Dimarts, 19 de Març de 2024

Per què ens disfressem, per carnaval?

Si bé en la cultura sumèria es va establir el costum de dur màscares per espantar els mals esperits, l'origen de la festa com la coneixem el trobem en les saturnals romanes

02 de Març de 2019, per Marc Busquets
  • Una jove, disfressada de diablessa, en una imatge d'arxiu d'una anterior rua de carnaval a Reus

    Reusdigital.cat

De ben segur que molts dels lectors de Reusdigital.cat ja tenen preparada la disfressa, per a aquesta tarda, que és quan ha de tenir lloc la gran rua de Carnaval d'enguany. Alguns desfilaran en una de les prop de 50 carrosses de la comitiva, d'altres es passejaran amb la colla i alguns s'ho miraran tot a certa distància, des de la vorera. Fins i tot n'hi haurà que es quedaran a casa perquè la festa no els fa cap gràcia. I doncs, d'on ve, la celebració? I com és, que ens disfressem?

Màscares per espantar els mals esperits

El carnaval actual és, de fet, la suma d'anteriors festes i costums. Si anem enrere, molt enrere, en la cultura sumèria es va establir l'hàbit de dur màscares i pintar-se el rostre per espantar els mals esperits. A més, se suposa que això servia igualment perquè les collites fossin bones. No obstant això, l'origen de tot plegat el podem trobar en les saturnals, les festes romanes dedicades al déu Saturn, precisament protector dels camps sembrats. 

Va ser a partir del segle IV quan es va imposar el catolicisme com a única religió vàlida, i les saturnals van esdevenir una festa prèvia a la quaresma. D'aquesta manera, i al llarg de 40 dies, hi havia l'obligació de fer dejuni i no es podia beure alcohol. Eren les últimes jornades en què es podia menjar carn. A banda, i tal i com s'apunta al bloc 'Clàssics a la romana', es diu que el nom de carnestoltes prové de la paraula llatina 'carrus navilis', que era un vaixell que transportava les bacanals, festes dedicades a Bacus, el déu del vi

La festa a Venècia

En essència, el carnestoltes era una excepció al calendari, un breu període de temps en què tot estava permès i que plantejava una ferma oposició a la repressió i les cotilles de la quaresma. És més, el temor a les possibles represàlies per part de la jerarquia eclesiàstica va fer que durant determinades èpoques no se celebrés la festa. Almenys, de manera pública. Això també explicaria que qui es decidia a prendre-hi part ho fes ocult rere una màscara, per preservar l'anonimat

A l'edat mitjana, el carnaval va agafar més força. Un exemple clar es va produir a Venècia, on es va començar a veure que en una societat amb diferències molt marcades, rics i pobres podien barrejar-se sense reconèixer-se. Potser això és el que fan tan atractiva la celebració, per a molts. Que durant uns dies tot s'hi val, que ningú sap que som nosaltres, disfressats, que tornem a ser canalla, que tornem a jugar, o que simplement podem deixar-nos i anar i convertir-nos, ni que sigui per fer broma, en allò que de debò voldríem saber. 

Els 'grans carnavals' de Reus

En clau local, el carnaval ha tingut sempre un fort arrelament en el teixit social i cultural. L'exposició 'Semblar Déu i tot lo món', que pot visitar-se al Museu de Reus, recull material de la celebració entre 1859 i 1936, període que inclou els anomenats '17 grans carnavals', en una clara mostra de l'entesa entre entitats i organitzacions tot coincidint amb la festa de Sant Sebastià. Tal i com recull l'etnòleg Salvador Palomar a 'La Teiera', aquesta data (el 20 de gener) es va tenir en compte com a inici del carnaval. Així, i per citar un exemple, el 'Diario de Reus' va exposar el 1860 la joia dels més jove perquè l'Ajuntament havia deixat els fanals encesos, de nit, per poder festejar i fer sarau. 

El propi Palomar assenyala, en una altra entrada, que amb la recuperació de la festa, ja el 1978, va sorgir una celebració alternativa a l'oficial. "I, en els anys següents, amb altres persones, m’implicava en una festa alternativa de fulls satírics, mascarots, guerra de tomaques o, més endavant, de colles que no anaven a la rua. Un carnaval que coexistia (i, a vegades, s’enfrontava) amb el carnaval del programa. Un carnaval paral·lel que només es pot dibuixar en el temps com la suma d’iniciatives diverses", escriu. El carnaval d'enguany, segons la Federació reusenca d'associacions de carnaval (FRAC), s'ha emmirallat en el gran carnaval d'ara fa justament un segle. Per això s'ha incorporat un carro d'uns 80 anys, restaurat per a l'ocasió, com a element patrimonial de valor d'una festa que "és de tots i per a tots", en paraules del president de la federació, Pere Turellols

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics