Divendres, 29 de Març de 2024

Rere l'or de Moscou

El reusenc Joaquim Flores publica la seva primera obra, 'L'efecte Joule', en què barreja fets històrics de la Guerra Civil i ficció

20 de Febrer de 2018, per Adrià Díaz Bages
  • L'autor de la novel·la 'L'Efecte Joule', Joaquim Flores

    Adrià Díaz Bages

Joaquim Flores, (Reus, 1969) és enginyer tècnic i treballa en l’àmbit de la gestió tècnica de serveis de l'administració publica, a Barcelona. L’interès pel coneixement en general, i els dubtes de tota mena que s’ha arribat a plantejar, l’han convertit en un lector assidu de tot tipus d'obres i gèneres literaris, des de llibres d’esoterisme fins a treballs d’autoajuda. Tot plegat, finalment, l'ha fet veure's capaç d'embarcar-se en l’aventura d’escriure la seva primera novel·la, ‘L’efecte Joule’.

Editada i publicada pel propi Flores, el seu debut literari està ambientat en el context del govern de la República i la Guerra Civil espanyola. Combina elements novel·lístics amb fets verídics, en una trama "de ritme intens, on es posen en valor elements històrics reals i ficticis del segle XX, que s’ubica com a teló de fons de la història", descriu l'autor.

Per què ha decidit titular així el llibre, tenint en compte que ‘l’efecte Joule’ és la manifestació tèrmica del corrent elèctric? 

L'he titulat així ja que hi ha un fenomen molt similar que es produeix en el llibre. Arriba un punt en que la relació entre dos dels protagonistes produeix una reacció similar a l’anomenat 'efecte joule', i amb aquest títol volia fer un símil d’aquest concepte. Convido a tothom a llegir-lo per descobrir-ne el significat.

De què ens parla, la novel·la? 

La novel·la comença explica amb la situació en què es va trobar el govern de la república una vegada iniciada la Guerra Civil, on hi va haver un acord internacional de no intervenció i neutralitat, que n’impedia el suport extern financer i armamentístic. Davant d'aquesta situació, el banc d’Espanya, que era la quarta potència mundial en reserves d’or, va decidir utilitzar-lo per pagar a Rússia com a moneda de canvi per un refugi segur, però les coses es van torçar, i aquell or mai més vas tornar a Espanya. La història segueix mig segle després en un hospital psiquiàtric de Barcelona, on un malalt mental té una informació clau sobre el passat que podria donar respostes a moltes preguntes de l’època de la Guerra Civil.

La segona part és ficció?

Totalment. He volgut barrejar la realitat històrica de la Guerra Civil espanyola amb una història fictícia, per enllaçar-ho i intentar, així, aportar respostes a fets que mai van ser plantejats llavors.

Com definiria la novel·la, doncs? 

Diria que és un llibre de ficció històrica. La primera part tracta d’ajustar-se a la realitat del passat, i la segona part és totalment inventada per intentar enllaçar amb la primera. És per això que vaig escriure-les a la vegada, per tal que tot encaixés.

Com l'ha estructurada?

Té capítols curts, de manera que sigui fàcil de llegir, amb una narració àgil que permet una lectura senzilla. La meva idea és que el llibre tingués capítols no molt extensos i que anés dirigit als pares que tenen 10 minutets al llit per llegir abans d’anar a dormir. Al principi de cada capítol hi ha una petita descripció en forma de context; la data, el dia, el temps, com a recordatori, per ajudar a situar-se al lector si deixa la lectura uns dies.

Els personatges de la part fictícia de la novel·la, són inspirats en persones reals o són inventats?

Tots els personatges tenen algun factor inspirat a partir de l’experiència personal i la realitat. Es difícil crear algú a partir del no-res. Per tant, tots els personatges s’han nodrit a partir de la gent que m’envolta.

Per què es va decidir fer un llibre d’un tema com aquest?

A mesura que vaig anar llegint llibres, vaig decidir-me per aquest tema. Vaig acabar una novel·la de ficció i no em va convèncer gaire, i vaig pensar que jo ho podria fer millor. Per què no? Vaig veure que n’era capaç. En cap cas pensava publicar res, i en molts moments vaig pensar que no l’acabaria, la novel·la, però una estructura de treball i l’hàbit d’escriure són dos factors vitals per sortir-se'n.

Com ha estat el procés creatiu?

Ha estat un procés molt maco, i molt dur també a nivell intel·lectual, ja que el cap et bull; has d’enllaçar un esdeveniment històric amb una història de ficció ja pensada, i no és fàcil. Vaig fer el llibre totalment de forma autodidacta, únicament em va ajudar una amiga que és filòloga catalana, que em va donar el seu vistiplau i em va animar a seguir. A més, el meu àmbit professional no és aquest, per això va ser més complicat.

Què se sent, quan té davant un llibre que ha escrit?

Una satisfacció total. Veure que els teus companys de feina l’han llegit, que els ha agradat, i que t’expliquin que se l’han acabat en un cap de setmana, és molt gratificant. És indescriptible.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics