Dimarts, 19 de Març de 2024

'Portes de resistència', preuat patrimoni reusenc

En la quarta edició de la iniciativa 'Reus Ocult' s'han visitat portes d'elements arquitectònics que han resistit conflictes bèl·lics i el pas del temps

08 d'Octubre de 2018, per Text i fotografies: Joan Gomis
  • Galeria d'imatges de 'Portes de resistència', ruta de Reus Ocult

    J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

  • J.G.

Aquest passat cap de setmana s'ha dut a terme la quarta edició de la iniciativa ciutadana 'Reus Ocult', organitzada per arquitectes, historiadors i docents, entre altres, amb l'objectiu de donar a conèixer el patrimoni (tant públic com privat) de la ciutat als veïns. La novetat ha estat que s'ha afegit una nova proposta a l'oferta, anomenada 'Portes de resistència'. Ha consistit a analitzar portes d'edificis que han resistit conflictes bèl·lics,  així com el pas del temps. En la jornada del passat diumenge la tarda, es van divulgar totes les històries que amaguen les portes de la casa Espuny, del convent de Santa Maria de Jesús dels Franciscans (Institut Salvador Vilaseca), de la Prioral de Sant Pere, la portalada de les Peixateries Velles, la de l'antic Hospital i la de l'Ajuntament.

Casa Espuny

El guia, el docent Eliseu Bàrcena, ha iniciat la visita al número 8 del carrer de l'Abadia. És on hi ha situat el Teatre Bartrina, però també una casa medieval del segle XVII anomenada Casa Espuny. Espuny és el cognom dels propietaris, una família aristocràtica nascuda al Penedès i que en el seu temps es va instal·lar a casa nostra. Damunt la porta s'hi pot veure un arc amb l'escut de la família: La cuirassa d'un cavaller, un puny i una torre. El puny fa referència al cognom Espuny i, la torre, al cognom Torroja, el matrimoni de la finca. També hi ha gravat el número 1676, any de construcció de l'edifici. A la porta hi ha un pom molt elevat. Lògicament és perquè els propietaris o qualsevol persona que volgués accedir-hi no hagués de baixar del cavall.

La Casa Espuny és actualment propietat de la família barcelonina Vilar. Antigament, la façana va estar feta de morter, però es va enguixar posteriorment. A més, va tenir diverses funcionalitats. Va haver-hi el Teatre Quevedo, un taller i una escola, on l'historiador i metge reusenc Salvador Vilaseca va fer les primeres passes. La següent parada de la ruta, de fet, ha estat a l'institut que du el seu nom. 

Convent de Santa Maria de Jesús dels Franciscans

L'actual centre d'ensenyament va ser anteriorment un convent de franciscans que van arribar a la capital del Baix Camp el segle XV. En el seu temps, els ajuntaments volien que a les seves ciutats hi hagués congregacions perquè es fessin càrrec dels malalts i els més desafavorits. Així doncs, i si s'entra per una porta de fusta envidriada situada al carrer Misericòrdia, serem just a l'aula d'art, on destaca una porta de pedra amb imatges de Crist i Maria. Es tracta de l'entrada de l'antic convent, típica del Renaixement.

Aquesta porta ha resistit, entre altres, la Guerra de Successió espanyola a Catalunya (1713-1714), Reus es va mostrar favorable a l'arxiduc Carles d'Àustria. Quan les tropes franceses van arribar a la ciutat van reclamar els impostos i es van desplegar per ocupar el convent. La mala relació entre la comunitat religiosa i les tropes va acabar-se amb els frares deportats a territori francès. A banda, l'espai va ser utilitzat perquè el 14 d'abril de 1931 l'alcalde Evarist Fàbregas hi proclamés la Segona República, ja que a l'Ajuntament s'hi feien obres.

Prioral de Sant Pere

La ruta ha continuat al carrer Major, on els assistents han quedat embaladits amb la Prioral de Sant Pere, la icona més representativa de la ciutat. L'església és una construcció gòtica, però sorprèn que la porta d'entrada i sortida sigui d'un altre estil, ni més ni menys que del renaixement. Un dels principals motius és perquè es va trigar tants anys en enllestir el temple que la societat ja era immersa en una nova època en què es van imposar altres maneres de fer. En canvi, l'arquitecte reusenc Antoní Gaudí, batejat a l'altar d'aquest escenari, va sustentar sempre la teoria que la porta és del renaixement perquè era més econòmica que no pas una de gòtica. 

A la part superior de la porta hi trobem l'estàtua de Sant Pere amb les seves inseparables claus i la barba que el caracteritza. També el Tao, símbol de l'arquebisbat de Tarragona el qual pertany al centre d'oració. És anecdòtic també observar la cornisa, on s'hi detecta que les boles de decoració són totalment diferents. Sovint passegem pel davant i no ens fixem en tots els detalls.

Peixateries velles i Hospital medieval

Just a tocar de la Prioral de Sant Pere hi ha la plaça de les Peixateries Velles. Abans del segle XIX aquella zona annexa al temple era el cementiri local. Però després es va convertir en un mercat. Tal com admet Bàrcena, l'Ajuntament va haver de vendre el castell de Mas Calbó situat a la carretera de Vila-seca per poder fer front al pagament de les portalades que hi ha a banda i banda de la plaça. És una construcció de l'arquitecte Pere Caselles. Damunt de les arcades però hi ha diverses escultures: paneres amb peix i carn. Són obra de l'escultor Joan Roig i Solé, fill de Reus. 

No gaire lluny, al carrer de l'Hospital, la ruta s'ha aturat per descobrir una nova porta. Construït el segle XVIII, l'hospital medieval va atendre malalts, viatgers i els més vulnerables. Va tenir fins a nou habitacions per a dones, nou més per a homes i, unes quantes més, per al servei. Han passat segles, sí, però la porta segueix sent com era, tot i els altres usos que es van donar a l'espai. La família Martí, posem per cas, va comprar l'antic hospital per emmagatzemar-hi gra, l'any 1955. Fa una pila d'anys que la nissaga regenta la ferreteria de la plaça de la Sang, a més. Com que als anys 50 hi va haver un procés d'industrialització força potent, la família Martí va decidir transformar el negoci i adaptar-lo als nous temps. Van tirar a terra tot l'antic hospital menys la seva característica porta.

Ajuntament

La visita s'ha acabat al cor de la ciutat, al bell mig del Mercadal, per observar l'Ajuntament. Bàrcena ha mostrat una reproducció fotogràfica del palau consistorial, fets molts anys enrere. El joc ha consistit en superposar-la a l'edifici actual per anar detectant les diferències que s'hi han establert amb el pas dels anys. 

Fins als anys 20 del segle passat, posem per cas, a l'edfici hi va haver un frontó, i no pas l'actual cúpula. I la porta? Per sorpresa no és la mateixa que hi havia. "No havien resistit totes les portes tal com indica el nom de la ruta?", s'ha preguntat més d'un. Bàrcena, el guia, els ha calmat. "Tranquils, ara ens desplaçarem al carrer d'Aleus i veureu la magnífica porta" que sí que ha resistit. Just darrere del palau consistorial, intacta, desafia el pas del temps, mostra del resistent patrimoni arquitectònic que tenim als nostres carrers. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital
Reus Ocult 'Portes de resistència' Reus Cultura edificis història Diari Reus Digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics