Dissabte, 20 d'Abril de 2024

L'home que volia la lluna

Pablo Derqui és el líder de la versió que Mario Gas ha dut al Teatre Fortuny

27 de Gener de 2018, per Marc Busquets
  • Derqui s'ha transformat en 'Calígula' al Fortuny

    Cedida

Nit de gala al Fortuny amb la representació del 'Calígula' que Mario Gas va dur al passat Grec de Barcelona de la mà del Romea. Amb un enorme Pablo Derqui al capdavant, la peça presentada aquest passat divendres a Reus mostra la progressiva follia del jove Cèsar. "Vull l'impossible, vull la lluna", proclama aquest per exposar el seu desig de llibertat a l'obra. L'anhel, però, el convertirà en un presoner. 

Transformat en tirà, el personatge de Derqui és el mal en essència. És el retrat d'algú disposat a fer saltar pels aires les regles, de doblegar-les a voluntat pel seu propi plaer, per aquesta malaltissa recerca de la llibertat tal i com la sent el dictador. Si bé una mica més de ritme és desitjable, el cas és que la lectura que Gas ha fet del clàssic de Camus sedueix per l'efectivitat d'alguns passatges, tot i que les escenes més boges han descol·locat més d'un espectador. "M'ha deixat en estat de xoc", ha revelat una dona a la seva acompanyant després de la funció. 

I és que el toc pop d'aquest 'Calígula', amb el 'Let's dance' de Bowie i un Derqui convertit en Venus i el duc blanc al mateix temps ha estat gairebé lisèrgic. Sense togues, amb una escenografia sòbria en què lluiten blanc i negre, el gran encert, amb tot, són algunes de les afilades màximes del Cèsar. Més enllà del poder escènic quasi animal del seu protagonista, però, cal destacar la relació que l'emperador estableix amb el seu entorn. Sap que conspiren, i precisament per això els provoca i se'n burla. Perquè actuïn. És especialment bella en aquest sentit una escena amb Escipió, a qui encarna Bernat Quintana, en què la natura és una metàfora de la lluita entre el bé i el mal. 

El punt àlgid de 'Calígula' arriba amb la mort de l'amant Cesònia, a qui dona vida una sòlida (potser una mica desaprofitada) Mónica López. És llavors quan el tirà obre els ulls i es troba sol, envoltat d'enemics, infeliç i sense la lluna que tan havia desitjat i que creia haver posseït. Al final, una llarga ovació per a l'elenc,  amb premi per a un Derqui desfondat.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics