Qui serà el Luter del segle XXI?

“Qui serà el Luter del segle XXI?”. Aquesta ha estat la pregunta final que l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha formulat, aquest dilluns al vespre, com a cloenda de la seva presentació del llibre d’Antoni Gelonch sobre la figura de Luter (‘Luter. Buscant la veritat va canviar la història’). Una pregunta que ha quedat en l’aire perquè el mateix autor de l’obra ha destacat el paper “de la secularització” en el món actual que, segons tots els participants en la xerrada, té molts paral·lelismes amb el segle XVI i la Reforma protestant.

“Luter no va ser un bolet” ha afirmat Gelonch, qui ha fet referència a anteriors personatges que van intentar reformar l’església catòlica tant des de l’interior d’ella com des de la perifèria, amb figures com Jan Hus. Segons l’autor, però, l’agustinià alemany era “un geni” que va saber aprofitar la tecnologia de la seva època (impremta, traducció de la Bíblia a l’alemany i alfabetisme) pel seu objectiu religiós. Una habilitat que va completar amb el seu apropament al poder polític, dues capacitats que van fer triomfar les seves idees en una Europa plena de canvis. “Luter va ser un avançant del màrqueting” ha incidit també l’autor del volum qui ha explicat que el dia en què el reformador va penjar les 95 tesi a la porta de l’església del castell de Wittenberg, el 31 d’octubre de 1517, era el dia amb més afluència de visites en aquell indret perquè l’elector de Saxònia ensenyava les seves 17.000 relíquies. A més, ha destacat Gelonch, el text realitzat per Luter ja havia arribat imprès a tota Alemanya en 15 dies, tota una proesa tècnica i de mentalitat en aquells temps. Entre d’altres, Gelonch ha destacat la lectura que es pot fer sobre la incidència que el luteranisme ha tingut sobre “la construcció europea” que separa els països de mentalitats nòrdiques, afectes a l’austeritat, la crítica i el debat i els de l’Europa del sud que són més liberals respecte a les costums, l’opulència i el compliment dels acords.“Tinc la impressió que Luter va buscar sincerament la veritat” ha conclòs Gelonch tot i fer referència també a algunes de les ombres de la personalitat del reformador com ara el seu antisemitisme (d’altra banda, característic de l’època), el seu conservadorisme social o la seva manca d’empatia generalitzada amb el seu entorn proper.

El fet que Barcelona fos una ciutat de segona durant el segle XVI a causa de la davallada del comerç a la Mediterrània per la caiguda de Constantinoble, la identificació de catolicitat i hispanitat i el paper de la Inquisició especialment dur en el període 1560-1580 són alguns dels factors pels quals Gelonch ha opinat que la Reforma no va arribar a Catalunya.

Primers protestants a Reus

Per la seva part, el prevere anglicà Rafa Arencón ha ofert algunes dades històriques sobre el primer nucli de protestants a Reus, a partir de 1876, al carreró de la Sang. Aquest espai va romandre obert fins a la Guerra civil. Segons ha explicat, Ceferí Olivé i Evarist Fàbregas va assistir a les escoles que en aquest nucli es realitzava. Arencón també ha destacat el paper del general Prim després de la Revolució de Setembre de 1868 per afavorir que els protestants poguessin establir-se al llarg de l’Estat des de Gibraltar.