Cookie control
Dilluns, 22 de Juliol de 2019

Sanromà: 'La Tronada s’ha de veure, però també s'ha de saber escoltar'

L'expresident de la Cambra pronuncia aquest dilluns el pregó de Sant Pere 2019

24 de Juny de 2019, per David Fernàndez/ Marc Busquets
  • Sanromà, al estudis de LANOVA Ràdio, en l'entrevista conjunta amb Reusdigital.cat

    LANOVA Ràdio

L'expresident de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, és el pregoner de Sant Pere 2019. L'empresari el pronunciarà aquest dilluns al vespre (a partir de les 8, en directe a Reusdigital.cat), per després encendre la primera Tronada de la Festa Major. En una entrevista conjunta amb LANOVA Ràdio, assenyala que ja el té quasi enllestit, i que en aquest hi evocarà records personals i familiars lligats a la celebració i la importància que l'empresariat local ha tingut en el desenvolupament de la capital del Baix Camp. 

Qui el va trucar i com s’ho va prendre, quan li van dir si volia ser el pregoner d’aquest any?

Bé, jo portava un parell de mesos que estava fent diferents acomiadaments de presidència i en un d’ells em vaig trobar amb l'alcalde i amb el regidor Marc Arza, per la relació que hi ha hagut amb la regidoria de Promoció Econòmica. En una de les trobades, i quan es va acabar, l’alcalde em va dir que havia pensat que fos jo, el proper pregoner, tot i que va dir tot quedava pendent de les eleccions. Em va dir que si tornava a ser el batlle parlaria amb tots els portaveus municipals, però que primer volia saber si a mi em faria il·lusió. Clar, no li vaig donar ni temps de respondre. Li vaig dir que sí, que em feia moltíssima il·lusió. Al cap d’uns dies em va trucar i em va dir que havia fet una consulta amb tots els portaveus i que tots ho havien trobat bé. Per tant, ho vull agrair no tan sols a l’alcalde, sinó a també a tots els portaveus que m’hagin escollit a mi per ser el pregoner.

Ja el té enllestit, el pregó?

Crec que un pregó, com qualsevol altra cosa, fins l’últim moment no està acabat. Però podria dir que el que seria la part principal, el tronc principal, sí que el tinc acabat ja de fa alguns dies.

I ens en pot avançar res?

Bé, el pregó té dos eixos principals. Un, per explicar com hem la meva família i jo la Festa Major. És a dir, una festa que jo de petit recordo molt emotiva i participativa. I bé, la veritat és que en aquest pregó he fet un repàs d’una mica de la història me n'he anat a la infància, a l'adolescència, o a quan he estat pare. L’altre eix és per reconèixer el paper que han tingut els empresaris en aquest Reus que coneixem. Moltes vegades s’ha donat molta importància a aquests prohoms que tenim aquí, a Reus, i de diversos sectors, com pot ser de l’arquitectura amb Gaudí, la pintura amb Marià Fortuny, o la política, amb el general Prim. Però jo crec que a la ciutat hi hem tingut grans empresaris i bé, i una mica el pregó va per aquí, per reconèixer alguns d’aquests empresaris que tant en el segle XIX com en XX van fer aportacions importantíssimes a la nostra ciutat. Potser sense ells, moltes infraestructures culturals que tenim ara a la ciutat potser no les hauríem tingut. I al pregó tampoc pot faltar la invitació a la ciutadania a participar en la Festa Major, perquè crec que tots els qui som de Reus les vivim amb plenitud, perquè és una festa de color, de moltes olors, de foc, de Tronada, de Gegants, i de Seguici.

Isaac Sanromà és d’aquelles persones que cada any està pendent del pregó o no? 

En els 13 anys de president de la Cambra de Comerç, i no em voldria equivocar, crec que ha estat l’únic acte al qual no he faltat mai. Hi he estat 13 anys, el dia de Sant Joan, convidat per l’Ajuntament per assistir al pregó de la Festa Major. I tampoc no ho vull amagar, des del balcó de l’Ajuntament es veu molt bé, la Tronada. I com que a mi m’encanta, el pregó sempre és un al·licient.

I resta de la Festa Major, la viu intensament?

Sí, també. La vivia quan era petit, quan era adolescent i ara la visc d’una altra manera, però també hi participo.

S’ha referit precisament a vivències de Sant Pere, a nivell personal i familiar. Ens n'explica una?

Crec que són molts, els moments que cal recordar. La meva família és Vila Sanromà, i recordo que de petit hi havia un treballador de Vila Sanromà que portava la Vitxeta. Per tant, per la Festa de Sant Pere sempre venia amb part dels altres parts del Seguici, amb els altres Gegants i venien davant del raval de Santa Anna, on hi havia teníem la botiga. Venien a fer ballar la Vitxeta, també com a reconeixement a la nostra empresa. Són d’aquelles imatges, d’aquests flaixos, de quan ets petit, que mai oblides. I bé, pel pregó he fet un exercici per recopilar una totes aquestes coses. I per part de la família de la mare, recordo que ella era molt amiga del Ferran, de l’escultor, que sempre ha estat de les persones més importants en el món dels Gegants. El seu taller era la maternitat dels Gegants. La meva mare sempre tenia fotografies dels Gegants i, a casa, l'avi era el fotògraf amateur i teníem un laboratori als baixos de casa i quan arribana la Festa Major l'acompanyava i revelàvem les fotos, fotos en blanc i negre. Preparar el pregó m’ha anat molt bé per poder recordar aquestes vivències de la meva joventut.

Com a president de la cambra, durant anys ha pogut fer d'embaixador de la ciutat. No sé si la cirereta és convertir-se en pregoner i poder explicar tot el que ha vist i com veu la gent de fora com és Reus.

Sempre he intentat fer d'ambaixador de la ciutat, És a dir, els de Reus tenim aquesta habilitat que, sempre que parlem amb algú, surt la nostra ciutat. Som de Reus, i ho expliquem, i ho vivim i ens agrada. Sempre que he pogut he tret el tema del vermut, la fruita seca, i la Tronada. La Tronada és una cosa nostra, però prou coneguda arreu de Catalunya. He tingut la oportunitat de parlar amb diferents presidents de Cambres del país i tots n’estan assabentats, que a plaça hi posem pólvora, en uns morters, i que els fem petar molt fort. Sempre he intentat fer d’ambaixador de la ciutat, perquè que Reus té moltes coses a oferir i bé, ara en aquesta nova etapa meva intentaré continuar fent aquesta feina.

Què és el més il·lusionant, de fer pregoner? I de la Festa Major? 

El meu moment preferit ve quan passa tot al Mercadal, en el moment del Seguici, en el moment quan et falten ulls i temps per veure-ho tot. Quan veus que els Gegants ballen, quan passen tots els elements del Seguici, i veus els Nanos, i la gent entregada, que s'ho passa bé i que sap que falta molt poc per a que s’encengui la Tronada. Per a mi, la Tronada cohesiona i és el moment que tothom ho està esperant. Un cop ha petat, m'agrada aquella olor característica de pólvora que queda a plaça, i la veritat és que per a mi és un dels moments més especials de la festa.

El que li deu fer més il·lusió, per tant, és encendre la Tronada.

Encendre la Tronada és una de les coses que crec que m’emportaré com un gran record d’una vivència.

Des d’on li agrada veure la Tronada, Isaac Sanromà, quan hi ha anat com a públic?

L'he vista des de diferents indrets. És a dir, amb la família anàvem als porxos, on hi havia La Platanita. La veiem allà.

Una mica lluny.

Era el lloc que triaven els pares. Després, quan ja vaig tenir canalla, anàvem a la part de l’altre costat, allà on hi ha la patateria Laurie. Després vam estar molts anys que vam anar a veure-la des d’un balcó on hi havia el Wagons Lits, al costat d'on ara queda el Déu n’hi dó! Hi vam anar tres o quatre anys, i hi havia una vista preciosa. I els últims 10 o 12 anys, com a president de la Cambra, he tingut la oportunitat de veure-ho tot des del balcó de l’Ajuntament, que també té una vista preciosa. A qui ens agrada la Tronada, però, qualsevol lloc és bo. A banda, crec que aquesta és una reflexió que s’hauria de fer: la Tronada s’ha de veure, però també s'ha de saber escoltar. Molts anys, el Seguici i la Processó de Sant Pere els vaig veure des del carrer de Monterols, des d’un balcó dalt d’on hi havia abans la llibreria Grau, al davant de la merceria Sardà, a casa d’uns familiars de la meva dona. Sortíem al balcó, i vèiem passar tot el Seguici i tota la Processó, i ens hi quedàvem per escolar la Tronada. Des del carrer de Monterols no la veus, la Tronada, però aquell esclat la fa molt especial.

Ara la podrà veure, sentir, gairebé palpar des de dins.

Sí, serà molt diferent ara.

Li fa por?

No, perquè la veritat és que sempre he estat molt ‘coetero’. Encara ara, amb els amics i per Sant Joan, tirem coets. A més m’han dit que la Tronada, des de dins, no fa el soroll que se sent des de fora. És expansiva, va cap als costats i, en canvi, a dins no fa aquell soroll que se sent a la vora.

Tothom té un element del seguici predilecte.

La Vitxeta sempre ha estat el meu Gegant preferit i, per tant, un dels elements del Seguici més importants per a mi. A la família sempre hi ha hagut discusions perquè, per exemple, les meves filles han sigut sempre de la Mulassa i del Gegant Indi. No sé què té, el Gegant Indi, però agrada a molts. A mi també m’agrada, però em quedo amb La Vitxeta.

Ara que ja no és el president de la Cambra, segueix l’actualitat? Té més temps lliure?

Tinc més temps lliure, però per la meva feina també visc una dies de molta activitat. L'actualitat la segueixo. Això de la Cambra, una vegada hi has estat, ja no en desconnectes. No pots desconnectar. M’ho miro a distància, estic veient les coses que s’estan fent, a nivell de Reus, i també amb la proclamació de tots els nous presidents a Catalunya amb el desig de que comenci una etapa plena, i amb un millor finançament per a les cambres, que crec que és la cirereta que fa falta per poder fer plenament la seva feina. Els expresidents, com jo, hem de fer un pas al costat, som a disposició de l’equip que hi ha per qualssevol cosa que necessitin per la nostra experiència, per donar opinió quan ens sigui requerida, però no pas per interferir a la feina del dia a dia. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges