Peret Ganxet, del paper de la revista ‘Urbs’ a antídot infantil contra la globalització uniforme

En el marc de les activitats que s’estan desenvolupant enguany sobre el personatge Peret Ganxet, la Fundació Privada Reddis ha acollit, aquest passat dimarts a la tarda, la xerrada ‘La revista URBS i la gènesi del Peret Ganxet’. Nét de Josep Maria Guix i Sugranyes, impulsor de la revista ‘URBS’, Xavier Guix ha repassat l’origen i la trajectòria d’aquest mitjà comarcal que va publicar-se entre els anys 1956 i 1962 i que va significar la transformació del butlletí mensual de la Cambra de la Propietat Urbana en la qual Guix Sugranyes hi treballava des de 1940.

I és que va ser a ‘URBS’ on, inicialment, va donar-se vida al personatge Peret Ganxet de la mà del dibuixant Romà Bonet, 'Bon'. Un dibuix del qual, posteriorment, l’escultor Ramon Ferran elaboraria una versió de fang i que va presidir alguna de les trobades del consell de redacció de la revista el 1960 en la qual també hi participaven com a col·laboradors mossèn Muntanyola, Juli Garola, Niepce, Jordi Gebellí, Antoni Correig, Xavier Amorós, Josep Maria Baiges o Ramon Ferran, entre d’altres. “Ramon Ferran va ser com una impressora 3D del personatge de 'Bon'”, ha assenyalat Guix qui també ha repassat algunes de les seccions de la revista ('Guia sentimental de Reus', 'Humor se escribe con H', 'Poesía urbana de Reus', 'Postales Urbanas'…) així com l’estil “reusenquista” de la publicació. “Als seixanta, la visió més clàssica del meu avi” ja havia passat de moda en una societat que iniciava canvis, ha explicat Guix qui ha definit com a “mort anunciada” la desaparició d’una revista que es focalitzava en l’essència passada de la ciutat.

De la seva banda, el pare del periodista Josep Baiges, Josep Maria Baiges i Jansà, va ser també col·laborador de la revista i autor d’una sardana dedicada al Peret Ganxet estrenada a l’Orfeó Reusenc el 1960. “La sardana ha servit per mantenir el personatge latent a Reus” des d’aleshores fins els anys 90 en què la Jove Cambra va crear un capgròs seguint les referències del Peret Ganxet, ha narrat Baiges. Posteriorment, el periodista ha explicat com el va motivar “l’entusiasme” de l’escultor Ramon Ferran que havia localitzat l’escultura de fang del Peret i com, a través de 'Ràdio Reus' i amb la col·laboració de l’ajuntament de Reus, es va impulsar una campanya ciutadana per realitzar en bronze l’escultura que des del 2005 es pot contemplar al santuari de Misericòrdia.

Una oportuna resurreció que ha anat seguida de noves iniciatives com els contes de Carme Bigorra i M.Josep Salvadó, el recent gegant de l’associació de veïns del Santuari i l’interès per un personatge que, en definitiva, representa a un infant reusenc. “Està molt bé la globalització”-ha conclòs Baiges- “però també que la canalleta tingui un referent local que ajudi a l’imaginari col·lectiu per evitar que Reus sigui una ciutat dormitori”.