Dilluns, 18 de Setembre de 2017

L'Orfeó Reusenc representarà la llegenda de la Pastoreta a la Prioral de Sant Pere

L'espectacle té vocació de continuïtat i està format per dansa, cant, ball, música i teatre

04 de Setembre de 2017, per Enrique Canovaca
  • D'esquerra a dreta, Montserrat Grau, comissària de la capitalitat cultural; Monserrat Caelles, regidora de Cultura; Esther Cos, presidenta de l'Orfeó Reusenc; Albert Bermúdez i Albert Galcerà

    Enrique Canovaca

Recrear la llegenda de la Pastoreta, Isabel Besora, a qui diuen que se li va aparèixer la Mare de Déu de la Misericòrdia. Aquest és el leitmotiv de 'Misericòrdia: de Reus al Cel', una obra multidisciplinar que es representarà a la Prioral de Sant Pere, el pròxim divendres, 15 de setembre, a la Prioral de Sant Pere, a dos quarts de 10 de la nit. Es tracta d'una proposta de l'Orfeó Reusenc que s'inclou dins del programa de la Capital de la Cultura Catalana 2017, amb un cost de 10.000 euros i que combina ball, cant, dansa, música i teatre, amb la participació d'un centenar d'actors. L'entrada serà gratuïta, fins a exhaurir aforament -d'unes 450 persones assegudes i altres dempeus- i les portes s'obriran a les 9 de la nit.

"Volem que l'espectador hi formi part i per això aprofitarem tots els racons de la Prioral", ha explicat Albert Bermúdez, l'encarregat d'adaptar la narrativa de la llegenda a l'espectacle, que té vocació de continuïtat per representar-se tot just abans de la Festa Major de Misericòrdia. "Es representaran totes les escenes conegudes però també hem donat protagonisme a altres personatges i trames secundàries que no són tan conegudes", ha explicat Bermúdez, qui s'ha referit, per exemple, a la reacció furibunda que hi va haver contra la Pastoreta després que aquesta avisés al consistori de l'època de l'aparició de la Mare de Déu i de com acabar amb la pesta.

L'espectacle, d'entre 50 i 60 minuts de durada, comptarà amb música original composta pel reusenc Albert Galcerà. "És una gran motivació participar en aquest projecte i crear la música des de zero", ha indicat Galcerà, qui ha definit la seva creació com unes notes amb sonoritat antiga -del segle XVI, quan es contextualitza la llegenda- però també "amb alguns tocs contemporanis". A la vegada, Galcerà ha estudiat textos dels goigs d'Isabel Besora, documents bíblics i publicacions d'historiadors reusencs, com Salvador Palomar, Narcís Camós, Mossèn Ballarín o Ezequiel Gort, per tal de confegir la lletra de les cançons.

"Estrenar una obra a casa és molt bonic", ha continuat Galcerà, qui ha detallat que una formació instrumental -una cobla de ministrers- acompanyarà l'Orfeó Reusenc. "És una música adequada a l'estil i la sonoritat de finals del segle XVI a les nostres contrades i interpretada per instruments antics, el timbre dels quals dotarà l'obra de realisme i credibilitat", ha subratllat el director musical.

Pel que fa al ball, Bermúdez ha ideat les coreografies a partir de passos de la dansa tradicional catalana, com el ball pla, la relliscada, el galop o la jota. L'objectiu és respectar la tradició i identitat del moment històric de la llegenda, a finals del S.XVI.

La llegenda

La llegenda explica l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a la humil pastora Isabel Besora, per tal d'explicar-li com es podia aturar l'epidèmia de pesta que assolava Reus l'any 1592. Concretament, s'havia d'encendre una espelma tan llarga com la muralla a la Prioral de Sant Pere. Besora hauria anat al Consell de la Vila a donar la informació, però no la van creure.

Poc després, la Mare de Déu se li va tornar a aparèixer i li va deixar estampada una rosa vermella com a testimoni de les seves paraules. Llavors, el Consell de la Vila sí que va creure Besora i les autoritats van fer que una candela tan llarga com la muralla cremés per sempre més a l'altar major de la Prioral, acabant amb la pesta.

La primera versió reconeguda de la llegenda arriba a través de Narcís Camós (1652) i posteriorment presenten la seva versió autors del segle XIX, com Celdoni Vilà, fra Josep Rius o Francesc Torner. Per la seva banda, amb el seu reconegut estil literari, Mossèn Ballarín redacta la llegenda amb un tot poètic i detallat dels fets, a través de la veu d'un narrador.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)