Dimarts, 20 de Juny de 2017

La Terrasseta de Preixens: ‘Amb aquest disc arribem a un nou públic’

13 de Juny de 2017, per Marià Arbonès
  • Components de La Terrasseta de Preixens

    Cedida

Fa pocs dies va passar per la redacció de Reusdigital.cat, l’Albert Sala, el cantant i l’acordionista de La Terrasseta de Preixens. Amb ell vam parlar, sobretot, del seu quart àlbum recentment publicat, ‘Tou’ (Kasba, 2017), i amb el qual inicien una nova etapa musical, caracteritzada per matisos de pop electrònic, i una millor aproximació al rock. Les cançons de ‘Tou’ però, no prescindeixen dels tons festiu i crític, propis d’aquest grup de músics originaris d’Igualada i Tàrrega.

Aquest disc ‘Tou’ representa una evolució del grup i també una senyal de maduresa.

Sí, representa haver evolucionat una mica cap a la música que realment teníem ganes de fer. I aquesta vegada ja hem abandonat potser  una mica més tot el mestissatge que portàvem per mesclar-lo amb el rock i el pop, com la idea que teníem.

I com ha sortit aquesta idea?

La idea és que és una música que ens agradava però teníem com a vergonya. El pop, dins de l’ambient de la música festiva, sempre ha estat mirat com una cosa aliena. I amb el darrer disc, vam veure que va ser una de les coses que va funcionar més. Teníem alguna cançó que era més rock i funcionava molt en directe. Ens sentim molt còmodes, i seguim aquesta aventura.

En aquest disc s’inclou alguna cançó que va quedar pendent del darrer?

Sí, sempre tenim algunes cançons que es queden i, llavors, en passar temps ja les podem fer o les veiem més clares. Ara teníem alguns ritmes (que després ja vénen les lletres), teníem algunes melodies que voldríem haver posat, però no vam tenir temps l’altre vegada i ara ha estat un moment.

I ho heu fet ara. Els seguiors de la Terrasseta de Preixens entendran les incorporacions de música electrònica que heu fet?

Sí, exacte. A la primera vegada que ho escolten, pot ser que algú del públic que ja teníem digui “això no és la Terrasseta”, però a la que ho escolta tres vegades ja veu l’essència que sempre hi és. També importa molt de cara al públic, nova gent a qui potser no vam arribar amb el que fèiem, potser ara sí que hi arribem. De moment, jo crec que el públic que ja teníem està gaudint de disc. La prova va ser el dissabte: vam fer el primer concert amb el disc a fora.

Ah, si? On va ser?

Va ser a prop de casa a Ivars d’Urgell, un poblet on hi ha l’estany famós. Però bé, ja vam veure la resposta, que la gent ja se sabia les cançons i... bé, això sí que t’omple.

En qualsevol cas, és una nova etapa musical. Parleu de so britànic, jo he llegit en algunes entrevistes que feu referència al so britànic...

Sí, bé, per dir algun nom. Es difícil classificar, sí, una mica el pop rock en què es basem, que ens agrada, sí que tira cap al britànic, però amb accent de ponent, vull dir.

Explica’ns com ha anat tota la preparació, la confecció d’aquest disc amb el productor.

Sí, aquesta vegada teníem, bé sempre, ganes d’aprendre i ganes de treballar amb nova gent, almenys també per saber com treballen de cara al futur. I vam decidir anar a Alacant, a Ondara amb el Mark Dasousa, que ja el coneixíem de projectes que ens agradaven però més mestissos i més rap, com ara ZOO o Aspencat, amb els qual ja havíem vist com treballava. I bé, vam decidir provar-ho i, bé, va donar la casualitat que a ell li agrada molt aquesta música mestissa però també a la seva vida de no productor és compositor de música així més pop rock, més indie i llavors també vam poder jugar amb bastantes coses.

Us ha alterat el productor, el Marc, les primeres intencions que teníeu? Us ha canviat de forma significativa algunes idees que teníeu?

Sí, algunes sí. Hi ha una cançó aquí que al final és guitarrera i, en principi, quan li vam plantejar era una cançó de vents...

Quina és?

Terres de frontera, que era una cançó de vents així marcat... com podria ser una cançó d’un grup reivindicatiu. I va acabar sent una cançó que a mi m’encanta, al final m’ha agradat moltíssim!

És la que feu referència a l’acolliment dels refugiats, a la gent que traspassa fronteres...

Sí, clar. La lletra aquesta estava feta d’abans que comences tot aquest cas mediàtic (perquè al final ha estat un cas mediàtic això del procés dels refugiats), era una lletra més dedicada potser a la zona de la frontera de Ceuta i Melilla, que també són refugiats i en conèixer ja més personalment aquets any també casos de Mèxic, que la meva parella està allà, també és uan frontera que quan veus tota la gent que està al Nord de Mèxic que no són mexicans i era una miqueta cap a aquí la idea...

Bé ara aquest fenomen s’ha accentuat en els darrers anys però el tema de la immigració sempre ha estat present. És la primera vegada que treballeu amb el Marc?

Si, és la primera vegada i bé, jo molt content.

No prescindiu del to crític, del to irònic, del sentit de l’humor en el disc, no?

Sí, això ja ho va dir una vegada el Jaume Escala, el capità Catalunya, que ens va escoltar i va dir: “vosaltres sou manyos, no sou catalans!” Ens agrada molt la irona, el riure i explicar coses que poden tenir un cert sentit, però enlloc des d’un punt de vista destructiu, ho fem des d’un punt de vista optimista i amb aquesta ironia, que jo crec que també és cosa molt dels catalans, almenys dels catalans que compartim.

Segur que sí. Fins i tot li dediqueu una cançó a Google...

Sí, la quatre, “Dius”. Sí, però és que és Google, Wikipedia i tot. Vivim tan enganxats que jo li vaig haver de fer una oda.

En qualsevol cas, el concert en directe, els valors que aporta el directe, el contacte amb la gent, la festa, aquest són els elements primordials del grup, de vosaltres...

Sí, el projecte es va formar per conèixer territori i anar d’un  lloc a l’altre i per sort encara és així. Ganes de contacte amb la gent i de conèixer ciutats i pobles on encara no hem estat.

A Reus, hi heu actuat?

Hem actuat a Reus dos cops però en sales, al Submarino i també un bar però ja fa molt temps, a l’Absenta.

Ara us trobeu en aquell moment de promoció tant per mitjans com també no sé si hi ha preparada una gira de cara a l’estiu...

Sí, l’estiu està bastant ple. Tenim la sort de poder anar a bastantes comarques. L’altre dia estàvem aquí al costat, a Riudoms, i ara la revetlla de Sant Joan, la passem aquí a Salou, ens ve de gust allà a la platja. Ens han dit que és com el primer any de barraques.

Aquest el concert més proper d’aquesta zona?

No, després tenim Montblanc amb l’Acampada Jove i per la Conca de Barberà també en tenim un altre. 

Repassant la vostra trajectòria, he descobert que algú de vosaltres és pare recent. Això pot alterar d’alguna manera la vida normalitzada del grup?

Sí, el Jordi. Sí, ara mateix ja no es pot dedicar tant a la seves tasques però bé, ens repartim la feina. Si som set, un 15 %  més cadascú.

Perquè els membres del grup sou d’Igualada, però la base operativa on la teniu?

La base està a Cervera. Des d’allà sortim, allà passem les coses però sí, la majoria som de Tàrrega.

Molt bé. Doncs si vols afegir alguna cosa...El nostre desig de molta sort en aquest disc i que podeu actuar el més aviat possible a Reus.

I tant, agrair-vos que ens hagueu convidat.

COMENTARIS (0)

Reportatges