Cookie control
Diumenge, 22 de Setembre de 2019

Jesús M. Tibau: 'La gent ha deixat de comprar llibres, però no de llegir'

28 de Març de 2018, per Maria Sabaté
  • Jesús M. Tibau, amb alguns dels seus llibres

    Cedida

  •  

  •  

Un marge de pedra seca del Priorat va inspirar a l'escriptor Jesús Maria Tibau per escriure el seu primer conte. Era l'any 1992. Des d'aleshores la llista de publicacions escrites ha arribat a gairebé 500. Natural de Cornudella de Montsant, però veí de Tortosa, aquestes dues regions inspiren de forma constant els seus llibres, els quals sorgeixen de la improvisació i d'observar el que passa al seu voltant. Petits gestos i fets quotidians que posa en relleu en diversos formats. Normalment en forma de contes, però també en novel·les, dietaris o els 'nanocontes', que es poden seguir a les seves xarxes socials.

Té més de 200 publicacions al mercat...

Sí, contes entre 200 i 300 publicats. Ja fa temps que dic que en tinc escrits més de 500, però no estan tots publicats.

Pel que em comenta, doncs, el gènere que més ha tractat són els contes.

Sí. Són contes per adults. Ara tinc publicats tretze llibres en solitari, set dels quals són reculls de contes, algun dietari i també novel·la.

Quan va començar a escriure?

El 1992 vaig escriure el primer conte. Tot i això, el primer llibre no el vaig publicar fins a l'any 2001.

De què anava aquest primer conte?

Explicava una història d'un marge de pedra, del meu poble, de Cornudella de Montsant. Narrava en primera persona tota la seva vida.

Parla de Cornudella de Montsant, el seu poble natal. S'hi deixa veure?

Sí. Cada dues o tres setmanes sempre hi vaig.

Natural de Cornudella i resident a Tortosa, aquests dos territoris inspiren les seves publicacions?

Sempre, de forma continuada. A mi m'agrada escriure, la mecànica. És com el xiquet que juga a fer fang i s'embruta les mans. Jo ho faig amb les paraules. El que no m'agrada tant és documentar-me, buscar informació, fer coses ambientades en altres èpoques, o, per exemple, escriure un llibre ambientat en Tailàndia. Si jo no hi he estat mai! El que m'agrada és explicar les coses que veig, els records i les vivències. I en el paisatge de Cornudella i de Tortosa hi trobo material més que suficient. Per tant, no em cal anar més lluny, escric del que tinc a prop.

A més, té un sentit. Qui parlarà de Cornudella? Doncs jo. És una forma de reivindicar el teu terreny i sobretot que tingui sentit, explicant coses que emocionin. Parlar d'un lloc que no conec, no m'incita.

D'on li ve la vena d'escriptor?

Sempre m'havia agradat llegir, des que era petit. Va ser un pas natural. Primer no m'ho havia plantejat mai, però hi va haver un moment que, no saps ben bé perquè, va sorgir la necessitat de passar a l'altre costat.

Com ha canviat el seu estil des del seu primer llibre fins al més actual?

Cada vegada tendeixo més a la brevetat. És la meva forma natural d'escriure, però també m'hi reforço més. Sense complexos. A vegades faig contes molt curts, i vols allargar-los una mica, però t'adones que t'agrada ser breu i arribar a la mínima expressió.

Va ser complicat trobar una editorial per als seus primers llibres?

Al principi costa a tothom. No saps com fer-ho i estàs en un moment estrany, que no saps com moure't. Per provar vas a les editorials més grans i normalment et contesten amb un no, o ni això. A poc a poc vas provant fins que arriba un dia que una editorial diu que sí, i en aquest cas va ser Montflorit.

Treus el primer llibre i pots començar a caminar. Això és important perquè gràcies al primer pots fer el segon. Sempre dic que l'important és el segon perquè un llibre pot arribar a fer-lo tothom, però fer-ne un altre... És la prova definitiva que vas per escriptor.

A les xarxes socials i al seu bloc practica el microrelat.

Sí. Jo els dic 'nanocontes'. També faig jocs de paraules, m'invento falsos proverbis, jugo amb aforismes...

Això que em comenta enganxa i té més impacte a les xarxes socials?

Sí. Per bé o per mal, això et permet arribar amb rapidesa a molta gent, però també que marxi del cap. Dins la intensitat de coses que s'escriuen a Internet, has de tenir certa habilitat per ser breu i cridar l'atenció amb poques paraules.

Amb quin llibre es quedaria?

És molt complicat. Començo a tenir moltes publicacions i de gèneres diferents. Actualment, puc fer actes de tres llibres diferents en un mateix mes...A més, a nosaltres, els escriptors, ens agradaria parlar del que encara no s'ha publicat. Surt un llibre que ja l'has escrit fa dos anys i tu tens el cap posat en un altre...

Com s'inspira?

La tècnica que he fet servir sempre és estar atent a tot el que passa al meu voltant. El que m'inspira són les petites coses que hi ha a prop meu. Escric sobre petits gestos, fets quotidians, sobre petits herois anònims de cada dia o objectes que em trobo pel carrer. I a vegades al voltant d'això faig un conte.

Un cas curiós es el de 'La vida darrere de l'aparador' on va fer d'observador en algunes botigues de Tortosa.

Cada vegada m'agrada més observar. Asseurem en un banc i mirar qui passa pel voltant. Vaig a llocs concrets on ja hi ha un hàbitat específic, que en aquest cas eren les botigues. És com un petit viatge, però sense marxar de Tortosa, la qual cosa és bastant pràctic. Estàs en una botiga de joguines i hi ha un tipus de clients, de sensacions... Vas a una farmàcia i és una altra cosa i si et desplaces a un establiment de sabates, és un altre ambient, per exemple. Bades molt i és pràctic perquè escrius el dictat de què passa.

Podríem dir que fa reflexionar sobre aquelles petites coses que sempre passen desapercebudes.

Sí. La idea és aquesta, subratllar les coses del dia a dia a les quals no donem importància. M'agrada fer això i que la gent també se senti identificada.

Arran de l'1 d'octubre va sorgir un llibre de poemes on va participar.

És un llibre col·lectiu. Arran de l'1 d'octubre, juntament amb altra gent, vam tenir la iniciativa de compartir expressions i emocions i vam fer un recital de poesia a Roquetes i a Sant Carles de la Ràpita. Va ser tant l'èxit i l'emoció que vam decidir convertir-ho en llibre. Vam participar 40 o 50 escriptors. Tot organitzat en pocs dies, gràcies a les xarxes socials.

De seguida vam fer un llibre que va sortir abans de Nadal. Després es va transformar en un espectacle teatral i s'han fet documentals. És un projecte que va créixer sense parar. Fem recitals arreu de Catalunya. A Reus venim el dia 4 de maig a, en un acte organitzat per Òmnium.

Roquetes i Sant Carles de la Ràpita van ser dues localitats que van patir càrregues policials importants l'1 d'octubre.

Sí, per això ho vam fer. També com un acte terapèutic per a nosaltres mateixos. Perquè necessitàvem estar junts.

Quina és la salut literària a les Terres de l'Ebre i el Priorat?

Jo crec que molt bona. Recordo que quan vaig començar a escriure, podies contar els autors ebrencs que coneixies fàcilment. Fa 18 anys, a Tortosa mateix, potser es presentaven 5 o 6 llibres a l'any. Actualment són 5 o 6 al mes. Hi ha moltíssims autors, pràcticament a tots els pobles. Ha sorgit un moviment molt gran. Al Priorat també. És una regió més petita, però déu n'hi do.

Les noves tecnologies han canviat molt la manera en com es consumeixen llibres i el món literari?

S'ha notat molt la crisi econòmica, que ha colpejat molt fort. De fet ara no sabria dir-te les dades però parles amb bibliotecaris i expliquen la gran pujada que hi ha hagut de préstec. La gent ha deixat de comprar, però no de llegir. Ha buscat alternatives. Llegeixen també a través de les xarxes, es descarreguen llibres de manera gratuïta... I tot això es nota. Perquè ja teníem un mercat petit de lectors i lectores i, d'altra banda, el nombre d'escriptors també ha augmentat molt. Es publica més i es compra menys, vol dir que el nombre de llibres venuts per autor és molt poc. Però vas fent.

Com creu que evolucionarà la professió? S'acabarà el paper?

Jo estic absolutament convençut que no. Ja fa anys que es diu i el paper s'aguanta. Fa 10 anys quan van sortir els 'ebooks' es començava a parlar molt, però s'ha vist que no. El consum de llibres en paper continua. Jo crec que no es perdrà mai, però sí que conviurà, com la ràdio i la tele.

Quins són els teus projectes a mitjà termini?

Tinc moltes coses al cap. Potser masses. Vaig escrivint petites coses, poemes, 'nanocontes' i tinc alguna novel·la al cap, però m'he de centrar i posar fil a l'agulla. La novel·la sempre em costa més, perquè a mi m'agrada improvisar. Asseure'm a les 10 de la nit i escriure el que he vist.

El pròxim que hi ha previst, és al setembre, quan sortirà una novel·la. Després no ho sé, perquè tinc 7 o 8 llibres que no sé quin sortirà primer.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics