Dimecres, 14 de Novembre de 2018

La reusenca Alba Sotorra retrata la 'lluita feminista radical' de les dones kurdes contra el Dáesh a 'Comandante Arian'

El seu nou documental s'estrena aquest divendres

09 de Novembre de 2018, per ACN/ Redacció
  • Sotorra, en una imatge del rodatge

    ACN

Alba Sotorra (Reus, 1980), guanyadora del Gaudí al millor documental per 'Game over', s'endinsa en el conflicte sirià en el seu nou documental per seguir de ben a prop a la comandant Arian i retratar la lluita de les dones kurdes contra el Dáesh. En una entrevista a l'ACN, Sotorra ha apuntat que al documental es retrata "una lluita feminista radical, com no n'hi ha hagut mai cap altra. Sobta com hi pot haver un moviment tan radicalment feminista en un territori tan radicalment patriarcal", ha afegit. Sotorra ha apuntat que elles s'enfronten a una injustícia estructural i en paguen un preu molt car. 'Comandante Arian' s'estrena aquest divendres.

A 'Comandante Arian', Sotorra s'endinsa a primera línia de la guerra de Síria per documentar la lluita de les dones kurdes del nord del país contra el Dáesh (ISIS) i la seva revolució feminista a Rojava. Sotorra segueix la comandant Arian, de 30 anys, qui forma part de les YPJ, les Unitats de Defensa de les Dones, un cos militar format exclusivament per dones l'any 2012, amb l'objectiu de protegir-se del Dáesh i de transformar la societat patriarcal en la qual viuen. En aquesta història, l'Arian guia a un batalló cap a Kobane amb la missió d'alliberar a la població que viu sota el jou del Dáesh i fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita.

Sotorra va conèixer l'Arian a principis del 2005, quan va fer un primer viatge d'investigació a Síria després de la guerra que hi va haver a Kobane contra Estat Islàmic. Com ha assenyalat, la ciutat estava destruïda i no hi havia civils i es va dirigir a la base de les YPJ, on hi va conèixer l'Arian entre altres comandants. Sotorra va visitar diferents fronts i va conviure amb elles. Va fer un segon viatge, poc després, i allí va veure clar que volia integrar-se en un batalló i centrar la seva història en la vida d'una comandant. Li va proposar a l'Arian acompanyar-la al front on estava instal·lada i que, precisament, era el més actiu.

Ella va acceptar la proposta de la directora. Sotorra es va embarcar sola a rodar les imatges i ha admès les dificultats de que haguessin estat dues càmeres. "Era imprescindible tenir una mirada des de dins i integrar-se i que la càmera fos una més d'elles", ha assenyalat. Ha recordat que quan va arribar al front la van vestir de militar i estava allí com si fos una noia més, convivint amb elles. En un principi, Sotorra volia que l'estructura de la pel·lícula se centrés en una missió amb els problemes i les dificultats que comporta.

Tot i això, quan va tornar del primer rodatge i ja tenia el muntatge molt avançat és quan van ferir a l'Arian i va tornar i la pel·lícula va fer "un gir brutal". Ha assegurat que "és molt fort el preu que paguen les noies combatents" amb la seva lluita. "L'Arian ho va pagar amb carn pròpia amb les seves ferides". De fet, va sobreviure a cinc trets i en un primer moment no sabien si sobreviuria. Sotorra va viatjar de nou a Síria quan li van explicar que l'havien ferit i va fer d'infermera d'ella i ni s'havia plantejat treure la càmera per rodar imatges de l'Arian ferida. Al final, apareix al documental la recuperació de la comandant.

La directora ha mostrat la seva sorpresa de com hi pot haver "un moviment tan radicalment feminista en un territori tan radicalment patriarcal. En aquests entorns", ha afegit, "la lluita és tan necessària i tan desesperada i és on gesten aquests moviments tan contundents". Ha explicat que en un principi elles es van agrupar per defensar-se del pitjor enemic de les dones: "El Dáesh té una idea de societat que la dona no val absolutament res". En aquest sentit, ha dit que elles van decidir "quedar-se i defensar el seu poble" i van decidir anar més enllà per transformar l'estructura social i política del seu territori. "Elles lluiten per un futur perquè la resta de generacions de dones pugui viure en igualtat amb els homes", ha afegit.

En alguna escena del documental apareix un cos sense vida. La directora del documental ha reconegut que ha gravat molts cossos però que per una qüestió ètica va decidir no posar cadàvers. El documental va tenir la seva estrena internacional al Hot Docs 2018 i ha passat també per altres festivals internacionals com Sheeld Doc Fest (nominat al Tim Hetherington Award), Shanghai IFF, Sao Paolo IFF i Duhok IFF d'Iraq.

També s'ha presentat al NYC DOC a Estats Units i al Parlament Europeu. La cinta és una coproducció d'Alba Sotorra SL en col·laboració amb la productora alemanya Boekamp&Kriegsheim i la participació de TVE, TV3 i Movistar+ amb el suport de l'ICEC i Creative Europe.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges