Cookie control
Dijous, 09 d'Abril de 2020

El Mas de la Solfa, una història local repetida en molts llocs

Carrutxa acull la presentació del documental sobre el grup cultural de carrer de la Fatarella

23 de Gener de 2020, per Text i fotografies: Isabel Martínez
  • Galeria d'imatges de la presentació de l'audiovisual a Carrutxa

    Isabel Martínez

  • I.M.

  • I.M.

  • I.M.

  • I.M.

“Va ser un canvi de paradigma molt bèstia”, opina Júlia Urgell, la directora del documental ‘El Mas de la Solfa’, que gira al voltant d’aquest grup d’animació nascut a la Fatarella (Terra Alta), a principis dels anys 80. Produït per la Fundació El Solà, el documental s’ha presentat, aquest passat dimecres al vespre, a la seu de Carrutxa de Reus. En el context de la recuperació de la cultura popular durant la transició, el grup fatarellenc va tenir lligams amb altres entitats similars com Taronjada Natural, a Reus, i La Baldufeta, a Tortosa, i va preconitzar iniciatives posteriors com el grup de gralles o l’escola de música municipal.

“És una història molt local però que es repeteix a molts llocs”, comenta Urgell, qui situa Els Comediants com a referent generacional d’aquelles propostes culturals on eren habituals les xanques, les escenografies mòbils i el teatre de carrer en un país que sortia del franquisme i la societat recuperava l’espai públic. Gràcies a l’aportació d’un dels integrants del grup desaparegut prematurament, Toni Pellisa, la música popular va ser un altre dels factors importants del Mas de la Solfa. ”És recordat com a mestre de mestres en la gralla”, afirma Cisco Estapé, figura sobre la qual gira la reconstrucció de la memòria del grup al documental d’Urgell.

“Les festes populars actuals tenen un deute amb aquell moment”, ha valorat Salvador Palomar, integrant de Carrutxa i exmembre de Taronjada Natural, qui ha subratllat que Mas de la Solfa “es va fer un fart de venir a Reus” per participar en activitats algunes de les quals compartides. Amb la presència estable d’una dotzena de participants fins a principis dels anys 90, el grup d’animació fatarellenc va establir aleshores lligams amb entitats que, a més de la cultura popular, es movien en terrenys com la lluita antinuclear i el pacifisme, com va ser la campanya contra l’OTAN.

“Va posar La Fatarella en el mapa cultural”, exposa Palomar en la proposta àudiovisual d’Urgell. “Respirava terra, la terra d’aquí”, dictamina l’Arturo Gaya, integrant del grup Quico el Cèlio, El Noi i el Mut de Ferreries. “Va ser un parèntesi de molta llibertat”, ha recordat en l’acte de presentació del treball Mariona Quadrada, integrant del grup Taronjada Natural, sobre el moment en què van aparèixer aquells grups que oferien “una visió descarada i reivindicativa”.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

carrutxa documental mas de la solfa reus reusdigital
carrutxa documental mas de la solfa reus reusdigital
carrutxa documental mas de la solfa reus reusdigital
carrutxa documental mas de la solfa reus reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges