Cookie control
Dimarts, 20 d'Octubre de 2020

Roseta Mauri, Reus als llavis i al cor

S’inaugura oficialment l’any d’homenatge a la ballarina més internacional de la ciutat

14 de Febrer de 2019, per Isabel Martínez
  • Un instant de l'acte inaugural

    Isabel Martínez

Al so de les notes de ‘Sylvia’ de Léo Delibes tocades en pizzicato s’ha inaugurat oficialment, aquest passat dimecres al vespre, l’Any Roseta Mauri que vol retre homenatge a la ballarina més internacional de la ciutat de Reus. En el marc del saló noble del Palau Bofarull, l’acte inaugural destinat a recordar aquesta cèlebre artista ha comptat amb la combinació de música (Jaume Fraga), ball (Ariadna Llussà i Antonio Ayesta) i paraula.

Durant la seva detallada intervenció al llarg de la conferència ‘Roseta Mauri (1850-1923). Una vida, una passió per la dansa’, la historiadora i documentalista Carme Puyol ha repassat les principals ciutats que van marcar la trajectòria de la ballarina tot començant per la ciutat del seu pare, Reus. “Roseta tenia Reus als llavis i al cor” ha afirmat Puyol qui, anant un pas més enllà, ha assegurat que “era la ciutat on hagués volgut nèixer”.

Seguint el fil de les capitals europees on va treballar (Barcelona, Milà, Hamburg i, finalment, París) després d’abandonar la capital del Baix Camp, la historiadora ha posat èmfasi en la capacitat artística i escènica d’una professional que va trencar motlles però que no ho va tenir fàcil per assolir les seves fites. En aquest sentit, Puyol ha destacat que va ser la primera estrella de l’Òpera de París que no es va contractar provinent de l’escola de dansa de la casa.

A través del repàs a la premsa de l’època, la incidència de la seva imatge en la naixent fotografia o en el món de la pintura on genis com Manet o Degas la van immortalitzar, les escenografies que va dur a escena… la conferenciant ha mostrat l’excepcionalitat d’una ballarina que “va marcar una etapa a l’Òpera de París” i que tenia “un estil personal, propi”. Aquesta singularitat, a més, va fer que Mauri fos contratada com a primera ballarina durant una etapa excepcionalment llarga (1878-1897) al teatre parisenc i que, posteriorment, hi treballés com a professora de perfeccionament dues dècades més, pràcticament fins a la seva mort.

En el context històric en què l’artista va viure, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha aventurat que “la condició de dona segurament no hi ajudava” i ha destacat “la persistència contínua i l’instit de superar les traves” que Mauri devia tenir. Poblet s’ha admirat de la “voluntat d’esdevenir mestratge” i ha remarcat la necessitat de potenciar el talent en una societat culta on sigui possible “l’art dels creadors”. De la seva banda, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer s’ha felicitat de la iniciativa encetada ja el 2011 destinada a reconèixer les trajectòries dels fills il·lustres (Prim, Tapiró, Fortuny, Toda,…) i ha tingut paraules d’agraïment per la ballarina i fundadora de l’escola Artis, Enriqueta Prats, qui era present entre el públic i qui va ser instigadora de la recuperació de la figura de Mauri a partir dels anys cinquanta del segle XX.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics