dimarts, 16 de Juliol de 2019

Jaume Grau: 'Alguns mitjans han contribuït a la guerra bruta de l'estat'

L'autor presenta aquest dijous a Reus 'Les clavegueres de l'estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya'

04 d'Abril de 2018, per Marc Busquets
  • Grau, davant d'un aparador amb el seu llibre

    Cedida

Jaume Grau (Barcelona, 1960) és biòleg però sempre ha fet de guionista. Després d'intervenir al documental 'Les clavegueres d'Interior', de Mediapro, ha publicat el llibre 'Les clavegueres de l'estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya' (Catedral Books), que ja a la seva portada assenyala que va "més enllà" que l'audiovisual. Aquest dijous el presenta a la llibreria Galatea de Reus (a les 7 de la tarda). "La unitat d'Espanya s'ha usat com a catalitzador de voluntats i d'interessos, i no és d'ara, sinó que ve d'abans, del franquisme", exposa en una entrevista a Reusdigital.cat

El llibre va més enllà que el documental, diu. Van quedar moltes coses per explicar?

Amb el llibre hem fet un pas diferent que amb el documental. El nucli del que s'ha explicat al documental prové d'uns articles de premsa publicats a Público el 2016 quan es van revelar les converses de Fernández Díaz amb De Alfonso, i que han nodrit tots dos treballs. Ara bé, són formats diferents, sí. El documental aporta el testimoni de policies que confirmen l'existència d'una guerra bruta per part de l'Estat per afeblir els seus adversaris. Amb el llibre he mirat d'anar al fons de les diverses qüestions que s'hi expliquen per donar context. A banda, habitualment un documental apel·la a les emocions, mentre que el llibre intenta deixar clar quines han estat les persones implicades en tot el procés. 

Si ha construït un context potser és per tenir una visió en conjunt.

És això mateix. He volgut que el lector aixequi la mirada per tal que valori el que ha passat, quina transcendència ha tingut i situar-ho allà on toca, ja sigui a nivell històric i per poder fer una comparativa amb el passat, per veure com ha estat anteriorment la guerra bruta de l'estat. 

Però també per comparar-les amb les nacions de l'entorn.

També, sí. França, Itàlia o els Estats Units, posem per cas, hi apareixen, al llibre. Tot plegat aporta perspectiva i permet conèixer quin grau d'intensitat ha tingut la guerra bruta a Espanya. 

Les clavegueres espanyoles són més pudentes que les franceses o les britàniques?

Són diferents, en tot cas. En el cas francès, es van trobar circumscrites en un reduït entorn policial a finals dels 90 i principis del segle XXI amb l'objeciu de facilitar l'accés al poder de Chirac i amb Yves Betrand al capdavant. I ho van fer tot distribuint informació dels seus diversos adversaris polítics. Als Estats Units, Anglaterra i Alemanya, la guerra bruta està vinculada als respectius serveis d'informació, amb exemples com la CIA, o el Mossad a Israel. A Espanya, per contra, la guerra bruta s'ha mimetitzat amb l'estructura d'Interior i és més àmplia, més extensa. Aquesta és la primera gran diferència.

N'hi ha una segona, doncs.

Sí. I és que hi ha una gran col·laboració al marge d'Interior. Ni que sigui ocasionalment, la magistratura i la fiscalia hi han col·laborat. La gran diferència en relació als altres països, però, té a veure amb el paper que a l'estat espanyol hi juguen els mitjans de comunicació. I és que determinats diaris han donat cobertura, a aquesta guerra bruta, un fet que en altres llocs d'Europa seria impensable. 

I una tercera?

Hi és. L'escàndol. A França, quan es va saber el que havia passat per donar suport a Chirac hi va haver una gran polèmica i es va iniciar una investigació. El curiós del cas, a més, és que Bertrand va aparèixer mort poc després a casa seva, en estranyes circumstàncies. A Espanya, el passat setembre, el Congrés va fer un dictamen a partir d'una comissió en què es va assenyalar que s'havien utilitzat mitjans i recursos públics contra els rivals del govern, i l'endemà no va passar res. 

Què en treuen els mitjans, de contribuir a la guerra bruta?

Hi ha una confluència d'interessos. Els mitjans no són ni inofensius ni independents ni vetllen per la neutralitat. Cal tenir en compte, a més, que ara mateix hi ha determinats diaris, com 'El País', 'El Mundo' i altres, que passen per una situació econòmica molt delicada. I s'han trobat que han guanyat en estabilitat per un cert suport del govern per poder renovar les seves línies de crèdit. 

Això els fa dependents.

Exacte. Són dependents directament del govern. Però a banda, insisteixo en què hi ha una confluència d'interessos en la qual se suposa que hi ha separació de poders però que no es produeix, perquè a la llarga, o si s'analitzen les coses, es comprova que els poders conflueixen, que es relacionen íntimament. Passa amb magistrats, passa amb polítics. La defensa de l'estat passa per fer-la des de moltes trinxeres.

La conclusió és que per defensar Espanya s'hi val tot.

És una conclusió real, sí, i que jo mateix he pogut certificar pels testimonis d'alguns policies amb els quals vaig parlar en el seu moment. Un d'aquests, i amb un important càrrec, em va dir que per Espanya estava disposat a fer el que fos. I aquest 'el que fos', vol dir qualsevol cosa, en efecte. Cal tenir present, també, que la unitat d'Espanya s'ha usat com a catalitzador de voluntats i d'interessos, i no és d'ara, sinó que ve d'abans, del franquisme. Durant el franquisme es va fer un compendi de lleis, però entre tots els drets hi havia una llei de rang menor que deia que en cas que s'atemptés contra la unitat d'Espanya, els esmentats drets queien. Aquesta disposició s'ha mantingut, d'alguna manera, en la Constitució actual i en el subconscient dels funcionaris que representen l'estat. 

La denominada 'Operació Catalunya' és història? O hi haurà nous capítols?

La guerra bruta no s'ha aturat ni ho farà. Mira, les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso, que es van produir abans del 9-N, poden entendre's com l'inici d'una ofensiva en què durant l'últim any han passat moltes coses. Van apareixent tòfones, si se'm permet dir-ne així, i un tan sols ha de seguir la pista.

Posi'm un exemple d'aquestes tòfones.

El cas de la contaminació sobre els Mossos després de l'atemptat del passat agost. I em refereixo especialment al tractament que 'El Periódico' va fer del suposat informe que una instància americana havia lliurat al cos policial. I tot fa pensar que l'origen d'aquesta campanya mediàtica sorgeix de les clavegueres. Un altre exemple? L'endemà del referèndum, i a Twitter, van començar a aparèixer imatges falses de les càrregues policials per part de perfils falsos, de trols, amb identitats prefabricades. Amb base a aquesta difusió de fotografies es va construir un relat per fer creure que el que s'explicava des de Catalunya sobre les càrregues policials era fals. I fins i tot un diari com 'Le Monde', amb vincles amb diaris espanyols, va arribar a publicar un article en què venien a dir que sí, que havien passat coses però que moltes altres eren mentida. 

No fa cas cara de ser quelcom improvisat.

No pas. Una campanya com aquesta es prepara, de la mateixa manera que es prepara la filtració dels sumaris respecte els papers incautats als Mossos. I no, això no s'aturarà.

I com ha de gestionar-ho, tot plegat, la ciutadania?

Crec que anem, per desgràcia, cap a règims totalitaris. El totalitarisme va a l'alça, és així. I no passa només a Europa, es tracta d'una tendència global. La conclusió que un pot treure del que passa és que l'esmentat totalitarisme, a casa nostra, no es reduirà si es troba una solució al conflicte català, sinó que persistirà. Tinc la sensació que l'estat s'ha vist al mirall i s'ha vist fort. S'ha agradat. Per tant, crec que la deriva totalitària es mantindrà, i que no només serà perjudicial per als sobiranistes, sinó per a qualsevol que sigui considerat un opositor. 

Qualsevol partit que accedeixi al poder es corromp, per tant? Tots acaben obrint les clavegueres?

Les clavegueres, personificades en alguns individus, persisteixen en el temps perquè l'estat o el govern de torn, quan necessita defensar-se, es permet saltar-se les lleis. El que sabem fins ara de les clavegueres és que tant el PSOE com el PP les han usades, i a dojo. Per tant, res em fa pensar que un nou partit que arribés al poder no les usaria. M'hi jugo un pèsol, de fet. 

 

 

 

 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ganxet  05 d'Abril de 2018

Per

cert cuan es refereix a corrupció, vol dir al 3/4%, al Palau, a las ITV, als misals, a Banca Catalana, etc. etc., això de la corrupcio es boníssim, aquí a casa nostra podem fer-ne màsters. Es clar aquí la corrupció, la fan els nostres "estimats" polítics en català i es diferent. Jajajaja

Ganxet  05 d'Abril de 2018

Efectivament

Tv3, es la principal manipuladora i no li dic res de 3/24, Rac 1, Ara, etc. etc. vaige una maravella de imparcialitat.

Reportatges