L'amor després de la mort

Nit de gala al Teatre Fortuny per acollir un dels muntatges més aplaudits de la temporada. Tot i la disputa de la final de Copa, les entrades per assistir al duel interpretatiu entre Àngel Llàcer i Joel Joan a 'Frankenstein' s'han exhaurit. La revisió que Guillem Morales ha fet del clàssic de Shelley ha estat acollida amb una sonora (i llarga) ovació de l'audiència reusenca.

Passió i tensió

Tot i la complexitat de l'original, aquest 'Frankenstein' dirigit per Carme Portacelli brilla per la seva agilitat i, en especial, per una funcional posada en escena en què l'audiovisual separa, contextualitza i fa avançar de manera adequada l'acció. Amb tot, el més destacat és la força escènica del duet protagonista. Llàcer imprimeix passió i tensió al doctor. Joan, per part seva, és capaç de mostrar la força i la debilitat de la criatura, que tan sols vol ser estimada. Lluís Marco, per cert, destaca en posar-se a la pell de De Lancey. 

És aquesta una història que ens permet reflexionar sobre la creació de la vida, l'abandó i l'amor. La soledat i la por a no connectar amb altres, o el temor a posar-se en mans d'un altre i no ser correspost són algunes de les qüestions que planteja la peça. I ho fa a través d'alguns passatges colpidors, tot sabent mostrar escenes paral·leles en què, posem per cas, assistim a la nit de noces del doctor i al ball que la criatura manté amb la seva companya. 

Morales i Portacelli han pogut mantenir l'essència quasi metafísica de l'obra de Shelley tot i plantejar alguns canvis en la seva revisió (per exemple, pel que fa al final). És més, el ritme intern de la trama creix i corre més de pressa per donar lloc a un final d'alta càrrega simbòlica i dramàtica. La criatura, nascuda de la maldat humana, ha estat pura fins que s'ha rendit a les pors que tots tenim. La por a no ser acceptats, a quedar-nos sols. A no ser estimats.