Sota l’ombra perenne de l’onomàstic Ramon Amigó

Més enllà de la seva contribució al camp de l’onomàstica (6 dels 29 treballs de la col·lecció Treballs de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans porten la seva signatura en solitari o en col·laboració), el filòleg de la URV Pere Navarro ha volgut destacar, aquest divendres al Centre de Lectura de Reus, “la generositat” de Ramon Amigó i la “xarxa humana” de col·laboradors i epígons que va deixar enrere en traspassar ara farà quasi una dècada.  “La tasca de Ramon Amigó no acaba amb la seva obra” ha dit sobre el reconegut onomàstic reusenc en el transcurs de la presentació del número 29 de la col·lecció de l’IEC sobre aquesta matèria. Una obra que correspon a la revisió realitzada pel mateix Amigó del seu llibre ‘Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara’, publicat el 1963, que ara apareix, pòstumament, com a ‘Onomàstica de l'antic terme de la Mussara’.

Segons Navarro, “la pràctica totalitat de l’onomàstica del Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà” s’ha realitzat sota el mestratge d’Amigó que va crear “una escola d’onomasiòlegs al Camp de Tarragona” que encara fructifica amb recents publicacions sobre la Selva del Camp o la Torre de l’Espanyol. De formació autodidacta i apassionat excursionista “fascinat” per la Mussara, Amigó va publicar el seu primer treball en el camp dels noms el 1957 sobre Reus, un títol que també revisaria i tornaria a publicar el 1988.

Per Navarro,“els criteris” i “la metodologia científica” aplicada per Amigó continuen totalment vigents i n’ha destacat “la producció ingent” que es fonamenta en l’onomàstica però que, fins i tot, s’estèn a altres terrenys. Segons ha recordat Navarro, els estudis  d’Amigó en el camp dels noms impliquen quinze municipis catalans (6 del Baix Camp, 4 del Priorat, 3 del Tarragonès més Vilallonga del Ter i l’Albi) sense comptar les revisions dels seus treballs (Reus, Constantí i, ara, la Mussara).

Respecte a la segona edició del llibre sobre la Mussara que ara apareix pòstumament, Navarro ha explicat que els canvis se centren fonamentalment en una nova ordenació del corpus onomàstic, ara alfabètica; la transcripció fonètica internacional dels mots i l’ampliació de l’estudi introductori que passa de les tres pàgines de l’original a la vintena de l’actual. Una introducció que tracta qüestions com la demografia, els accidents geogràfics, els prenoms i, fins i tot, inclou corrandes relacionades amb aquest nucli deshabitat des dels anys seixanta del segle XX. En relació a la procedència del terme Mussara, l’estudiós confirma al text que és d’origen àrab i el seu significat es vincula amb el mot “hipòdrom”.