Dilluns, 24 de Setembre de 2018

Joni D: 'A Tarragona i a Lleida hi ha hagut una colonització de l'Estat espanyol més important'

L'activista presenta la seva darrera novel·la, 'La casa de la Selva', aquest dissabte a Reus

13 d'Abril de 2018, per Arnau Martínez
  • Joni D. presenta La casa de la Selva' a Reus

    Àlex Plaza

És el record de les lluites socials dels anys 80 a Barcelona. Joni D (Barcelona 1968) és activista llibertari i es declara independentista del sistema. Ara acaba de publicar la segona novel·la, 'La Casa de la Selva', d'una trilogia. El llibre explica com un home d'uns 60 anys fa un passeig per la serra de Collserola amb el seu gos. El Panxo recorda el seu passat d'una lluita que va ser apaivagada amb corbates i amb heroïna. Aprofitant que Joni D presenta la seva novel·la dissabte (a les 12 del migdia) a la Sala Santa Llúcia de Reus, a Reusdigital.cat n'hem parlat amb ell.

El Panxo, és madur, però avui en dia seria un antisistema.

Hi ha tanta gent que és antisistema que és obvi que el problema és el propi sistema. El Panxo és antisistema perquè va decidir donar la cara als anys 70 per intentar canviar el nostre futur que avui en dia és el nostre present. Com que no ho van aconseguir ni ell ni els seus companys al final queden com això, com un reducte antisistema, però que el temps els hi dona la raó.

Utilitzes la ficció per explicar la història?

Sí! De fet el pròleg de La Casa de la Selva me l'ha fet la Guiomar Rovira i en el pròleg diu que "el Joni no s'inventa res". És ficció perquè no és història 100% real, amb diferents fets reals faig un puzzle a la meva conveniència.

Quins són els fils conductors de la trilogia?

Els protagonistes centrals dels tres llibres són companys de Salvador Puig Antich, tenen un vincle generacional. Són persones que després de la mort de Franco, del dictador, van continuar lluitant contra la instauració borbònica i constitucional. D'altra banda, hi plasmo una filosofia. Quan vaig començar a esciure la triologia no tenia massa sentit, però avui en dia sí.

Filosofia?

La necessitat de l'ésser humà en trobar refugi en temps difícils. Hi ha moltes maneres de refugiar-se i la triologia explica aquestes formes de refugi. Sempre fan falta refugis. A La Casa de la Selva es refugien en l'heroïna. Parlo de dos refugis, un és el positiu, el central de la novel·la, l'amor. A La Torre de la Serra parlava de violència. De la violència de l'individu front les violencies brutals i salvatges dels poderosos, dels governants i del sistema. En aquella generació el sistema els hi va posar un parany que va ser l'heroïna i molt joves hi van caure. Es van refugiar en un refugi equivocat, erroni.

És una generació que va a la deriva?

Jo no vaig arribar a lluitar contra el franquisme perquè quan va morir Franco tenia 7 anys. Sí que és cert que vaig ser precoç i vaig formar part d'una generació de joves punks, d'antisistemes quan encara no se'ns edia antisistemes. Vam creuar el desert. Quan la lluita contra el franquisme s'havia acabat, ens va tocar tornar a plantar cara altra vegada al sistema. Quan ens colavem al metro deiem "que pagui Pujol" i ara es veu que teníem tota la raó del món.

Hem renunciat massa vegades a les utopies?

Jo no he renunciat mai a l'utopia, col·lectivament entenc que és una cosa complicada. Abans d'aquesta triologia vaig fer un llibre entre la història i l'antropologia, 'Grups Autònoms'. Vaig fer una vintena d'entrevistes a gent propera a Puig Antich i a Agustín Rueda, gent que va acabar a la presó o a l'exili. Primer parlava de derrota i els protagonistes em van dir, "no et confonguis, nosaltres mai vam ser derrotats". La seva lluita era individual i malgrat tot, mai van renunicar a la seva utopia. La utopia és la humanitat, mentre siguem capaços de no permetre que ens derrotin a nivell individual, mai haurem perdut la utopia.

Per què s'ha criminalitzat tant el moviment llibertari al llarg de la història?

Perquè va contra tota forma d'autoritat i tothom quan arriba al poder acaba criminalitzant el moviment llibertari. Jo formo part del moviment llibertari, em considero anarquista, però no podem oblidar quin és el nostre entorn. Avui en dia quan s'està enviant a l'Audiència Nacional companyes per haver aixecat les barreres d'un peatge acusades de terrorisme, ens adonem del que va passar el 15 de gener de 1978. Uns suposats còctels molotov van cremar la sala de festes Scala. Ara podem ser conscients de les orquestres que va muntar l'Estat per acabar amb el moviment llibertari.

Amb la polarització actual, hi ha un retorn cap a la consciència llibertària?

Sempre parlo de l'ambient llibertari que hi ha a Catalunya. No es tracta de ser més o menys anarquistes, es tracta de què siguem capaços que a nivell individual ens axafin. Ser llibertari vol dir no voler ser oprimit ni voler ser opressor. De tant e tant, bufa un vent a Catalunya que ens recorda que el nostre tarannà com a poble. També ajuda el fet d'haver estat nació sense estat.

Et declares independentista...

Quan tenia 14-15 anys em vaig independitzar del model educatiu, quan tenia 17 anys em vaig independitzar dels meus pares, als 18 anys dels militars... Quan veus que tota la teva vida ha girat al voltant de la independència individual, pots trasspassar-ho a la independència col·lectiva. Hem d'aprofitar el moment, reivindicar-lo i no permetre que caigui.

Deies que a vegades bufa vent. Bufa en força ara?

Els darrers anys bufa en força. Quan vaig publicar el meubre al 2010, les memòries de la meva joventut, a les presentacions em deien que ara els joves estan adormits, que la meva generació fotiem més canya. S'equivocaven, i no vodlria per res que els xavals d'avui en dia repetíssin els nostres esquemes perquè significaria que ni com a societat ni com a humanitat estem avançant.

El 15-M?

El 2011 es prenen les places i els carrers, i ens apropem a una mena de revolució que finalment s'aixafa amb les armes. No oblidem que el desallotjament de plaça de Catalunya el dirigeixen polítics de Convergència i Unió, ara PDeCat. Envien les seves tropes, els Mossos d'Esquadra, contra joves desarmats, asseguts pacíficament a terra.

Actualment alguns d'aquests moviments han entrat a les institucions.

Jo sóc antiparlamentari, tinc amics tant a la CUP com a En Comú Podem. Crec que ells han tret tota la força que tenia el carrer, l'any 2011. Des dels sectors independentistes es critica Podem, però per mi el mal és el mateix. Si la CUP i En Comú Podem no haguessin fet el pas a les institucions, la situació al carrer seria molt diferent.

A la demarcació de Tarragona sembla que costi més que hi accedeixi, tret de la CUP a Reus que és un cas molt concret.

Hi ha la qüestió de la societat agrària, que ve d'un món molt conservador. I després hi ha el fet de la frontera, a Tarragona i a Lleida hi ha hagut una colonització de l'Estat espanyol més important. Catalunya, per sort, no és com Espanya, "una, grande y libre".

Ens trobem en una segona transició?

Jo preferiria que no fos una transició i fos una ruptura. Que el monarca, fill d'un altre monarca que va posar a dit el dictador feixista, que deixi de viure a costa nostra. Ell i les seves filles.

Es tindrà la mateixa capacitat de normalització?

Espero que no, però la societat és molt àmplia. Aquells que van patir tortures, assassinats, heroïna, exili i presons als anys 70, no van ser derrotats. Nosaltres ara estem començant a patir aquest esglaó repressiu. Espero que no permetem ser derrotats a nivell humà. Mentre la història la puguem continuar explicant, vol dir que no ens han guanyat. Mentre recordem que a l'Agustín Rueda el van assassinar els funcionaris de la presó de Carabanchel per ser llibertari, no hauran aconseguit els seus objectius. En el moment que hi hagi una generació que no sigui capaç de recordar, la següent generació ja no recordarà. Les experiències de les lluites dels anys anteriors tornaran a ser necessàries.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Ganxet  15 d'Abril de 2018

Mol

bo, no es confongui els que en volen colonitzar, son els que viuen a costa del poble català i son minoria, no ja pitjor cec que el que no vol veure