Dissabte, 16 de Desembre de 2017

Jaume Massó: ‘Sóc bastant optimista sobre l’ampliació del Centre de Lectura’

Massó compleix tres mesos al capdavant de la històrica entitat reusenca

09 d'Octubre de 2017, per Isabel Martínez
  • El president del Centre de Lectura, Jaume Massó

    Isabel Martínez

Amb la lliçó inaugural del professor de la URV, Joan Maria Thomàs Andreu, el Centre de Lectura obrirà simbòlicament el proper 26 d’octubre les activitats de tardor i hivern. Després del parèntesi estiuenc, la visibilització del canvi a la presidència en la persona de l’arqueòleg i historiador Jaume Massó serà ja una realitat. Reusdigital.cat ha volgut parlar amb ell sobre aquests primers mesos d’aterratge en la màxima responsabilitat d’una de les entitats més actives i estimades de la ciutat.

Quin és el balanç d’aquests tres primers mesos al capdavant del Centre de Lectura?

El balanç és que hi ha molta més feina del que em pensava. Quan et presentes a president d’una entitat com aquesta penses que hi ha molta feina però potser no tanta. L’anterior president tenia l’avantatge que estava jubilat i podia estar moltes hores aquí i jo no. Per tant, això és molta feina acumulada i hem procurat fer-ho el millor possible.

La seva candidatura es va plantejar com a continuista. Quins canvis, però, creu necessari?

Sí, diferents persones de l’entitat inclòs el president anterior em van dir si em podia presentar com a candidat. En aquell moment era el president del plenari de juntes. Bàsicament, continuar la tasca duta a terme que sota el meu punt de vista s’ha portat molt correctament i intentar mantenir el nivell d’activitat de la casa, procurar resoldre els temes pendents que hi hagi i aportar alguns elements nous que puguin contribuir a què hi hagi una major participació, sobretot dels socis més joves. És un col·lectiu que no participa excessivament a moltes activitats i no només aquí. Els que tenim una certa edat tenim una trajectòria de participar més, assistir a conferències, veure exposicions,… I si mires les persones que hi ha a les juntes de cada secció són bastant grans. A la junta, l’edat mitjana ha baixat bastant i incorporem persones que coneixia de generacions més joves que la meva. És molt difícil però com a mínim anar implicant i que vagin proposant coses i no només que vinguin a la biblioteca a estudiar sinó que participin en la vida cultural de la ciutat a través del Centre de Lectura.

El Centre de Lectura té actualment al voltant d’uns 2.000 socis. Tenen prevista alguna nova campanya d’afiliació?

No hi ha gaires entitats que tinguin aquest nombre de socis. A més, hi ha una part important que hi participa activament, a les seccions, per exemple. Més que campanya seria procurar que les seccions tinguin un major protagonisme. Quan vaig començar a la casa als anys 80, les seccions tenien una participació molt directa al consell directiu i un o dos membres hi formaven part i després es van fer uns estatuts més presidencialistes i, per tant, el control el porta el consell directiu i el president. Això pot ser discutible però és més operatiu. Jo crec, però, que les seccions diverses tinguin aquesta activitat. Que intentin portar artistes joves, que hi hagi més participació, també amb les diferents relacions amb institucions com la URV, … A veure si amb tot això es pot portar a terme una tasca important tot i que és complicat. A poc a poc ho intentarem aconseguir a través de la participació dels més joves.

Després de la darrera etapa de l’entitat, l’ampliació de les escoles és una de les assignatures pendents. Hi ha alguna novetat de darrera hora?

Es van fer algunes converses però per temes pressupostaris de l’ajuntament no s’ha pogut avançar. Vam parlar amb la Diputació i ens va dir que mantenia la subvenció per enguany i també intentaria l’any que ve afegir les dues però falta l’ajuntament que és la tercera pota. El tema és que si no es pot portar a terme una actuació al 100% del que voldríem com a mínim una part del projecte inicial sobretot per les escoles de música i art perquè tinguessin un espai molt més adequat per ells.

El fet que vostè treballi a l’ajuntament, creu que pot facilitar l’entesa per a què sigui una realitat l’ampliació?

No se sap mai això. Vaig parlar amb l’alcalde i vam quedar que després de les vacances i la festa major en parlaríem. Ara s’ha complicat pel tema polític, però també s’ha contactat amb la Diputació i han parlat entre ells i sóc bastant optimista en aquest sentit per com a mínim portar a terme aquesta primera actuació que donés pas a una futura més completa. També s’ha de ser realista i el tema econòmic és important i l’entitat amb els socis que té tampoc pot fer aquest tipus d’obres. Hi ha altres coses dins la casa que també es poden millorar: quan plou hi ha alguna gotera, les clavegueres del bar, l’acondicionament de la biblioteca,… També són coses que són despeses continuades i també tenim un personal que cada mes cobra. És diferent d’una entitat més petita que com a molt tenen el lloguer del local i el conserge, i és molt més complicat tot.

L’exposició ‘Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya’ ha estat una de les mostres potents de la capitalitat cultural del passat semestre. Com valora el desenvolupament de la capitalitat?

La capitalitat té una estructuració municipal i és la que es va negociar amb la gent que promou la capital cultural de Catalunya cada any.  El Centre de Lectura hi va col·laborar perquè no podia ser d’altra manera. Fa pocs dies es va publicar el darrer quadrimestre de programació i el Centre hi continua col·laborant i fins i tot s’ha incrementat amb l’ajuntament i l’organització. Ara tenim pendent el simposi del Domènech i Montaner, al novembre el fòrum Auriga, i altres coses. Crec que és obligat que l’Ajuntament i el Centre de Lectura col·laborin perquè sempre ha sigut així. El Museu i el Centre de Lectura han tingut una simbiosi molt potent, tant com el fundador, Salvador Vilaseca, va ser membre d’aquí. Una part dels objectes a la postguerra van passar al Museu, s’ha col·laborat sempre i la galeria de Fills Il·lustres de l’ajuntament també era del Centre de Lectura,… Hi ha una relació evident i que s’ha de mantenir. Com diuen els estatuts, el Centre és una entitat privada amb vocació pública, que vol participar en la vida cultural de la ciutat i sigui quin sigui el color polític de cada ajuntament ha de tenir una bona relació.

Què pot avançar dels propers actes del pròxim curs?

Properament, hi ha alguns centenaris importants com el de la mort de l’artista Joan Roig i Solé i el del naixement de la Maria Aurèlia Capmany, o el 50 aniversari de la col·locació del bust de Pompeu Fabra. Hi ha moltes activitats previstes perquè d’efemèrides no en falten i, per tant, gairebé no dones a l’abast. Amb el suport de la Diputació i de la Generalitat de Catalunya esperem poder mantenir aquest ritme. M’hauria agradat que la revista hagués pogut ser de paper però costa molt, hem habilitat diferents sales de la casa perquè a vegades en un mateix dia hi ha actes un rere l’altre. Diria que no donem a l’abast perquè estem contínuament portant a terme moltes activitats i això vol dir que la vida cultural, no sols de Reus sinó de la comarca, té una vitalitat important. Algunes persones de la junta són residents de pobles del voltant i em sembla important destacar que no és una entitat reusenca estrictament sinó del territori perquè té una repercussió a nivell supralocal.

COMENTARIS (0)

Reportatges