Amistats perilloses a l'escenari del Fortuny

El teatre Fortuny de Reus ha aixecat el teló aquest dijous per rebre un dels clàssics de la comèdia dels darrers anys. 'Art' és una aposta segura, un text àgil i mordaç sobre la fragilitat de l'amistat que permet moltes possibles lectures en funció de l'espectador que l'analitza i el context que l'envolta. En l'actual, veure tres primeres espases de l'escena catalana com Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Xavier Villanueva dient-se el nom del porc evoca la pugna entre l'Estat i els independentistes amb els equidistants com a ineficaços àrbitres. Anys enrere, segur que altres devien trobar-hi significants diversos i diferents, una evidència més de la permeabilitat i la qualitat de l'original de Yasmina Reza. Aquest divendres al vespre (a les 9) hi haurà una nova representació de l'espectacle. 

Arquillué, 'equidistant'

'Art' és una comèdia en què un quadre blanc juga com a catalitzador. Hi ha una crítica fina (però àcida) sobre la creativitat i l'esnobisme que la segresta, així com una sèrie de dards que ataquen la burgesia. No obstant això, la proposta del muntatge és la reflexió a partir de la rialla i el mirall, ja que tots podem sentir-nos identificats amb les actituds dels tres intèrprets a l'escenari.

El personatge d'Orella és autoritari, burleta i en ocasions condescendent. El de Villanueva és el nou ric que s'ha fet col·leccionista d'art modern i que trenca l'oasi de la colla. I Arquillué, francament divertit en molts moments, és el "cagacalces" que és al mig. La lectura política en clau actual, per tant, és oportuna. I que ningú de la tercera via se m'enfadi, sisplau, però és fàcil detectar en la poca decisió del personatge ("mulla't", li reclamen tots dos perquè jutgi el quadre la discòrdia) la tebior dels que apel·len al diàleg però no el concreten. 

Una reflexió sobre l'amistat

D'aquesta manera, les diferències sobre els gustos de cadascú a l'hora d'avaluar una pintura deixen entreveure les esquerdes de la relació i la convivència. "Si no ens caiem bé, com és que som amics?", es pregunta un abatut Arquillué quan tot mirant de negociar la pau rep els cops dels altres dos. Orella acusa Villanueva d'haver-lo abandonat. "Abans em necessitaves i ara no, ara tens el teu quadre i la teva independència. Ets un traïdor", carrega. Aquest no se n'està, de fer la rèplica. "Ens jutges, et penses que ets millor", censura. 

El que 'Art' mostra, en essència, és que triem els amics per egoisme, perquè ens complaguin i per modelar-los (ho afirma el personatge d'Orella), però no pas per sotmetre'ns ni cedir sempre. Mostra, també, que quan tot sembla perdut sempre hi pot haver un petit espai per retrobar-se, si uns i altres hi posen de part seva. "S'han donat un temps de prova per refer la seva amistat", conclou l'àrbitre de la història, després del desenllaç. Qui ho sap, si el proper dilluns els polítics optaran per la mateixa solució.