La banda sonora del Reus de Xavier Amorós

Xavier Amorós, amb diversos alumnes de l'escola Prat de la Riba
Alex Plaza
Xavier Amorós i els alumnes de l'escola Prat de la Riba bufen les espelmes dels 15 anys de la biblioteca
Alex Plaza

Els sorolls del carrer on l’habitual eren els carros i els animals de càrrega i on els drapaires cridaven el seu negoci, la vestimenta que feia als nens portar pantalons curts tant a l’estiu com a l’hivern, el pà amb xocolata per berenar i la coca amb recapte com a substituta de l’actual pizza o l’escola on tant sols es podia anar al bany dos cops al dia en fila índia i en posició quasi militar…Aquests han estat només alguns dels detalls que l’escriptor Xavier Amorós ha relatat als alumnes de quart de primària de l’escola Prat de la Riba que aquest dilluns han inaugurat la proposta sobre el Reus de fa 90 anys a la biblioteca que du el seu nom. Amb gran sentit de l’humor i plena consciència pedagògica i cívica, Amorós ha intentat transmetre als alumnes que enguany compleixen 10 anys les diferències entre el Reus que va conèixer de petit i el Reus del segle XXI. Un objectiu pel qual ha emprat paraules però també cançons satíriques, versos i, fins i tot, onomatopeies tot acompanyat d’una ajudanta de luxe, la seva mateixa neta. Tot plegat, per aproximar-se a una audiència receptiva però desconeixedora dels grans canvis que ha sofert una ciutat que a la dècada dels anys vint tenia 30.000 habitants i avui en supera els 100.000.

“Reus s’acabava a la plaça de les Oques, a la de la Pastoreta, a la carretera de Salou, a l’estació de trens i a la zona de l’institut Gabriel Ferrater” ha definit l’autor reusenc l’espai geogràfic d’una ciutat en la qual no s’ha oblidat del rerepaís que tant va ajudar a engrandir-la. D’aquesta forma, s’ha referit al Priorat –“el meu avi era pastisser a Pradell” ha explicat- com a introducció al que va representar l’arribada de la fil·loxera en aquells anys en què la vinya era el conreu habitual. “Va haver d’hipotecar la seva casa per pagar la farina amb què feia el pà que fiava a tothom. Explicava que li va pagar tothom” ha conclòs per destacar l’honestedat dels que poc tenien. Prèviament, ja havia deixat caure una altra gran veritat: “el pitjor que hi ha són les malalties i la guerra i per anar-hi en contra s’ha d’estudiar”.

“Sabeu què és una somera?”, “A vosaltres us agraden les pizzes?”, …la xerrada d’Amorós ha estat plena d’interpel·lacions a un auditori que es movia entre la incredulitat i el desconeixement del Reus del passat, un exercici en què l’escriptor no ha tingut cap recança en fer bromes. “Als que no paguen els hi diuen “morós”, però jo em dic Amorós, no morós” ha comentat sorneguer. Una de les dades que més ha reiterat la mestra de la classe ha estat el fet que el pare d’Amorós arribés a Reus per fer d’aprenent a Cal Marquet amb 11 anys i mig: “Tenia l’edat dels nens que fan cinquè de primària” ha destacat als alumnes. Tot i que m’agradava el futbol, als Escolapis “sempre havia de fer de sant” ha recordat l’autor mentre reptava als presents per a què els reconeixessin en una fotografia de grup on ningú ha estat capaç de fer-ho perquè anava disfressat.

“Havies de llegir molt de pressa perquè el cinema era mut” ha comentat Amorós per, tot seguit, animar a la lectura als petits oients. “Llegir diverteix molt perquè sempre trobes algun llibre que t’interessa, hi ha de diferents estils” ha assenyalat als assistents que s’han interessat especialment per la seva edat, la seva salut i la seva família.

L’opinió dels alumnes

“M’ha agradat molt quan ha explicat que s’havia disfressat d’angelet” i “m’ha xocat això sobre que els pantalons llargs eren més cars” ha explicat Marco Daniel. De la seva banda, la Maria Cruz, s’ha sentit atreta, especialment, per les explicacions sobre “les trucades a les cases quan arribava la llet” i l’edat en què “va començar a treballar de petit” el pare de l’escriptor. “M’ha divertit la cançó de l’avió” ha dit Yeray Jiménez, el nom del qual ha suscitat que Amorós fes referència a la vella dita: “De joans, joseps i ases, n’hi ha a totes les cases”. Una mostra més de les transformacions permanents del món tant a escala local com global. Per acabar la xerrada, els alumnes i l’autor han bufat unes espelmes que recordaven els 15 anys de la biblioteca i han volgut que els hi signés la postal amb la seva foto editada per la mateixa institució.

Més tertúlies durant la setmana

Després d’aquesta primera experiència, aquest dimarts serà el torn d’alumnes de l’escola General Prim que també podran compartir una estona a la biblioteca amb l’autor. Una tertúlia que repetiran alumnes del mateix centre dimecres 18 d’abril. Les xerrades d’Amorós sobre el Reus que va conèixer de petit es clouran dijous i divendres amb nens de l’escola Marià Fortuny. Tot plegat una iniciativa que coincideix amb els 95 anys de l’autor i els quinze anys de vida de l’equipament cultural reusenc.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives