La videofonoteca del Centre de Lectura encetarà una campanya de donació de pel·lícules dels socis

Conscients que la revolució tecnològica és vertiginosa i que els usuaris han modificat els seus costums en camps com l’audició de música o el visionat de pel·lícules, la videofonoteca del Centre de Lectura commemora al llarg del 2018 els seus 25 anys de servei amb la mirada posada en el futur immediat. D’aquesta forma, Xavier Robert, primer director del servei entre el 1988 i el 2001 i actual director de la biblioteca, avança a Reusdigital.cat que enguany es posaran en marxa noves iniciatives destinades a potenciar l’espai. “Volem fer una campanya sobre la base ‘Un soci, una pel·lícula’” amb l’objectiu que “cadascú porti la seva pel·lícula com a donació” al servei, una idea que, tal i com reconeix, també busca vincular emocionalment a l’usuari amb la videoteca i amb la cinematografia en general. Amb un total de 16.000 usuaris el 2017, la videofonoteca del Centre de Lectura té uns resultats totalment positius però engegarà canvis que contribueixin a fer-la més accessible a tothom.

En aquest sentit, Robert explica que s’està estudiant que el soci pugui consultar directament el fons cinematogràfic de forma similar amb el que succeix actualment a la sala Miquel Ventura de la biblioteca. “Serà més atractiva”, comenta tot i que la decisió implicarà esmerçar recursos en “barres de seguretat, adaptar el mobiliari o redimensionar l’espai”, entre d’altres elements. Per a Robert, l’esperit de la videofonoteca ha estat sempre d’adaptar-se “a les novetats” en progressió amb els canvis d’hàbits. “Quan la gent ja no ve a escoltar música aquí perquè ho fa pel mòbil o spotify hem posat ordinadors amb internet i així successivament”.

Amb un fons de poc més de 8000 DVD, més de 2700 VHS, 4.441 CD i la digitalització de l’important llegat de les conferències del Centre de Lectura que supera les 1600, l’adaptació i el manteniment de tots els formats ja és per si mateix un gran repte. “Tenim més de 2000 pel·lícules en VHS” comenta com a exemple d’un sistema que els usuaris tenen major dificultat en prendre com a prèstec a les llars a causa del canvi de tecnologia tot i que encara el poden veure a les instal·lacions de la videofonoteca. Un fons que, en línies generals, s’incrementa de manera imparable. “Acabem de rebre la donació de 600 films d’un soci en DVD” comenta satisfet.

Els orígens d’un projecte

En qualitat d’haver estat nomenat el primer directiu de la videofonoteca durant el mandat del president de Josep M. Balañà, Robert ha viscut en pròpia persona l’evolució d’aquest servei des del seu plantejament inicial. “Vaig ser durant 5 anys director de la videofonoteca sense videofonoteca” recorda Robert que explica el laboriós procés que va exigir la idea i la recerca activa que va suposar trobar recursos econòmics per la seva posada en marxa. El fet que a finals dels anys 80 la proposta fos “pionera” va obligar a fer un estudi molt pormenoritzat de tots els detalls tècnics. “Aquest projecte ningú sabia què era, tothom en parlava però no sabíem ni què, ni com ni a on t’ho havíem de fer” afirma avui Robert que destaca l’assessorament, per exemple, del soci Josep M.Fort, ja traspassat.

“Vam donar un servei complet al soci en matèria de ràdio, de qualsevol emissora de televisió per satèl·lit, podies escoltar música en tots els sistemes que hi havia des dels discos de pedra als CD, i a més assegut còmodament” reflexiona l’actual director de la biblioteca. Un cop definida l’oferta de l’espai, Robert comenta dues de les grans dificultats dels moments inicials. En primer lloc, la complexitat tècnica per a què tots els sistemes funcionessin al mateix temps a partir d’un comandament central i sense interferències dels usuaris i, de l’altra, el cost que representava dotar-se d’una bona oferta de films. “Aleshores les pel·lícules valien 15 o 16.000 pessetes” explica Robert, un preu que era prohibitiu. “Vam tenir la sort que un senyor amb tres videoclubs va plegar i vam poder anar a triar 1000 pel·lícules a molt bon preu”, assenyala.

Amb 5700 usuaris durant l’any inaugural, el 1993, Robert considera que la videofonoteca “va ser un èxit brutal perquè el primer any havies d’engegar, que la gent se n’assabenti i omplir les prestatgeries”. Més enllà dels resultats a nivell de prèstec d’aquesta primera etapa, Robert també vol destacar la feina que es va dur a terme en el camp de la recerca audiovisual local a través del grup Cinema Rescat amb Pedro Nogales i Josep Estivill. Gràcies a aquesta col·laboració, pel·lícules històriques com les vingudes de Franco o el comte Ciano a Reus “estan dipositades a la videofoonteca” i van ser les primeres d’un grup de més de 200 pel·lícules rescatades en què també va prendre-hi part la UB i el catedràtic Miquel Porter-Moix.  

Conferències, exposicions d’arts, concerts de música al teatre Bartrina,…“La videofonoteca que ara és un servei pur i dur era viva”, conclou Robert com a colofó dels cinc primers anys d’aquesta etapa inaugural. Finalment, el 2002 la videofonoteca del Centre de Lectura va integrar-se a la biblioteca amb el mateix director.