Cookie control
Dilluns, 13 de Juliol de 2020

Macià Ferrando Roca, un reusenc a la Guerra del Rif (1923-1924)

Les imatges d’un aficionat reusenc a la fotografia mostren el dia a dia d’aquest conflicte bèl·lic viscut al nord d’Àfrica

28 de Març de 2019, per Isabel Martínez
  • Imatge de l'exposició

    Reusdigital.cat

Atacs amb avions contra l’enemic, però també moments de placidesa als cafès i als carrers de Nador, juntament amb altres reclutes o amb tropes colonials. L’exposició que aquest dijous inaugura el Museu de Reus mostra una mirada particular al conflicte de la Guerra del Rif, que el reusenc Macià Ferrando Roca va viure en primera persona entre els anys 1923-24. Destinat al camp d’aviació de Nador, gràcies als seus estudis, i sense experiència en primera línia de batalla, Ferrando va retratar un conflicte nascut del pretès imperialisme espanyol en un territori on durant el segle XIX i principis del segle XX ja havia realitzat altres intervencions militars com les del general Prim, o les que van propiciar la Setmana Tràgica.

A través de l’exhibició de 130 imatges, entre positius i negatius, de les 407 que va captar la càmera del reusenc, l’exposició ajuda a incadinar “una visió universal” d’aquest xoc bèl·lic des de la percepció d’un autor local que participa en la guerra, tal com ha reflexionat el director del Museu de Reus, Marc Ferran. A més, la mostra té la peculiaritat de posar l’accent en el paper que va tenir l’aviació en aquesta guerra i quin ús en va fer l’exèrcit espanyol, que va emprar-la fins i tot en atacs químics contra la població civil, tal com ha comentat el comissari de la mostra, Àlex Cervelló. D’aquesta forma, es detalla el que significava “el vol a l’espanyola”, els atacs conjunts de “la cadena” o l’ anomenada aeronàutica naval. Entre les singularitats de la mostra, el comissari ha destacat algunes fotografies d’un atac contra l’avió del líder rifeny Abd el-Krim captades des d’una aeronau espanyola.

Més enllà de l’extens material fotogràfic creat per Ferrando (molt del qual va transmetre a la seva família a través de cartes) i la contextualització històrica d’aquest conflicte, l’exposició mostra diversa documentació relacionada amb la biografia d’aquest reusenc que no va poder evitar la participació en la guerra. “Anar a fer el servei a Àfrica era tenir autèntica mala sort” ha explicat Cervelló que ha indicat els processos pels quals s’elegien les quintes, i que provocaven rebuig entre la població, una situació que va originar que s’elaboressin materials lúdics per fer propaganda positiva del conflicte, algun dels quals es pot observar en la mostra.

El 1924 Ferrando va retornar de l’Àfrica però la dictadura de Primo de Rivera va truncar-li la carrera acadèmica en anul·lar els seus estudis anteriors, fet que l’obligava a començar-los de nou. Atesa aquesta circumstància, el reusenc va continuar el negoci familiar de majoristes de pesca salada. El fotògraf amateur va morir el 1985, pocs dies abans de fer els 84 anys, i han estat els seus descendents els que han donat aquesta documentació gràfica al Centre de la Imatge Mas Iglésias de Reus (CMIR).

El material exhibit a la mostra va ingressar al Centre de la Imatge el setembre de 2017. Segons la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, fons d’aquest tipus marquen “el present i el futur” i serveixen per mostrar “la importància de conservar, mantenir, digitalitzar i recordar d’on venim”.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics