-
Presentació de l'obra '080 la enfermedad de la verguenza'
La formació musical Medusa estrena, amb motiu de la celebració del Dia mundial contra la pòlio aquest dissabte, el curtmetratge musical dirigit per Kandi Álvarez '080 la enfermedad de la vergüenza'. Una proposta que compta amb la col·laboració de la companyia de Teatre Zona Zàlata, amb Christophe Sion a la filmació i Ovidi Álvarez en l'apartat de coreografia i dansa.
L'obra és un repàs, en primera persona donat que Álvarez (autor del text i de la composició musical) està patint les seqüeles dels efectes físics i emocionals que va deixar l'epidèmia de la pòlio. La peça neix de l'exercici d'harmonització dels sorolls mecànics que emeten diferents instruments de diagnòstic clínic, aquests donen la tonalitat musical i el ritme del projecte. Fins que es presenta en escena, l'obra de Medusa es pot veure en aquest enllaç: https://youtu.be/vZRfKPptSS8
La poliomielitis es va encebar de manera virulenta en la infància d'un nombre indeterminat de nens de l’Estat entre els anys 1950 i 1964, posteriorment van continuar els brots encara que amb menor incidència. L'Institut de Salut Carles III va elaborar un informe en el qual va determinar 35.000 malalts oficials de pòlio. Una quantitat mínima, ridícula, que va destapar l'interès franquista a no registrar els casos.
Aquesta insistència en l'ocultació de dades va arribar al punt d'atorgar a la poliomielitis el dubtós honor de ser la primera malaltia que abandona el seu nom per a ser substituïda pel codi en la Classificació Internacional de Malalties: la malaltia 080. Diferents associacions han sol·licitat que es faci un cens fiable i s'emprenguin mesures públiques d'ajuda. Altres autors indiquen que la xifra d'afectats es podria ampliar fins als 200.000.
La vacuna en les seves dues variants era de sobres coneguda; la Jonas Salk, una vacuna injectable de virus inactius, i la d'Albert Sabin, una vacuna de virus atenuats (coneguda com la del terròs de sucre). Però malgrat això a l'Estat no es realitza una campanya de vacunació massiva i gratuïta fins a 1963.
El règim va actuar enfront d'aquesta amenaça de manera negligent arran de les permanents batalles internes entre la Falange, que controlava l'Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE) i l'exèrcit amb la Direcció General de Sanitat (DGS); deixant, en conseqüència, un elevat grup de persones amb una supervivència plagada de dolor.
Aquesta generació d'afectats de poliomielitis és coneguda com a "nens de la pòlio", amb un vergonyós nombre d'afectats desconegut (de 35.000 a 200.000), la identitat dels quals va quedar condicionada i categoritzada entorn del concepte de la discapacitat, la minusvalidesa i altres definicions igualment invalidants.
L'OMS va declarar erradicada la pòlio a la regió europea en 2002, però no de les seqüeles discapacitants que la malaltia va deixar en els qui la van patir. Aquest curtmetratge musical és el retrobament de l'artista amb el seu passat, però també vol ser un espai de reflexió; avui els supervivents de la pòlio estan patint l'ocultació de les seqüeles d'aquella pandèmia. Veuen com decau amb celeritat la seva resistència física. Actes senzills com aixecar-se d'una cadira requereixen un esforç i concentració elevats, reapareixen dolors oblidats, pèrdues d'equilibri, i el fred intern, tot sota un nou nomeni "síndrome post-pòlio". Una síndrome lenta per al qual no es coneix tractament.
