Dijous, 28 de Març de 2024

Les llibretes de Cal Jansà, teatre i associacionisme reusenc

La jornada d’Associacionisme i Cultura Popular de Carrutxa tractarà la singularitat dels quaderns d’aquesta antiga botiga de lloguer d’indumentària

14 de Novembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Llibretes de Cal Jansà provinents de l'Arxiu del Bravium Teatre

    Cedida

Uns objectes tan humils com unes llibretes amb la relació del lloguer de vestits han estat decisius en l’elaboració de la ponència sobre associacionisme i teatre que Raquel Ferret realitzarà el proper 25 de novembre en el marc de la Jornada d’Associacionisme i Cultura Popular de Carrutxa. I és que els quaderns de l’antiga botiga de Cal Jansà en què Ferret ha basat la seva recerca són realment singulars fins al moment a Reus on tan sols es coneix un altre establiment comercial amb funció similar, Cal Mallorca, al carrer Ample. “Era més aviat vestimenta festiva i teatral” concreta Ferret que cita representacions com els Carnavals o els Pastorets entre la indumentària que posava a l’abast la botiga als seus clients. Guardades durant anys en capses a l’arxiu del teatre Bràvium, entitat que va comprar l’edifici de Cal Jansà quan aquest va tancar després de la dècada dels cinquanta, la trentena de quaderns va entrar en contacte amb Carrutxa fa uns mesos quan es van posar a disposició de l’entitat per la mostra sobre la vestimenta del Ball de Diables. La documentació, però, pot aportar molta altra informació sobre les activitats culturals de les entitats reusenques durant el període de 1924 a 1955, segons Ferret. “Suposem que n’hi havia més i que s’han perdut” comenta Ferret al respecte del volum i cronologia de les llibretes que en l’actualitat s’han digitalitzat també per preservar-les.

Tot i ser encara una recerca en curs, la investigadora ja ha obtingut algunes dades interessants de la documentació localitzada d’aquest establiment comercial situat a la plaça de la Farinera i que es dedicava a llogar vestimenta principalment a les entitats. “Quasi totes les persones que llogaven eren d’entitats i et dóna una pista de qui feia obres de teatre, qui els Pastorets, qui el Carnaval,…” explica la investigadora tot i que és taxativa en afirmar que “no pots justificar que aquelles entitats fessin només allò perquè si algú ja feia teatre habitualment potser ja tenia la roba”. 

En un temps en què les institucions encara no organitzaven moltes de les activitats lúdiques i festives com succeix avui, les llibretes de Cal Jansà ens assenyalen dades com que, per exemple, almenys 6 entitats diferents realitzaven cavalcades de Reis a barris de la ciutat en aquella etapa. “És interessant per veure com l’associacionisme en falta de les iniciatives de les institucions públiques ho realitzaven” explicita Ferret que ho veu com una bona mostra de la vitalitat cultural de les entitats reusenques, una vitalitat que opina que arriba fins avui en dia. 

El model Reus de Ball de Diables

Una altra de les peculiaritats que les llibretes de Cal Jansà també han permès corroborar ha estat “el model Reus del Ball de Diables”. I és que, segons Ferret, “en aquells anys els pobles dels voltants ja tenien colles i no es podia entrar” però les anotacions dels quaderns de la botiga mostren com, a diferència de l’entorn proper, el lloguer de vestits augmentava abans de Misericòrdia pel motiu que “qualsevol persona que tingués un vestit de diable” podia participar en la Baixada de Misericòrdia de Reus tan sols amb la compra de les carretilles. 

Un altre aspecte d’interès és comparar l’activitat de les diferents societats abans i després de la Guerra Civil. D’aquesta forma, per exemple, Ferret assegura que la II República va ser un bon estímul per les activitats de societats obreres i entitats d’esquerres mentre que amb l’arribada del franquisme les obres es feien en castellà i tan sols entitats molt consolidades com, per exemple, l’Orfeó Reusenc van poder salvar les traves imposades tot i adaptant-se a la nova època. “Els Pastorets i sobretot la Cavalcada de Reis van ser els més representats en aquests moments” afirma Ferret.

Pendent encara de la consulta de noves fonts documentals que acabaran de definir les dades sobre la història de la botiga, la recerca impulsada per Carrutxa mostra la peculiaritat d’un establiment que va contribuir al desenvolupament associatiu de les entitats. 

 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics