Dijous, 28 de Març de 2024

Quin llegat ens deixarà, la capitalitat cultural?

Cal esperar que l'esdeveniment hagi estat el primer pas per perfilar un nou model local en aquest camp

14 de Gener de 2018, per Marc Busquets
  • Imatge d'arxiu de l'espectacle inaugural de Reus capital de la cultura catalana 2017

    Cedida

Reus ha passat el relleu de la capitalitat cultural catalana a Manresa. El darrer espectacle de cloenda de Reus CCC 2017, celebrat aquest passat dissabte, ha estat la cirereta d'un pastís farcit de propostes en diverses disciplines que s'han celebrat a la ciutat. Aquest ha estat un dels projectes clau en la línia estratègia del govern de l'alcalde Pellicer, liderat en aquest cas per la regidora Caelles. Amb la voluntat de projectar la 'marca Reus' arreu del país, es va dissenyar una programació estructurada en cinc eixos (patrimoni, tradició, pensament, arts i la innovació) que ha servit per reforçar una agenda d'espectacles "molt potent", tal i com s'ha descrit habitualment des del consistori. Ara, però, cal analitzar el seu desenvolupament i establir quin pot ser el llegat que Reus capital de la cultura catalana 2017 ens deixarà. 

Un projecte necessari?

La primera qüestió que es pot plantejar és si el títol de la capitalitat era estrictament necessari per a Reus, més encara si es té en compte l'argument exposat sovint pel govern, segons el qual la programació cultural de la ciutat ja és forta. En una entrevista concedida a finals d'abril a aquest mitjà, amb tot, Caelles va apuntar que l'esdeveniment viscut ha estat l'oportunitat de celebrar una sèrie d'actes "extraordinaris" que han catapultat la capital del Baix Camp al capdavant del lideratge en aquest camp al país, tan sols amb superada òbviament per Barcelona. La pregunta, en conseqüència, és si l'excepcionalitat gaudida els últims mesos ha estat capaç de perfilar un nou model local de futur en aquest camp. Per entendre'ns, si tot plegat ha estat flor d'un dia o la llavor que donarà fruit més endavant. L'anunci de Pellicer, a banda, que enguany Reus serà la 'ciutat de la música 2018' (del qual no se sap res) sembla un pas més d'aquest govern en voler promoure la capital del Baix Camp a partir de grans esdeveniments.

Més enllà de les xifres (molt positives, tot sigui dit de passada), sembla ser que gràcies a la capitalitat Reus mantindrà algunes de les propostes nascudes enguany de cara al futur. És el cas del Festival de les Arts (FAR), sota la tutel·la de Francesc Cerro, qualificat com un èxit des del govern i del qual ja s'ha anunciat la seva continuïtat. De fet, aquest ha estat creat amb la voluntat de convertir-se en un "referent" a la demarcació pel que fa als certàmens similars que tenen lloc a l'estiu, segons Pellicer. Sense valorar la seva execució, cal subratllar que el format presentat com a novedós al pavelló dels distingits de l'Institut Pere Mata no dista en excès del cicle 'Grans Mestres' que el dramaturg ha consolidat a l'escenari del Teatre Fortuny. 

La programació, a debat

La programació de la capitalitat també ha estat motiu de debat. No només pels seus continguts, sinó més aviat perquè aquesta s'ha anat modificant, actualitzant i augmentant amb el pas de les setmanes. Pot considerar-se com una voluntat per dinamitzar-la i obrir-se a totes les propostes i possibilitats plantejades pel teixit cultural local, sí, però potser també per una certa manca de previsió prèvia. El cas, això sí, és que l'organització ha donat veu als principals actors de la ciutat i aquests han estat el gran motor de Reus capital de la cultura 2017. El dubte, en conseqüència, és altre cop el mateix. Si s'ha establert un diàleg fluïd i continu entre els representants del gremi i l'Ajuntament o bé després de l'esdeveniment moltes iniciatives cauran en l'oblit. 

Precisament, quan es va presentar la capitalitat, ara fa un any, es va apuntar que s'havien rebut més de 200 propostes de la societat cultural reusenca amb la finalitat que s'analitzessin i fossin incloses a la programació. De fet, s'ha d'assenyalar que en diverses cites amb els mitjans es va indicar que les activitats que no s'hagin pogut dur a terme en el termini establert de la capitalitat poden acabar sent una realitat aquest 2018. Aquesta línia d'acció, de fet, garantiria que l'esdeveniment "és un punt i seguit" en el rumb cultural que prendrà la ciutat, tal i com ha descrit Caelles recentment. Sigui com sigui, i a l'espera d'una valoració oficial per part dels seus impulsors, Reus CCC 2017 s'ha acomiadat tot plantejant diverses incògnites que tan sols l'acció de la regidoria de Caelles podrà desvelar amb el temps. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Culture Club  15 de Gener de 2018

Rien de rien

Responent a la pregunta de l'article diria que cap, no en deixarà cap de llegat. Tret dels dos grans esdeveniments que celebrem ja fa anys, com són el COS i el TRAPEZI, què ens ha deixat?, Res. Ningú no recordarà cap espectacle, acte, exposició, conferència, concert... de gran nivell.
I si com sembla ser ,els actes més lluïts han estat els d'inauguració i cloenda , per a lluïment dels polítics locals, el balanç ja està fet. Per altra banda què es podia esperar d'un govern municipal que l'únic que ha fet ha estat enfonsar la cultura i eliminar les eines i els instruments institucionals de què gaudíem pel simple fet que eren fills d'anteriors governs. Penós i trist tot plegat. Reus, cada dia més poble i menys ciutat.

fake  15 de Gener de 2018

paper mullat

Quins concerts importants recordeu d'aquesta capitalitat? Quins primers "espadas" han vingut???
Quines companyies de teatre han aterrat a preus populars? I exposicions??
molta fullaraca, molta pompositat però l'important es sortir guapu a la foto...

J.A.C.O.  14 de Gener de 2018

Veurem si el 2018 recull projectes no executats!

M'agradaria fos possible un projecte presentat l'abril passat. El cost era ridícul del tot i la imatge general implicava tot Catalunya. Espero i desitjo que, com a mínim, truquin o enviïn un correu.

Enric  14 de Gener de 2018

Res de res

Tot fullaraca,mentres som la segona ciutat més endutada de España, i no fem res, cada vegada més endeutats