Dimarts, 19 de Març de 2024

Joves en espais de decisió d’entitats històriques

L’Orfeó Reusenc i Carrutxa rejoveneixen les seves juntes

09 de Desembre de 2019, per Isabel Martínez
  • Ferret, a l'esquerra, és la vicepresidenta de Carrutxa

    Reusdigital.cat

  • Bermúdez presideix l'Orfeó reusenc

    Reusdigital.cat

Amb més d’un segle d’existència commemorat recentment, l’Orfeó Reusenc és una de les entitats culturals més antigues de la ciutat. Un espai vinculat al cant coral, la dansa i el teatre de caire tradicional que, sense perdre els orígens, ha de buscar resituar-se en una societat molt diferent de la que el va veure nèixer l’any 1918. Una transformació respectant les arrels que, sense l’aportació de les noves generacions, és difícil dur a terme de forma exitosa. Després de la presidència d’Esther Cos que va pilotar els actes de commemoració del centenari de l’entitat, Albert Bermúdez, un jove de 25 anys, ha agafat el relleu al capdavant de l’entitat a partir del passat mes de maig en una junta on veterania i joventut es donen la mà. “Som gairebé 50% de gent jove i 50% de gent més gran”, descriu sobre la composició de la junta actual.

“El centenari va ser un motor”, reconeix Bermúdez, qui també apunta que la joventut de la nova junta ha portat nous socis a l’Orfeó així com noves maneres de fer. Amb gairebé una dècada com a soci, en què ha participat en activitats de les principals seccions, Bermúdez opina que cal “conservar el que és l’esperit” de l’entitat centenària mentre s’intenta “oferir activitats noves” i es procura “atraure gent jove veient el que demana”. “Respectem molt la història de l’Orfeó”, subratlla, alhora que afirma que “s’ha de mirar endavant i buscar formes noves de de modernitzar” l’entitat “tenint en compte la història i d’on venim”. Indubtablement, una tasca complicada en una era en que les pantalles de tot tipus dominen el panorama d’oci de moltes persones, especialment les de menys edat. “Que la gent no només vingui a assajar”, explica Bermúdez sobre la voluntat de potenciar un associacionisme més vinculat al lleure i a compartir oci de forma col·lectiva, que potser diferirà en algun aspecte del que els socis d’altres temps van gaudir.

Un motiu pel qual vol promocionar l’entitat com un espai “per passar-ho bé” més enllà de les activitats concretes que s’organitzen. Ara mateix, a més, s’està treballant “per portar gent jove” als camps tradicionals de l’entitat: cant coral, teatre i dansa. “Hem fundat un coral jove amb gent d’entre 15 i 25 anys” i en el teatre “tenim també dos grups molt potents tant de nens com de joves” esmenta com alguna de les iniciatives que busquen esperonar als socis més joves. Un terreny en el qual, fins i tot, ja han col·laborat en iniciatives com el 'Planet Week' del Casal de Joves per obrir-se a nou públic. Orgullós que en els darrers temps l’entitat que presideix hagi superat amb escreix la xifra dels 300 socis, Bermúdez cita com a darrera novetat adoptada per apropar-se als nous usos socials el fet d’haver implementat “el tema de la venda en línia d’entrades perquè la gent jove avui en dia les compra per internet” a causa de la comoditat que els suposa. Uns canvis que no tenen per què ser incompatibles amb les diferents sensibilitats representades a l’entitat: “El soci de l’Orfeó té moltes edats i té moltes demandes diferents i nosaltres adoptem la nostra forma de comunicar-nos ja sigui per mail o per carta” raona.

Nova saba, també, a Carrutxa

Incorporada a Carrutxa des de l’octubre de 2017, el cas de Raquel Ferret, actual vicepresidenta de l’entitat i coordinadora del Centre de documentació, també s’ajusta al mateix perfil d’una persona jove que ocupa un càrrec de representació en una entitat amb llarg recorregut i sòlid prestigi investigador. “En aquell moment era la més jove”, comenta sobre la seva entrada en el nucli més dur de l’entitat. Una situació que actualment ja s’ha corregit, en incorporar-se altres persones d’edat similar a la seva a aquest espai.“L’any que ve Carrutxa fa 40 anys”, explica sobre un aniversari que “per als fundadors” pot veure’s “com la fita” però que a ulls de les persones recentment incorporades pot esperonar a reimpulsar una entitat que el 2018 va organitzar la gens menyspreable quantitat de 80 activitats.

“És una entitat que no fa gaire coses de carrer, les va fer en el seu moment i ara estan centrats en la recerca i potser això a la gent jove li costa una mica”, explica conscient que el treball més reflexiu i reposat de l’entitat pot esdevenir, a vegades, una barrera per atraure també a nous col·laboradors d’un perfil que no sigui l’estrictament acadèmic. Com a factor positiu, esmenta que els joves que s’hi vinculen tenen un gran interès per la recerca i la investigació. Un altre dels punts forts de l’entitat, l’estudi de la festa major, és un espai a través del qual sempre arriben nous socis amb ganes d’aportar, segons Ferret. “Tots els debats de festa major han anat molt bé perquè ha vingut moltíssima gent”, explica la coordinadora del Centre de documentació qui comenta que, precisament, un fòrum d’aquest tipus ha possibilitat la incorporació d’un dels darrers socis de l’entitat que està molt vinculat a la pràctica festiva.

Telegram, Instagram... La presència quotidiana a les xarxes socials és un dels reptes que les entitats han d’afrontar en un món en què la cultura de compartir és omnipresent i on el paper comunicatiu ha abandonat pràcticament el paper. “Abans només era la carta als col·laboradors i la nota de premsa”, explica Ferret, qui assenyala que “s’han activat en aquest terreny” per arribar a més gent jove i ampliar l’actual xifra d’adherits situada al voltant dels 200. Concretament, i en l’àmbit d’Instagram, explica que s’hi van implicar de valent amb “un concurs, llençant una pregunta i amb un sorteig de llibres”, una estratègia que creu els ha funcionat prou bé.

Reconeguda el 2016 amb el Premi nacional de Cultura, es pot donar la circumstància que el prestigi i la rigorositat intel·lectual dels treballs esdevingui un obstacle per certes persones a l’hora d’aproximar-se a l’entitat i decidir participar-hi. Una idea que Ferret comparteix en part en reconèixer que “en una entitat amb aquesta trajectòria has de donar una mica la talla” malgrat que també observa que “t’acabes sentint de la família” perquè “et formen, t’ajuden i et sents una mica al nivell de l’equip”. Respecte a les relacions institucionals, Ferret opina que “la gent jove tenim menys paciència i potser som més exigents”, una manera diferent a la d’altres negociadors quan es tracta de debatre aspectes com el suport municipal a l’entitat, per exemple.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Bermúdez reus reusdigital orfeó reusenc

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics